Fernando, el conserge que diu adéu a l'escola més històrica de Sant Adrià: "Ha estat el treball més gratificant de la meva vida"
L'home es va incorporar a la plantilla del Sant Gabriel el 2010 i ha vist créixer a generacions d'estudiants que no el oblidaran
És l'home que va rebre dia rere dia als alumnes de l'escola Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs. Els donava la benvinguda a tots, a grans i a petits, a la porta i també els comiat quan les classes acabaven. Va ser, en moltes ocasions, un confident. O un amic en què els complicats adolescents confiaven per explicar-li els seus problemes. També el manetes. En definitiva, el conserge.
Fernando Gómez es acomiada ara de la que ha estat la seva feina durant 15 llargs anys. Els últims de la seva vida laboral. Per tant, també els més delicats. Però diu adéu amb una sensació d'èxit: la d'haver cregut humanament. Ho explica el conserge en una entrevista especial amb Metròpolia una periodista a qui Fernando també ha vist créixer en el mateix centre educatiu.
En el paro con 51 años
La seva vida no anava encaminada a acabar al Sant Gabriel. Però les circumstàncies el van abocar a això. "Treballava de encarregat de manteniment en una fàbrica fins que em vaig quedar a l'atur amb 51 anys", rememora Fernando. Una edat difícil. Es va quedar a l'estacada, però li va aparèixer una mena d'àngel de la guarda: Jordi Ríos.
Els antics alumnes que llegeixin aquestes línies ho sabran perquè el psicopedagog va suposar una salvació per a molts d'ells. Ríos li va comentar que a l'escola buscaven un conserge i així va ser com Fernando va poder respirar tranquil.
Fernando, el conserge de l'escola Sant Gabriel de Sant Adrià al passeig de la Rambleta Barcelona
"Realizado humanamente"
No és l'ocupació més emocionant del món. Però sí que és la que més ha fet créixer a aquest veí de Badalona a nivell humà. "De tots els treballs que he tingut, aquest ha estat el més gratificant personalment", explica a aquest mitjà assegut en un dels bancs del passeig de la Rambleta, al costat del río Besòs. "No em sentia realitzat abans. Aquí, el tracte amb professors i alumnes no ha pogut ser millor".
Exterior de l'escola Sant Gabriel Barcelona
I és que els ulls d'aquest conserge han vist créixer generacions d'estudiants. Des de l'etapa d'infantil fins al batxillerat, Fernando ha vist despegar a molts alumnes. A la universitat o a cicles formatius. Fora "del barri" o en ell. Molts encara el abraçen i s'aturen a parlar amb ell quan el troben pel carrer. "Em tracten amb molt afecte i respecte", afirma.
Fernando, el conserge de l'escola Sant Gabriel de Sant Adrià Barcelona
La seva última tasca
Una de les portes d'accés dels alumnes encara roman amb la pintura intacta. Ell mateix la va pintar i sembla que els grafiteros l'han respectat: "Va ser la meva última tasca com a conserge". El manteniment del centre, diu, és "això". "La majoria de passadissos també els vaig fer jo, quan els nens estaven de vacances d'estiu".
Exterior de l'escola Sant Gabriel Barcelona
Ara, Fernando diu estar "millor que mai". Després de 15 anys de servei--des de gener de 2010--creu que es mereix un descans, però no pensa desvincular-se de la ciutat.
Conserge St Gabriel Barcelona
Passejades pel Besòs
Al conserge li agrada passejar. Va haver-hi un temps que el va passar de baixa per una operació i continuava venint al seu lloc de treball: "Venía caminant des de Badalona fins al riu i aquí prenia la decisió de si em dirigia cap a Montcada o cap al mar".
Una ruta que va anant alternant encara avui, "cada setmana un parell de dies com a mínim". Perquè tots el reben de la mateixa manera en què ell ho va fer.
Fernando, el conserge de l'escola Sant Gabriel de Sant Adrià Barcelona
El temps canvia
Afortunadament, Fernando mai va patir cap falta greu de respecte. "De ningú". Però admet que els temps canvien i els pares d'avui no són els d'abans. Molts el veien els últims mesos, després d'estar de baixa, i "es pensaven que era nou": "Alguns avis ja els deien que jo portava més anys aquí que l'escola", bromeja.
El conserge no es penedeix de haver pres la decisió de treballar tants anys a l'escola: "Després de tot, encertí". I es queda amb això.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
