L'estació de La Sagrera i les noves 'casernes' disparen la inversió municipal a Sant Andreu
El districte barceloní es corona com la zona de Barcelona que rebrà la segona major inversió municipal per al període 2025-2027: 256 milions d'euros
Barcelona deixa fora la reforma del carrer del Narcís Sala de Sant Andreu
Pluja de milions de l'Ajuntament de Barcelona per a Sant Andreu. El districte barceloní s'emporta el premi gros de la inversió municipal per al que queda de mandat amb 256,3 milions d'euros. Aquesta xifra el situa com la segona zona de la capital catalana amb major inversió prevista per al que queda de mandat, només darrere de Sant Martí.
L'ajuntament barceloní ha dividit el muntant en actuacions que es dividiran en tres grans eixos, sent el de l'habitatge el que s'emporta el tros més gran del pastís.
Aposta per l'habitatge
En aquest sentit, la construcció de nou habitatge social i la rehabilitació d'immobles rebrà 86,7 milions d'inversió directa.
Sant Andreu es constitueix com el districte amb major inversió en la matèria per una àmplia diferència. El segon districte és l'Eixample, amb un muntant destinat de 61,8 milions.
Espai on es construiran els 152 pisos per a gent gran a les Casernes de Sant Andreu / AJUNTAMENT DE BARCELONA
En què es destinaran aquests gairebé 87 milions? L'Executiu local ha projectat la construcció de 1.002 nous pisos de protecció oficial, dividits en 12 promocions. A això cal sumar altres cinc projectes de rehabilitació d'immobles.
Nous i millors equipaments
Però l'Ajuntament dedicarà també un esforç econòmic en la millora i construcció de nous equipaments.
Amb un pressupost de 60,3 milions, s'inclou la climatització de 18 escoles del districte, l'edificació del nou CEM Espronceda o el projecte de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana de Sant Andreu.
La Capella dels Segadors, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional / CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS
També inclou projectes històrics, com la rehabilitació de la Capella dels Segadors, donar una nova vida a espais com el Canòdrom o l'estació de Sant Andreu Comtal i la construcció del nou CAP de La Sagrera, entre d'altres.
En total, són 46 nous projectes que s'abordaran en els pròxims dos anys naturals.
Espai públic
El tercer i últim eix d'inversió, amb 95,1 milions previstos, s'orienta a projectes de millora de l'espai públic.
En aquest sentit, s'intensificarà la renovació de carrers i vies, la reurbanització de zones com el tram de la Meridiana fins a Fabra i Puig i la Trinitat Vella Nord.
Render de les obres de la Meridiana
També s'afegiran nous trams de carril bici a la xarxa viària de la ciutat, un nou parc inclusiu als Jardins de Massana, es renovaran parts de l'alcantarillat i es milloraran jardins com el de les Dones de la Motor Ibèrica, entre d'altres intervencions.
Increment de la inversió
La previsió de la inversió pels dos pròxims anys implica un increment exponencial respecte al darrer lustre.
Manquen dades oficials encara que mostren quin ha estat el muntant destinat a Sant Andreu en 2024, els registres de l'ajuntament marquen una clara tendència a l'alça, amb un gran creixement de cara al pròxim bienni.
En aquest sentit, Barcelona va destinar i executar una inversió d'uns 20 milions en 2020, que van créixer fins als 28 en 2021, 29 milions en 2022 i un salt, fins als 43 milions, en 2023.
Cessió de sòl
Què motiva aquest salt? De les obres es desgrana una forta inversió en l'espai de les antigues casernes militars. Es tracta de sòl propietat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) cedit a l'ajuntament per a la construcció d'habitatge públic.
L'antic aquarterament i els seus voltants són, de fet, gairebé la meitat de les promocions immobiliàries al districte, 484 de 1.002 nous pisos protegits.
Simulació de les vivendes socials i equipaments de les Casernes de Sant Andreu / AJUNTAMENT BCN
A més de respondre a la crisi habitacional que sofreix tota la ciutat, Sant Andreu també ha rebut l'impuls de les obres del nou nus intermodal de mobilitat que serà la futura estació de La Sagrera.
Només en la infraestructura, els treballs de la qual porten en marxa des de 2009 (fases prèvies del projecte), es preveu un desemborsament que ja ha superat els 1.500 milions d'euros, al que cal afegir la reurbanització de l'entorn.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
