
Sant Cugat i Badalona, els municipis de Barcelona amb més retard en la concessió de llicències d'obres
A pesar que la normativa vigent estableix un termini màxim de 60 dies, múltiples ajuntaments de l'àrea metropolitana excedeixen el límit
La construcció de habitatge es desploma a Barcelona mentre a la resta de Catalunya creix
Noticias relacionadas
L'atorgament de llicències d'obres als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona es manté entre una de les principals problemàtiques d'arquitectes, promotors i ciutadans.
Encara que la normativa estableix un termini màxim de 60 dies per a la resolució d'aquests permisos, en la pràctica molts ajuntaments superen àmpliament aquest límit, la qual cosa genera retards en projectes de construcció i rehabilitació.

Barcelona
Sant Cugat del Vallès: el municipi amb majors retards
Segons una enquesta realitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Sant Cugat del Vallès ha estat un dels municipis més problemàtics en l'atorgament de llicències d'obres, arribant a un rècord de 21 mesos d'espera en el primer semestre de 2024.
Aquest retard ha provocat la pèrdua d'inversions i ha suposat un obstacle per a l'activitat econòmica local.
Per resoldre aquesta situació, tal com ha explicat el mitjà català 3Cat, l'ajuntament ha implementat un pla de xoc que ha aconseguit reduir el temps de tramitació a una mitjana de 80 dies, que tot i així segueix superant el termini legal.
Badalona: la manca de personal retarda els permisos
Un altre dels municipis de la província de Barcelona amb grans retardaments és Badalona, on l'obtenció d'una llicència d'obres triga una mitjana de 18 mesos.
El problema rau en la manca de personal als departaments municipals encarregats d'aquests tràmits, una situació que afecta diverses àrees del consistori.

Panoràmica de Badalona / EUROPA PRESS
Malgrat que l'ajuntament està en procés d'incorporació de nous treballadors, es preveu que la mesura no serà suficient per posar-se al dia amb les sol·licituds acumulades.
Barcelona i Castelldefels també superen el termini legal
Barcelona i Castelldefels tampoc se'n lliuren d'aquests retards. En ambdós municipis, el temps mitjà d'espera per obtenir una llicència d'obres és de 10 mesos, segons el Col·legi d'Arquitectes.
En el cas de la capital catalana, l'alt volum de sol·licituds i la complexitat de la normativa urbanística contribueixen a aquests retards, mentre que a Castelldefels s'apunta a la burocràcia com a principal obstacle.
Rubí, Terrassa i Sant Pere de Ribes: retards significatius
Altres municipis de la província de Barcelona on els terminis d'atorgament de llicències d'obres també superen els 60 dies són:
- Rubí: 12 mesos d'espera
- Terrassa i Sant Pere de Ribes: vuit mesos de mitjana
Aquests retards afecten negativament al desenvolupament urbanístic i a la inversió en aquests municipis, generant incertesa entre promotors i propietaris.

Imatge del barri del Pla de Bonaire de Terrassa / GOOGLE MAPS
Causes dels retards en l'atorgament de llicències
Les raons d'aquests retards varien segons el municipi, però els experts coincideixen a assenyalar alguns factors comuns:
- Excés de normativa: La quantitat de regulacions a les quals han d'ajustar-se els projectes constructius complica la tasca dels arquitectes municipals
- Manca de personal: Molts ajuntaments no compten amb suficients tècnics per gestionar el volum de sol·licituds
- Contradiccions normatives: Algunes normatives poden entrar en conflicte, retardant la resolució dels permisos
Proposta del Col·legi d'Arquitectes
Encara que el problema també afecta municipis d'altres províncies catalanes, la situació a Barcelona és especialment preocupant a causa de la concentració de població i activitat econòmica.
Segons ha explicat 3Cat, per agilitzar la tramitació de llicències d'obres, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya proposa unificar el sistema a tota la comunitat autònoma.
La idea és que els col·legis professionals supervisin la part tècnica dels projectes, deixant als arquitectes municipals la validació urbanística.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial