L'oci nocturn, contra el tancament massiu de discoteques a Barcelona: "Que es deixi de prohibir i es comenci a ordenar"
Patronals d'empreses dedicades al món de la nit lamenten que, amb els anys, la seva situació roça la marginalitat en alguns districtes de la capital catalana
L'oci nocturn esclata contra el nou pla d'usos de Sant Martí: "Cap emprenedor apostarà per la zona"
Una ciutat complexa, plena d'actors que interactuen entre ells, que de vegades es complementen, però altres es neutralitzen. Barcelona està plena de matisos i hi ha debats a l'ordre del dia, en els quals és pràcticament impossible que els implicats trobin un terme mig.
En aquest contexte, són molts els conflictes que enfronten a entitats veïnals, que defensen el seu dret al somni, davant del sector de l'oci nocturn, que no negant aquest repòs, aposta per trobar una solució que permeti l'activitat econòmica i el "dret a sortir, socialitzar i divertir-se".
No obstant això, la tendència és clara. Barcelona porta els últims 20 anys perdent unes 200 llicències. Això és, hi ha 200 bars, sales de concerts, discoteques que han desaparegut sense substitució. Això suposa menys oferta amb una cada vegada major demanda, un augment relacionat directament amb l'auge del turisme.
La proporció entre oferta i demanda, previsiblement, està per créixer gradualment amb el desmantellament de gran part de l'estructura lúdica del districte de Sant Martí, que encara comptava amb el conegut com 'Triangle Golfo', la major zona de festa de la ciutat avui en dia.
Restriccions consolidades
Fonts del sector assenyalen a aquest digital que, si bé ja existia de facto una prohibició municipal per obrir nous negocis d'activitat musical, el nou pla d'usos que l'Ajuntament vol aprovar enguany per al districte de Sant Martí ve a consolidar aquesta situació.
Interior de la discoteca Apolo de Barcelona
Al seu torn, els lloguers no es renoven, els bars poc a poc van morint o es produeixen polèmiques com la soferta per la Sala Bóveda el passat novembre, quan una empresa de coliving va demandar l'establiment per excés de soroll. La pugna es va resoldre amb el tancament de tota la seva activitat de concerts --encara que es va poder salvar la discoteca--.
Patronals i locals es mobilitzen
De moment, diverses sales i locals, així com la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) i l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc) han presentat al·legacions contra el pla municipal, alhora que critiquen que s'estrigi amb encara més força al sector a la zona.
Però la qüestió, si bé concentrada en aquesta ocasió a Sant Martí, competeix a tota Barcelona i la seva àrea metropolitana. Óscar Martínez, gerent de la sala Bóveda, detalla a aquest mitjà que entre 14 locals paguen als agents cívics des de 2014 per minimitzar el soroll i respectar el descans. "Entre tots, portem gastats més de dos milions d'euros", detalla.
Interior de la discoteca Razzmatazz a Barcelona
D'altra banda, el president d'Asacc, Lluís Torrents, reivindica la necessitat de la gent de "sortir, socialitzar, ballar i escoltar música" en locals que "garanteixin un estàndard de qualitat" i que compleixen "no només una funció social, sinó també econòmica, cultural (...) i que eviten la celebració de macrofestejos, amb també protocols contra la violència de gènere, sexual, o agressions a sec."
El secretari general de Fecalon, Fernando Martínez, va un pas més enllà i assenyala que existeix un buit en l'oci nocturn en gran part, ja no només de Barcelona, sinó també de l'àrea metropolitana. El model que s'està seguint, considera, és que la gent que vulgui sortir hagi de desplaçar-se "cada vegada més lluny".
Una mirada al futur
Què pot fer al respecte la capital catalana, cada vegada més tensionada per la crisi de l'habitatge, però que manté la necessitat d'aquests espais lúdics? Torrents aposta per "atomitzar l'oci nocturn" en zones que encara presenten un entorn adequat. És el cas de "la Zona Franca, la Zona Universitària o els centres comercials".
També demanen que les administracions treballin amb la idea d'agent del canvi, una figura que implica "que el qui genera el canvi accepta les condicions que es troba al seu entorn. D'aquesta manera, es pot permetre un canvi d'usos en un espai, però la propietat accepta no condicionar la vida o les condicions de l'entorn".
Interior de la Sala Bóveda de Barcelona
En termes generals, el futur de la nit barcelonina passa perquè "es deixi de prohibir i s'empresi a ordenar on es pot obrir i dur a terme aquesta sèrie d'activitats musicals".
D'altra manera, el sector de l'oci nocturn es veu abocat a una residualitat, amb una agenda de concerts que es circumscriu a només unes poques sales i estadis o grans recintes i una oferta lúdica insuficient per esponjar la demanda provinent dels habitants de la ciutat, els de ciutats properes i el turisme.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
