
Espadaler: "La base de dades entre Guardia Urbana i Mossos serà clau per reduir la multireincidència"
El conseller de Justícia confia en la col·laboració policial i en un nou jutjat de guàrdia que podrà afrontar fins a 18.000 judicis, assumint causes que es troben bloquejades
Relacionat: Barcelona saca pit de la reducció de delictes en 2024: "Cap, petit o gran, quedarà impune"
Diferents mesures i una clara voluntat política. És el canvi que vol implementar el departament de Justícia de la Generalitat, en col·laboració amb el d'Interior, per combatre els delictes de multireincidència. Per a Barcelona aquesta qüestió és vital. Els delictes han disminuït, però la percepció ciutadana és una altra. Per al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, una de les claus serà una base de dades compartida per la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.
De què es tracta? Espadaler confia en la base de dades dels jutjats, anomenada SIRAJ. "La base de dades entre Guàrdia Urbana i Mossos serà clau per reduir la multireincidència".
En una entrevista al programa Converses, de la Cadena Cope, amb la participació de Metròpoli, Espadaler ha insistit en aquesta base de dades, al marge de la feina dels jutges i de l'obertura d'un nou jutjat de guàrdia que estarà operatiu el proper 17 de març.
Però aquesta informació compartida pot ser decisiva. També a partir d'aquest mes de març, els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona tindran accés als historials de multireincidència mitjançant aquesta font anomenada SIRAJ. Amb ella podran saber si el detingut té antecedents delictius i si s'ha d'aplicar o no l'agreujant de multireincidència que estableix el Codi Penal.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en la entrevista amb la Cadena Cope
"Aquesta qüestió, que es podria considerar menor, en comparació amb els nous jutjats o amb un increment de jutges, és determinanta, i pot ajudar molt, perquè oferirà el canal més pertinent per derivar els detinguts a un determinat jutjat", assegura Espadaler.
Es tracta del pla de xoc que ha posat en marxa el Govern de la Generalitat. Espadaler destaca la "coordinació" que s'ha aconseguit amb el departament d'Interior, que dirigeix Núria Parlon, que coneix bé el problema de la multireincidència com a exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
"Cada mes hi ha una reunió de seguiment de totes les mesures acordades entre els consellers i els directius generals, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, i cada quinze dies es reuneixen els dos equips dels dos departaments", assegura Espadaler.
La desesperació dels alcaldes
El fet és que ara la pilota està més en el camp de l'administració de Justícia. "Hi ha hagut un increment del nombre d'agents policials, de plantilla, però aquest augment no ha anat en paral·lel respecte a l'administració de Justícia, i aquí és ara més el problema", admet Ramon Espadaler.
Els números són aclaparadors. El nou jutjat de guàrdia permetrà augmentar la capacitat actual de 48 judicis al dia a 72. Això implica un increment de 18.000 a l'any. Tenint en compte que hi ha "unes 14.000 causes a l'any", els tres jutjats --comptant amb el que s'incorpora ara-- podrien assumir causes pendents, i "reduir a poc a poc tot el que s'ha acumulat".
Una altra de les mesures previstes és la posada en funcionament de quatre jutjats penals per celebrar judicis ràpids, a través del nomenament de quatre jutges de reforç; un lletrat de l'Administració de Justícia; 15 funcionaris i 1 metge forense de reforç. Espadaler insisteix en l'objectiu: "Els judicis ràpids són perquè es dirimixin en 15 dies, no en 15 mesos".
La lentitud, a causa de la sobrecàrrega que han d'assumir els jutges, desespera els alcaldes metropolitans. Els delictes per multireincidència proliferen i enfonsen els cossos policials, que no veuen que l'augment de detencions serveixi per alguna cosa pràctica. Els alcaldes, en ciutats com Badalona o L'Hospitalet, demanen un canvi dràstic.
El tancament de Wad Ras i Trinitat Vella
Una de les mesures que s'esperen és la posada en marxa, amb tota la potència, de la llei de barris, amb inversions i una atenció detallada. Espadaler admet la dificultat que comporta la manca de pressupostos a la Generalitat. Però no ho veu un impediment insalvable: "Crec que es podrà arribar a acords al Parlament per a determinades partides, perquè no es podran negar en aquestes ciutats metropolitanes que tant les demanen".
Espadaler també s'ha referit al futur de la presó de dones Wad Ras, al Poblenou. Tot passa pels dos solars a la Zona Franca que va cedir l'Ajuntament de Barcelona a la Generalitat.
Allà es construirà un centre penitenciari obert per a presos en tercer grau i un centre penitenciari per a dones. Amb això es tancarien la presó de Wad Ras i la de Trinitat Vella, on l'Ajuntament preveu construir habitatge públic. "No estarà llest en aquest mandat", admet el conseller de Justícia, però assenyala que el tancament de les dues presons que encara queden a la ciutat de Barcelona serà una realitat abans del 2030.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial