Un fantasma amb nom i aroma: Margarida Xirgu ressuscita al Romea de Barcelona

Al Teatre Romea, res ressap del tot. Les portes cruixen soles, les llums esmorteixen sense explicació i, segons els qui coneixen millor les seves entranyes, una figura espectral —ferma, antiga i femenina— passeja per la platea amb l'obstinació de qui no accepta l'oblidança.

És Margarida Xirgu, diuen. L'actriu que va debutar aquí amb només 18 anys, la mateixa que va revolucionar el teatre català i va portar a Lorca als escenaris de l'exili.

Fotografia de Margarida Xirgu Real Academia de la Historia Hispánica

Aquesta nit, però, la seva presència s'invoca d'una altra forma: amb un perfum.

Un vestit oblidat que olora a història

L'artista Alejandro Acosta ha creat un espectacle immersiu en el qual l' olfacte —aquest sentit relegat, intuitiu, gairebé salvatge— es converteix en fil conductor d'una experiència sensorial i narrativa presentada per la Fundació Romea. 

La peça, titulada A la recerca del perfum del Teatre Romea, parteix d'un descobriment fortuït: un vestit dels anys vint oblidat en un dels armaris del teatre.

L'artista Alejandro Acosta i l'actor Pau Escobar en la presentació de 'A la recerca del perfum del Teatre Romea' Fundació Romea

D'aquesta tela adormida, Acosta en va extreure una essència. No una essència literal, sinó una evocació olfactiva; una fragància capaç de transportar al públic als camerinos de fa un segle, a aquest món amagat darrere els bastidors on els nervis es barregen amb fragàncies clàssiques, la suor amb la pols dels tèxtils.

"En obrir l'armari, el vestit encara tenia olor", ha explicat Acosta a Metròpoli, una hora abans de la posada en escena aquest dimarts, 10 de juny. 

Margarida Xirgu: del mite a l'aroma

El personatge que encarna aquesta travessia és la pròpia Xirgu, o millor dit, el seu espectre, filtrat pel temps i per la memòria.

No és casualitat. El Romea porta més d'un segle dialogant amb la seva figura. Actors, tècnics i directors —des de Carles Canut fins a Domènec Reixach— han parlat amb naturalitat de sorolls inexplicables, objectes que es mouen i presències que no es veuen però es senten. "És la Xirgu", responen, amb la familiaritat de qui conviu amb l'invisible.

Vestit dels anys 20 de 'A la recerca del perfum del Teatre Romea' Fundació Romea

L'art de l'olfacte com a resistència

Acosta no només vol evocar, sinó també provocar. En la seva filosofia artística, l'olor no és només record: és resistència.

"L' olfacte —defensa— ens demana estar presents. No es pot digitalitzar, no es mesura per pantalla. És un art que escapa al control del creador i l'entrega al cos de l'espectador." I en un món saturat d'imatges, aquesta proposta es limita al subversiu.

El perfum, doncs, no és un adorn. És una forma de reviure el teatre des de l'emoció més primària. "L'olor esdevé una història, cadascú hi relaciona els seus propis records", exposa l'artista. 

Un atajo a l'intangible. Una forma, potser, que Margarida torni a trepitjar el seu escenari sense necessitat d'espectres.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial