Una pareja observa los anuncios de viviendas en venta en una inmobiliaria
Economía

Barcelona, la ciutat amb l'habitatge i la hipoteca de segona mà més cara d'Espanya

L'informe de la Càtedra UPF-Tecnocasa alerta de la tendència alcista en els preus, però assegura que la situació no es compara amb la de la crisi del 2007

Més informació: Un estudi detecta una nova bombolla immobiliària a Barcelona: “Hi ha una creixent presència d'especuladors”

Llegir en Castellà
Publicada

Noticias relacionadas

L'accés a l'habitatge ja és la primera preocupació dels barcelonins. I és que a la capital catalana, tot i ser escenari de polítiques d'habitatge innovadores, els resultats no remunten.

L'últim Informe sobre el mercat de l'habitatge de la Càtedra UPF-Tecnocasa indica que Barcelona és la ciutat amb els preus de l'habitatge i hipoteca de segona mà més cars d'Espanya.

L'estudi, que analitza les dades del primer semestre del 2025, registra un creixement del 16,33% en l'import de la compra d'habitatge usat respecte al mateix període de l'any anterior.

Més de 3.800 euros el metro quadrat

El preu per metre quadrat se situa en 3.851 euros, per sobre dels 3.576 euros de Madrid i els 3.025 euros de la mitjana nacional.

Malgrat tot, el cost encara no arriba al màxim de la sèrie històrica, que va arribar al seu pic més alt entre finals de 2006 i 2007 amb la bombolla immobiliària.

"No hi ha una bombolla immobiliària"

De fet, els autors de l'informe descarten rotundament que en aquests moments s'estigui vivint un altre episodi. "Moltes persones comparen l'any 2007 amb el 2025. Res més lluny de la realitat", asseguren.

Cartell d'un habitatge de lloguer a Barcelona / ARXIU

Cartell d'un habitatge de lloguer a Barcelona / ARXIU

Durant la crisi financera provocada per la fallida de Lehman Brothers l'habitatge va catapultar el seu preu per una "excessiva relaxació dels estàndards crediticis". Així, a Espanya van conviure una oferta d'habitatge nova de rècord (600.000 anuals) amb l'augment dels imports.

Desequilibri entre oferta i demanda

Un fenomen que no s'assembla en absolut als valors actuals. El Banc d'Espanya quantifica en 700.000 unitats el dèficit d'habitatge al país, com es recull en l'estudi de la Càtedra.

A més a més, el BBVA Research va observar que la mitjana entre habitatges nous per cada nou llar formada se situa en el 0,6, molt per sota del que registren països com Finlàndia o França, que superen l'1.

El tot, en un context en el qual es preveu que Barcelona aculli 402.530 persones més fins al 2030. Segons la projecció elaborada per UPF-Tecnocasa, aquesta població nova serà estrangera, mentre que la nacional disminuirà en 105.360.

Projecció de l'evolució de la població a Barcelona entre 2025 i 2030

Projecció de l'evolució de la població a Barcelona entre 2025 i 2030 Càtedra Grupo Tecnocasa - UPF

Aquest "persistent desequilibri" entre oferta i demanda és el que està impulsant els preus a l'alça i s'espera que continuï exercint pressió alcista en els pròxims trimestres, subratllen els experts.

Les hipoteques es disparen a Barcelona

D'altra banda, les dades indiquen que la pujada interanual del primer semestre del 2025 i 2024 en les hipoteques és la més forta de la sèrie històrica, després de la registrada el 2005.

El valor mitjà de les hipoteques de segona mà a Barcelona va augmentar un 17,6% aquest any i se situa en 184.955 euros.

Signatura de hipoteca

Signatura de hipoteca

L'estudi atribueix aquesta fluctuació als moviments en el tipus d'interès dels últims anys i la forta demanda.

No obstant això, recorden que els bancs continuen en una línia conservadora en relació amb els criteris de qualitat creditícia i el primer semestre del 2025 la proporció d'hipotecats amb contracte laboral indefinit va ser del 85%.

Les polítiques d'habitatge no funcionen

Les conclusions de l'Informe sobre l'habitatge deixen al descobert les polítiques d'habitatge impulsades per les administracions els últims anys.

Barcelona ha estat una de les ciutats que ha aplicat més mà dura sobre el mercat. Ha abraçat la declaració de les zones tensionades que han imposat topalls al preu del lloguer i l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, va anunciar l'eliminació de 10.000 pisos turístics amb la finalitat que passessin a ús residencial.

No obstant això, experts tant en dret com en economia han assenyalat que el control de preus en l'arrendament és el que ha motivat a molts propietaris a portar els seus pisos a la venda.

Un fet que, al seu torn, hauria provocat una pujada de preus en aquest segment per l'augment de la demanda.

A més, Barcelona té una peculiaritat que la distingeix de la resta de municipis el 30% de reserva d'habitatge protegit a les noves promocions.

Des de la implantació d'aquesta norma -impulsada durant el mandat d'Ada Colau- la construcció d'obra nova ha caigut en picat i no té visos de recuperar-se.

En una entrevista a Metrópoli, l'alcalde va deixar clar que la negociació per reformar la normativa s'ha ficat en un calaix fins al proper mandat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant un sistema d'intel·ligència artificial