La pujada de l'impost als grans tenidors perjudicarà la rehabilitació de 300.000 habitatges a Barcelona
El Govern i els comuns han pactat un decret llei que duplica l'ITP tant a fons bútria com als agents que reformen pisos per vendre'ls després
Relacionat: El preu del lloguer a Barcelona baixa poc més d'un 6% després d'un any de regulació
Noticias relacionadas
Una de cada dues vivendes necessita rehabilitar-se a Barcelona i cal fer-ho ràpidament. En menys de cinc anys, les que estan més deteriorades començaran a desaparèixer del mercat a causa d'un mandat europeu, la qual cosa reduirà encara més les possibilitats d'accés de la població a una residència digna.
El nou acord assolit entre el Govern de la Generalitat i Comuns posa en joc les empreses que s'encarreguen de reformar pisos a la capital catalana, unes vivendes en les quals en molts casos no s'han fet obres en 40 o 50 anys.
L'acord signat per la consellera d'Economia, Alícia Romero, i la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jessica Albiach, no solament acaba amb les bonificacions a les empreses immobiliàries de l' Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), sinó que duplica el pagament de l'impost fins un 20%.
Tancament de negocis
El paquet de mesures preveu augmentar la recaptació en 300 milions d'euros a l'any i té per objectiu posar coto a l'especulació immobiliària. No obstant això, agrupa en la mateixa categoria a fons voltors i als agents rehabilitadors.
“Moltes empreses del sector compren vivendes, les reformen i després les venen, havent de pagar un ITP. El marge de benefici és baix, de manera que si s'incrementa l'impost, molts negocis es veuran obligats a tancar o a interrompre l'activitat”, ha afirmat la directora de Catalunya de Clikalia, Xandra López Gurruchaga.
Façanes en rehabilitació / ARXIU
70 anys de mitjana
La cessació de les empreses rehabilitadores suposaria una condemna a mort per a les 311.815 vivendes de Barcelona que es troben en un estat de conservació dolent, regular i normal, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Considerant que la capital catalana té un total de 635.685 vivendes, les dades són alarmants: una de cada dues precisa una rehabilitació.
La principal causa d'això és l'envelliment del parc urbà, que té una mitjana de 70 anys d'antiguitat, amb tots els riscos que això implica com d'accessibilitat, d'insalubritat i d'incendis. Però això no és tot.
A contrarellotge
La Directiva Europea 2024/1275 obliga a disminuir el consum energètic del parc de vivendes residencials en un 16% fins 2030, any en el qual es pretén prohibir la venda o lloguer de les que comptin amb qualificació mediambiental E, la més baixa de les cinc que s'apliquen en els certificats d'eficiència energètica.
“Estem permetent que es deteriorin les vivendes i convertint-les en runes. Arribarà un moment en què moltes d'elles seran inhabitables i estarem destruint l'oferta”, ha advertit López.
Fusta, amiant i aluminosi
La directiva ha explicat que les vivendes que adquireixen per reformar estan molt desgastades i sense alguna cosa tan bàsica com la presa de terra obligatòria, que enllaça els endolls de cada aparell elèctric amb el sòl perquè, en cas de fugida de corrent o descàrrega, l'energia es desviï i no entri en contacte amb els residents.
“Podem trobar tuberíes de plom, que estan prohibit perquè és un material tòxic, i amiant. A més, les finestres sempre les hem de canviar perquè són un forat de fred”, ha detallat López.
Estat d'una vivenda amb aluminosi, al Besòs,
Cada barri té les seves problemàtiques, ha indicat, i en molts d'ells és molt comú que els edificis s'hagin construït amb aluminosi. El Gòtic, per exemple, destaca perquè moltes de les vivendes encara tenen estructures de fusta.
“Quan retirem el fals sostre ens trobem bigues deteriorades, cascades o en mal estat que hem de reforçar”, ha precisat.
Barcelona duplica les subvencions
L'expert ha assenyalat que la rehabilitació d'una vivenda millora la seguretat, la salubritat, l'accessibilitat, l'eficiència energètica i el confort, a més de reduir les emissions contaminants, estalviar energia i reduir la pobresa energètica.
Segons dades de Clikalia, fan falta 35.000 milions per reformar tot el parc de vivendes a Barcelona.
Aquest últim any, l'Ajuntament de la ciutat ha duplicat la subvenció per millorar l'eficiència energètica de les vivendes, però segueix sent una gran càrrega econòmica per a les famílies, que ja triguen vuit anys en estalviar per una vivenda i altres nou en fer les obres de reforma.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
