Les denúncies per discriminació a Barcelona creixen un 27%: el racisme i el masclisme, al capdavant

Barcelona va comptabilitzar el 2024 un total de 1.102 situacions de discriminació, la qual cosa suposa un augment del 27,4 % respecte a l'any anterior, segons l'últim informe de l'Observatori de les Discriminacions (ODB), presentat aquest dimarts per l'Ajuntament i diverses entitats socials.

Durant l'acte, presidit per la segona tinenta d'alcaldessa, Maria Eugènia Gay, s'ha destacat que un de cada cinc casos va tenir un component d'odi verbal, menyspreu o deshumanització.

Collboni llança la campanya 'Orgull Barcelona' i alerta de l'auge de discursos d'odi contra el col·lectiu LGTBI

Aquest tipus de situacions va créixer un 35 % respecte a 2023. "Identificar els discursos d'odi com a vector de discriminació permet anticipar vulneracions i actuar abans que es materialitzin", ha apuntat Gay, que també ha assenyalat un increment en la confiança ciutadana per denunciar aquests fets.

El racisme, el masclisme i la salut, en el focus

Per setè any consecutiu, el racisme encapçala els motius de discriminació, amb 314 casos registrats, la qual cosa representa gairebé un terç del total.

Li segueix, per primera vegada en segon lloc, la discriminació per raó de gènere, que es dispara fins als 280 casos, un increment del 127 % respecte a l'any anterior.

L'AMB inicia una campanya per sensibilitzar sobre la violència de gènere als autobusos

La cap del departament de Drets Humans de l'Ajuntament, Verónica Giménez, ha destacat que la majoria de situacions per gènere van afectar a les dones (71 %) i es van entrecruzar amb altres factors com l'edat, l'origen, l'idioma o la salut. A més, 74 d'aquests casos van ser identificats com a violències masclistes, perpetrades sobretot per persones de l'entorn familiar.

En tercer lloc es situa la discriminació per motius de salut, amb 267 incidències, moltes d'elles relacionades amb actuacions de l'administració pública. El quart motiu més recurrent ha estat la LGTBIfòbia, amb 226 casos.

Augment de la discriminació lingüística i alerta a les xarxes socials

L'informe també reflexa un increment de les discriminacions lingüístiques, amb 192 casos vinculats a l'ús del català, especialment en centres sanitaris.

Moltes d'aquestes situacions venen acompanyades de discursos discriminatoris o d'odi, la qual cosa preocupa especialment a les entitats defensores dels drets lingüístics.

Mirjam, la neerlandesa que va fundar una plataforma per a 'expats' a Barcelona: "De vegades em diuen que si no parlo català no tinc dret a estar aquí"

Una de les principals novetats del setè informe de l'ODB és la inclusió, per primera vegada, de discriminacions a les xarxes socials, amb 23 situacions detectades.

L'objectiu, segons ha anunciat Gay, és reforçar la prevenció i el suport a l'espai digital, àmbit en el qual s'està treballant per fomentar la denúncia.

Denúncies més visibles, però encara insuficients

Des de l'Observatori es destaca que l'increment global de casos no només respon a una major incidència, sinó també al reforçament dels circuits de detecció i atenció. En aquest sentit, s'observa un canvi significatiu: les dones no només denuncien més les situacions que pateixen, sinó també les que afecten al seu entorn.

No obstant això, encara persisteixen zones d'infrarepresentació, com la discriminació per ideologia (només 9 casos) o l'aporofòbia (90), segons ha advertit Giménez, que ha assegurat que es treballa activament per corregir aquestes mancances en els registres.

Vols que prepari una versió més breu per a xarxes socials o un destacat per a la newsletter?

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial