Barcelona inverteix 7 milions en els PAE per combatre la pobra energètica: què són i per a què serveixen

El Ajuntament de Barcelona gastarà 7.350.255 euros en el proper quadrienni per gestionar els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) distribuïts per tots els districtes de la ciutat.

Què és un PAE? Un punt d'atenció on es facilita informació, atenció, assessorament i acompanyament perquè els ciutadans puguin exercir amb garanties els seus drets energètics.

"Un problema de salut pública"

Segons els responsables municipals, “la pobresa energètica és un problema rellevant per a la salut pública que està adquirint una visibilitat creixent. El fred a l'interior de l'habitatge té uns impactes directes que poden desencadenar malalties potencialment mortals o exacerbar algunes existents com les relacionades amb l'aparell respiratori”.

Aquests factors, a més, “tenen un impacte sobre la salut i el benestar mental, relacionant-se amb situacions d'estrès, ansietat i depressió”.

Una persona connectant un endoll en una imatge d'arxiu

170.000 persones amb problemes

La darrera enquesta de Condicions de Vida va revelar que un 21,8% dels llars catalans no poden mantenir una temperatura adequada tant a l'hivern com a l'estiu. A Barcelona ciutat, aquesta xifra és del 20,3%. A més, a la capital catalana, el 10,8% dels residents pateix retardaments en el pagament del rebut de la llum i el 5,9% declara tenir humitats o fongs a l'habitatge. Això porta a la conclusió que hi ha 170.000 persones amb problemes energètics i que reben periòdicament avisos de talls energètics per impagaments.

El problema afegit és que “hi ha grups que són més vulnerables a l'efecte de la pobresa energètica en la salut, com els grans, els infants i les persones amb condicionants de salut crònics. També s'ha informat que les dones podrien ser més susceptibles a l'efecte de les temperatures baixes”, diu un informe municipal. A més, crida l'atenció sobre el fet que “un factor molt rellevant a l'hora de determinar la taxa de pobresa energètica és la renda agregada de les famílies”.

Es calcula que, a Barcelona, segons les darreres dades disponibles, “com a mínim, un 7,5% de les famílies pateixen pobresa energètica. Això vol dir que no es tracta d'una problemàtica menor”.

Els districtes més afectats

Els indicadors apunten també que “la pobresa energètica segueix un patró socioespacial semblant a altres formes de pobresa i de desigualtat, amb Ciutat Vella i la perifèria nord (Horta-Guinardó i Nou Barris) i, en certa mesura, Sant Andreu i Sant Martí, com a àrees més afectades”. La situació s'agreujà els últims anys.

“Al llarg del 2021 i primer semestre del 2022, vam assistir a una pujada històrica del preu de l'electricitat en el mercat majorista, que a principis del 2022 rondava els 50 euros megavats hora i va arribar a superar els 500 euros en el començament de la guerra d'Ucraïna”.

Els informes municipals alerten que “moltes cases que no es considerarien en pobresa energètica podrien estar en risc de patir-la si es donen certs condicions internes al llar, com ara quedar-se a l'atur, o externes i contextuales, com la crisi i l'increment del preu de l'energia. A aquesta situació se l'ha anat definint com a ‘vulnerabilitat energètica’”, resumeixen els documents dels experts de l'Ajuntament. 

Europa Press

Barcelona sancionarà els bars i restaurants que instal·lin estufes de gas a les seves terrasses

11 punts d'informació

En aquest context, els Punts d'Atenció a la Pobresa Energètica (a Barcelona n'hi ha 4) i els Punts d'Assessorament Energètic (PAE, dels quals n'hi ha 11 a Barcelona) cobren especial importància. Des de fa una dècada fins a l'actualitat, aquests punts han atès a 186.129 persones (al 2022, últim any computat, van ser 30.650 persones les ateses). La seva intervenció serveix tant per resoldre problemes com per prevenir-los.

L'Ajuntament va adjudicar aquest mes de desembre 4 contractes per a la gestió dels PAE. Tres d'ells són per gestionar les oficines físiques als districtes i un altre per a la gestió del servei d'atenció telefònica centralitzada, l'anàlisi de dades i avaluació del servei i la definició dels protocols d'actuació i coordinació. Per a què serveixen els PAE? En primer lloc, compleixen una doble funció: prevenció de la pobresa energètica i intervenció directa en cas de pobresa energètica.

Una terrassa abarrotada d'estufes / EFE - Alberto Morante

Els diagnòstics 

Segons l'Ajuntament, “l'objectiu és minimitzar les situacions de pobresa energètica, garantir els drets que contempla la legislació vigent respecte a l'accés als subministraments bàsics i millorar l'eficiència dels llars de la ciutat, especialment els més vulnerables”.

El ciutadà pot exposar el seu cas als punts del seu districte i els serveis municipals es posen en marxa i estudien el seu cas. “Els diagnòstics es realitzen basant-se en tres variables: l'estat i la composició de l'habitatge, els ingressos econòmics del ciutadà i la despesa en el pagament dels subministraments bàsics”.

Paral·lelament, es poden detectar riquers potencials de patir pobresa energètica, o casos d'incompliment de la legislació vigent per part de les empreses subministradores, pel que el propi consistori realitzaria la tasca d'assessorament i acompanyament de les persones usuàries per defensar els seus drets o presentar la corresponent denúncia.

Diferents adjudicacions per districtes

Cada adjudicació engloba diversos districtes (a cada districte hi ha un PAE). Els de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Eixample i Sants-Montjuïc han estat adjudicats a la Fundació Privada Ciutat i Valors per 823.440 euros. Els districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella han estat per a la cooperativa Suara Serveis per 849.892 euros.

Els de Nou Barris, Horta-Guinardó i Les Corts es van adjudicar a la unió temporal d'empreses (UTE) Territori ABD-FABD-Ecoserveis per un import de 841.656 euros. I, finalment, el de tota la ciutat i atenció telefònica també es va adjudicar a aquesta UTE per un muntant de 495.749 euros. Aquests preus són pels dos primers anys, encara que les clàusules del contracte especifiquen que es poden prorrogar per altres dos anys, pel que el preu es dobleria en cada un d'ells fins a totalitzar 7.350.255 euros, en els quals estan incloses les partides per previsibles modificacions a l'alça.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial