Foment aposta per un "renaixement de Barcelona" per impulsar la ciutat metropolitana de 5,5 milions d'habitants
L'informe 'Repensar la metròpoli' recull més de 30 projectes estratègics de l'arc metropolità per convertir-se en un dels motors d'Europa
Més informació: Foment defensa l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona des de Brussel·les: "Màxima urgència"
Les exposicions universals del 1888 i 1929, a més dels Jocs Olímpics del 1992, van accelerar la transformació urbana de Barcelona. Ara, la capital catalana s'enfronta a un nou “renaixement” que passa per impulsar la ciutat metropolitana dels 5,5 milions d'habitants.
Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat Foment del Treball en l'informe Repensar la metròpoli. El desenvolupament de Barcelona en els pròxims deu anys i el seu impacte en el model metropolità”, presentat a la seu de la patronal aquest divendres, 28 de març.
Hub metropolità de Barcelona
“Cal actuar amb urgència per liderar el renaixement metropolità. Ens juguem el futur de la ciutat i el papel de Barcelona en el mapa europeu”, ha afirmat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.
Per fer possible l’“hub metropolità de Barcelona”, Sánchez Llibre ha indicat que s’ha de convertir en un projecte de país i que Catalunya haurà d’acompanyar a la seva capital durant el procés, sempre a través d’una “metròpoli cohesionada que coopera entre els municipis i es projecta al món”.
El presidente de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en la presentació de l'informe 'Repensar la metròpoli'
Montjuïc, el símbol
El director de la Societat Barcelona d’Estudis Econòmics i Socials, Félix Riera, ha destacat que s'estan desenvolupant més de 30 projectes estratègics que abasten no solament el nucli de Barcelona, sinó que s'estenen per tot l'arc metropolità.
Unes iniciatives que obligaran a repensar la gran ciutat en els pròxims deu anys en termes de mobilitat, seguretat, turisme, habitatge, urbanisme, cultura, sanitat i educació.
Exterior del MNAC / LUIS MIGUEL AÑÓN
El projecte més simbòlic que defineix la voluntat transformadora de Barcelona, segons Riera, és el de la muntanya de Montjuïc, marcat per la prolongació de la L2 del metro, l'impuls del barri de la Marina del Prat Vermell amb noves vivendes i l'ampliació del MNAC o el Sant Jordi Club.
“Per primer cop en la història, Montjuïc es desplaça cap al mar i es mou des de plaça d'Espanya cap al Port de Barcelona”, ha destacat, fent èmfasi que es produirà una redefinició de les fronteres de la ciutat.
Metròpoli cultural
Dins dels 30 projectes, Foment ha destacat l'obertura del futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona al cinema Comèdia, l'ampliació del MACBA, el nou teatre Gènesi del Poblenou i la segona seu del Liceu.
“Tots aquests projectes expliquen que la metròpoli serà cultural o no serà”, ha expressat Riera, i ha marcat el final de les obres de la Sagrada Família amb la culminació de la transformació urbana de Barcelona.
A més, ha posat en valor que la majoria d'aquests projectes provenen de la mà d'empreses privades que han apostat per la ciutat i han col·laborat amb el sector públic.
Ciutat de doble direcció
D'altra banda, l'informe recull importants iniciatives de mobilitat dins i fora de la regió com l'estació de La Sagrera, l'ampliació de Sants, la de l'Aeroport, la cobertura de la Ronda de Dalt i el final de les obres del tramvia per la Diagonal.
“Integra una visualització del ‘fer metropolità’ perquè tothom pugui gaudir de la ciutat i en sentit contrari, és a dir, que sigui una ciutat de doble direcció”, ha explicat.
A més de la comunicació entre municipis, Foment ha destacat la projecció de Barcelona com una de les grans metròpolis d'Europa amb projectes com l'ampliació de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat, el DFactory o les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
Col·laboració públic-privada
Des de la patronal han reiterat la importància de la col·laboració públic-privada en tot el “renaixement” de Barcelona. Si abans eren esdeveniments concrets els que remodelaven la ciutat, avui dia els actors claus són el sector públic i el privat, han afirmat.
Gerard Esteva i Felipe Campos en la presentació de l'informe 'Repensar la metròpoli'
El conseller delegat d'Aigües de Barcelona i director d'Acció Social d'AGBAR, Felipe Campos, i el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva, han mantingut un col·loqui després de la presentació de l'estudi en el qual han parlat de la importància de “trencar murs” per ser competitius a Europa.
“Tenim tots els ingredients perquè l’hub de la gran metròpoli es transformi en un projecte col·lectiu amb el qual seríem imparables”, ha afirmat Campos, posant en valor l'hub cultural, esportiu i tecnològic de la ciutat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
