Ramón Carbó, de 'noi dels encàrrecs' al Centre de Control del metro de Barcelona: una vida entre rails

Poques persones coneixen tan bé el metro de Barcelona i tenen un vincle tan estret amb aquest transport com Ramon Carbó. “El meu pare va començar com a motorista -com es deia als conductors en aquell moment-, el meu oncle feia manteniment al taller de les cotxeres i la meva tieta va ser taquillera abans de casar-se. Som fills del metro”, recorda.

TMB

Així queden els preus del metro i bus de Barcelona el 2025 amb la pujada anual

Fa 100 anys que es va inaugurar la primera línia, el 30 de desembre de 1924, i la família Carbó la ha vista néixer i evolucionar fins als temps d'avui. Els Carbó, com tants altres de l'època, no es podrien entendre sense aquest transport, i viceversa.

Ramon ha treballat al metro de la capital catalana 48 anys, gairebé la meitat de vida d'aquest transport mític a la ciutat.

Ramón Carbó a l'estació de metro de Santa Eulàlia GALA ESPÍN Barcelona

48 anys

Va créixer al carrer del Teniente Flomesta, al districte de Sants, i des de ben petit es va formar juntament amb la seva germana a les Escoles Comercials Montserrat, el centre per a empleats del metro que estava a uns minuts de casa seva i que els donaria l'opció més endavant d'entrar al Ferrocarril Metropolità de Barcelona (l'actual TMB).

Amb 7 anys, Ramon portava el sopar al seu pare al seu lloc de treball, i amb 17 va tenir l'oportunitat de fer el servei militar al mateix metro com a feste o estació.

“La meva feina era obrir i tancar portes, a més de conduir el metro. Vaig començar com a 'noi de les tasques' i va haver una època que em tocava portar cafès o em manaven a canviar les agulles de les vies manualment”, afirma en una entrevista a Metròpoli.

Comparativa del metro antic amb l'actual en un llibre de fotografies de Ramón Carbó GALA ESPÍN Barcelona

Un metro "perillós"

Ramon ha passat per totes les àrees: ha estat conductor, taquiller, cap de tren, després va ascendir a inspector, va treballar a la central de comandaments del metro i finalment va obtenir un lloc a la Fundació TMB on donava xerrades per preservar la memòria de l'emblemàtic transport de Barcelona que avui compleix 100 anys.

“M'ha passat de tot al metro. He gestionat descarrilaments i més de 150 suicides”, narra l'exjubilat empleat, tot i que admet haver viscut un metro “perillós”.

Aquesta va ser la primera línia del metro de Barcelona: compleix 100 anys aquest 2024

Els pors d'un conductor

Antigament, no hi havia una catenària, sinó que la corrent del metro fluïa a 1500 volts en un tercer carril a la vista, segons explica.

Quan es produïen incidents, Ramon es veia obligat a maniobrar per no col·locar els cotxes per aquestes vies.

Archivo TMB

Aquestes són totes les estacions fantasma del metro de Barcelona: algunes estan intactes

També confessa que quan era conductor hi havia vegades que no sabia on era, si amunt o avall, i que la seva major por era trobar-se algú a les vies, a més de haver de mobilitzar les centenars de persones pels túnels quan ocorria una incidència.

Una vida vinculada al metro

El metro vincula la vida personal de Ramón amb la professional. No només va conèixer a la seva primera dona, una altra taquillera del metro, sinó que ha viscut alguns dels fets més singulars de la història del transport i que “mai” oblidarà.

A l'agost de 1994, recapitula, l'estació elèctrica de Trinitat Vella va fallar i tota la xarxa de metro va quedar inutilitzada. Els conductors no tenien visibilitat, perquè en aquells temps no hi havia llums d'emergència, ni comunicació amb la central de comandaments.

Central elèctrica de Santa Eulàlia GALA ESPÍN Barcelona

"Al final no hi va haver cap incident. Va ser increïble com els treballadors van treure les persones dels cotxes pel seu compte, amb una llanterna, fins assegurar-se que estaven en una zona segura", relata el treballador.

Ramon, en aquell moment, treballava a la central i explica que fins que no es va tenir plena seguretat que no hi havia persones a la via, no es va reprendre la circulació dels metros.

Ramón Carbó, ex treballador del metro, assenyala un dels primers trens al memorial del barri de Santa Eulàlia GALA ESPÍN Barcelona

Esdeveniments històrics

També recorda com els treballadors del metro es van volcar en solidaritat amb els manifestants després de l'atemptat de Miguel Ángel Blanco i van fer circular els metros en hores extres sense saber si les cobrarien. El mateix va passar amb la nevada de Barcelona del 2008.

"Més del 90% dels treballadors del metro són excel·lents professionals i la seguretat sempre va per davant del servei", declara l'exempleat.

EUROPA PRESS

Aquesta serà la línia de metro més llarga de Barcelona: gairebé 50 quilòmetres i 50 estacions

Falles humanes

De totes maneres, admet que les falles humanes són possibles. Tot i que no hi ha hagut un gran nombre d'accidents greus al metro de Barcelona, Ramon rememora particularment una tragèdia que va ocórrer el 1975.

Va succeir a l'estació Virrei Amat de la Línia 5 en direcció Vall d’Hebron. Per causes desconegudes, un conductor va marxar enrere i el convoy va acabar col·lisionant contra un altre metro que estava estacionat a Vilapiscina, la parada anterior a Virrei Amat.

EUROPA PRESS

El futur del metro de Barcelona: així seran les pròximes ampliacions

Va morir només el conductor, Enrique Cuartero, la mort del qual encara es recorda entre les files dels treballadors del metro i Ramon s'encarrega que no s'oblidi la seva memòria.

El metro, encara al centre de la seva vida

L'exempleat del metro es va jubilar al febrer de 2020. Els seus companys el van acomiadar amb un pastís en forma de metro, el model 4.000 precisament, que ja s'ha retirat completament de la xarxa.

Ramón Carbó, ex treballador del metro de Barcelona, assenyala una de les sortides de l'estació Santa Eulàlia GALA ESPÍN Barcelona

En aquests 48 anys, Ramon ha rescatat dones embarassades, ha evitat suicides i ha ajudat a companys amb problemes de drogodependència.

Ara, ja jubilat, continua lligat al mitjà de transport que ha dominat part de la seva vida.

És president de l'associació Andana Central, on fa tasques de memòria històrica, i col·labora amb entitats com el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i l'associació de víctimes d'amiant.

TMB