El popular restaurant del centre de Barcelona que amaga el mostrari d'una fàbrica del S.XIX
L'entrada de l'antiga botiga, obra de Josep Pascó, conserva el revestiment de mosaic hidràulic original que combina tres dissenys de rajola
La gent va i ve, puja i baixa per la Ronda Universitat sense reparar en el número 20, excepte aquells que estan disposats a alleujar la seva fam. Pocs noten que a Can Pizza, més enllà de l'àmplia carta del popular plat de la gastronomia italiana, es troba a la seva façana un testimoni viu de l'esplendor arquitectònic i industrial de finals del segle XIX i principis del XX: una mostra de l'antiga fàbrica de Paviments Escofet.
Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny van fundar el 1886 Escofet, Fortuny i Cia amb la finalitat de revolucionar els paviments urbans. Els seus mosaics hidràulics, elaborats amb ciment motllejat i premsat, van combinar funcionalitat, durabilitat i bellesa artística, fins a convertir-se en un element característic de la ciutat.
La primera botiga
El 1890, dos anys després de guanyar una medalla d'or pels seus mosaics a l'Exposició Universal de 1988, l'empresa va obrir la seva primera botiga al número 8 de la Ronda de Sant Pere. Però, el 1895, Fortuny es va establir pel seu compte. Escofet es va associar amb José María Tejera Terán i l'empresa va passar a dir-se Escofet, Tejera y Cía.
Les rajoles hexagonals de Gaudí van ser redisenyades per Escofet per a la seva instal·lació al passeig de Gràcia, el 1997 / MUSEU DEL DISSENY
Va ser el 1920 quan la botiga es va traslladar a Ronda Universitat número 20. Fins aquí es va portar, peça a peça, la decoració que havia dissenyat per a la botiga original Josep Pascó, director artístic de la companyia i destacat decorador modernista.
Una mostra a la paret
Aquesta botiga va tancar les seves portes al 2009 (que no l'empresa) i, tot i que diversos negocis han ocupat el local des de llavors, l'exterior s'ha mantingut intacte gràcies a la seva declaració com a element d'interès paisatgístic.
Tota la façana exterior està revestida per un mosaic hidràulic compost per peces de forma quadrangular amb marc de fusta que cobreixen les juntes laterals i l'agulla central, i en les quals es combinen tres models de rajoles amb relleu, fabricades per Escofet.
En cada plafó destaca una franja amb text en lletres daurades, en tres nivells superposats i que es llegeixen d'esquerra a dreta: MOSAICS – FUNDADA EL 1886 – PAVIMENTS – TERRASSES.
Façana de l'edifici
En el llindar, un calaix ocupa tot l'ample i té un frontal inclinat compost per peces de ciment, dividit en dues franges: la inferior conté una peça de sòcol amb el nom de l'empresa en les lletres forjades amb els extrems repujats: «H. de E.F. ESCOFET S.A.»; la superior inclou elements decoratius amb motius vegetals.
Essència de Barcelona sota els peus
No perdeu detall perquè aquesta façana és una autèntica oda al modernisme català en versió paviment, una mostra de com aquesta empresa pionera va marcar un abans i un després en el paissatge urbà d'aquesta ciutat.
De fet, si hi ha alguna cosa que connecta directament a Escofet amb l'essència de Barcelona és sens dubte la seva contribució al disseny de l'icònic panot de flor, dissenyat per Puig i Cadafalch el paviment hidràulic que, des de 1916, embelleix les voreres de la ciutat.
Aquest disseny, junt amb altres cinc també d'Escofet --les pastilles quadrades, de cercles, d'espirals i d'un rombe envoltat de quatre cercles-- van ser seleccionats per l'Ajuntament el 1906 per cobrir els carrers de l'Eixample. I no es va aturar aquí: el 1950, l'empresa va introduir el vibrazo, amb el qual es va pavimentar la Rambla de Barcelona, i, el 1997, el panot hexagonal del Passeig de Gràcia dissenyat per Gocé...
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
