La paraula catalana que s'utilitza a Barcelona i no s'entén en castellà: és impossible traduir-la

Barcelona és una ciutat marcada per la convivència de dues llengües, però el català conserva expressions que resulten impossibles de traslladar de manera literal al castellà. Algunes s'han fet populars fins i tot fora de Catalunya, mentre que d'altres continuen sent petits secrets lingüístics que sorprenen a qui les escolta per primera vegada.

Una d'aquestes paraules ha despertat la curiositat de filòlegs, traductors i turistes per igual. La seva sonoritat crida l'atenció, el seu significat és entranyable i, al mateix temps, amaga una història que connecta amb el passat agrari i popular de la societat catalana.

La expressió que s'utilitza a Barcelona per parlar de trajectes llargs: no s'entén en la resta de Espanya

Què significa “somiatruites”

El terme es tradueix de forma literal com “somniador de truites”, però el seu sentit real és molt més ric. Es fa servir per descriure una persona somiadora, ingènua o fantasiosa, algú que tendeix a viure en la seva imaginació més que en la realitat. En castellà podria assemblar-se a expressions com “tenir el cap ple d’ocells”, tot i que en català es percep amb un matís més carinyós que despectiu.

Un origen literari i popular

La paraula ja apareix documentada el 1892 a la novel·la La febre d’or, de Narcís Oller. No obstant això, la seva arrel és molt més antiga i prové de l'expressió “Qui té gana, somia truites”, és a dir, “Qui té gana, somia amb truites”. En l'imaginari popular, una truita representava un luxe senzill però desitjat, la qual cosa va atorgar a la paraula aquest caràcter d'ambició innocent.

Altres expressions catalanes intraduïbles

El català està ple de girs que no troben un equivalent exacte en castellà. Alguns exemples destacats són:

• Déu n’hi do: sorpresa o admiració, semblant a un “ha de ser vist”.

• Pixapins: terme despectiu per a aquells que fugen al camp des de la ciutat.

• Bufar i fer ampolles: alguna cosa molt fàcil de fer, literalment “bufar i fer ampolles”.

• Bocamoll: persona que parla més del compte, similar a “parlant massa”, però amb un matís diferent.

• Rauxa: impuls irracional, oposat al famós “seny” català, la sensatesa.

Un idioma ple de refranys

Més enllà de les paraules intraduïbles, el català conserva una gran tradició de refranys d'origen agrari i medieval. Expressions com “Qui matina, fa farina” (“Quien madruga, Dios le ayuda”) o “Home de pocs oficis, pobre segur” (“Quien mucho abarca, poco aprieta”) mostren com la llengua reflexa l'experiència i la saviesa popular de generacions passades.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial