La 'impossibilitat' d'accedir a l'habitatge, radiografia d'un problema que creix a Barcelona

El malestar per la manca d'habitatge creix a passos agegantats a Barcelona. Les dades del baròmetre municipal de desembre mostren una creixent preocupació davant dels desorbitats preus de la capital catalana, que acomiada l'any amb una assignatura pendent: fer front al desafiament de l'accés a l'habitatge.

Aquest problema de caràcter social preocupa cada cop més als barcelonins. De fet, li pisa els talons a la inseguretat, que es manté en primera posició per tan sols un 0,1% de diferència. Així, l'habitatge s'emporta el 28,8% dels vots, en l'últim baròmetre municipal, un percentatge que ha incrementat 12,2 punts des del passat que es va realitzar al juny, fa tan sols sis mesos, quan va obtenir el 16,6% dels vots.

Edifici d'habitatges a l'Eixample Òscar Gil Coy Barcelona

Unes contundents dades que no ha trigat a valorar el líder de Junts, Jordi Martí, que denuncia la manca de “projectes ambiciosos a la ciutat, que perd oportunitats”. Martí lamenta que l'accés a l'habitatge s'hagi convertit en la segona prioritat a resoldre, augmentant “dràsticament” en els últims sis mesos.

Preus desorbitats

Atesa la rellevància que l'habitatge ha pres en el debat ciutadà, s'han incorporat al baròmetre una sèrie de preguntes sobre aquesta temàtica. El 94,3% dels entrevistats reconeix que Barcelona té un problema residencial, i d’aquests, per a un 68,8% representa una qüestió molt greu. Sobre l'afectació que el cost de l'habitatge té en la vida personal dels barcelonins, per a un 35,3% és un gran problema. No ho és, en canvi, per al 45,8%, al qual cal sumar un 18,8% que ho veu assumible.

Després d'aquestes dades, el president del grup municipal del PP de Barcelona, Daniel Sirera, veu a Collboni “incapaç de posar ordre. El baròmetre posa de manifest que el PSC ha convertit Barcelona en la ciutat més cara a l'hora d'accedir a un habitatge”. El líder no només responsabilitza a Collboni, també assenyala “les males polítiques portades a terme juntament amb els comuns”.

Suspès de les administracions

El 34,1% de les persones entrevistades viuen de lloguer –caldria sumar l'1,3% que paga per l'ús d'una habitació o espai compartit–, mentre que el 56% ho fa de propietat. Percentatge que es divideix entre els que encara estan pagant una hipoteca (22,4%) i els que ja l'han pagat (33,5%). Hi ha un 7,5% que viu en un pis cedit o heretat.

Es dispara la preocupació per la falta d'habitatge a Barcelona, que empata amb la inseguretat

A l'hora de valorar les actuacions de les diferents administracions en aquest àmbit, la ciutadania és crítica. Cap aprèn, si bé l'Ajuntament de Barcelona és la instància amb la millor valoració, un 3,5. La Generalitat de Catalunya obté un 3,3 i el Govern d'Espanya un 2,9, la pitjor nota de totes.

Solucions a la falta d'habitatge

Quant a les possibles mesures per solucionar la falta d'habitatge, els barcelonins creuen que la promoció d'habitatge públic (8), la limitació dels habitatges d'ús turístic (7,6) o la regulació dels preus del lloguer (7,4) ajudaria a pal·liar la crisi residencial a Barcelona.

La creació d'ajudes o subvencions per facilitar l'emancipació dels joves obté una valoració d'un 6,9 mentre que les ajudes als grups econòmicament vulnerables tenen un 6,5. Hi ha més escepticisme quant a l'acció del sector privat en l'hora de posar remei al problema de l'habitatge, afavorint la construcció i la rehabilitació de pisos, una mesura que obté una nota de 6,1.

Edifici d'habitatges a l'Eixample Òscar Gil Coy Barcelona

Per últim, s'ha preguntat sobre les polítiques de col·laboració i de consens i hi ha una opinió clarament majoritària, del 76,9%, que els partits polítics tenen l'obligació d'arribar a acords en temes importants que afectin la ciutadania de Barcelona, mentre que un 18,4% dels enquestats considera que cada partit ha de mantenir-se fidel a les seves propostes.

La inseguretat, la principal preocupació

L'inseguretat segueix sent el principal problema de la ciutat de Barcelona, amb una percepció que ha empitjorat. Preocupa al 28,9% dels barcelonins, gairebé dos punts més que en l'últim baròmetre de juny.

En tercera posició es troba la neteja, amb un 5,4%. Li segueix de prop el turisme, que descendeix en picat fins al quart lloc: preocupa al 5%, baixant així fins a vuit punts respecte a l'últim baròmetre de juny. Una tendència habitual en les dades de desembre a causa de la “menor pressió turística” que perceben els barcelonins, segons expressa Marius Boada, director de l'Oficina Municipal de Dades (OMD).

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial