Els cinemes històrics de la Gran Barcelona sobreviuen davant el tancament massiu a la capital: de El Prat a Sitges
Mentre moltes de les sales de la capital catalana abaixen la persiana, alguns cinemes metropolitans aconsegueixen mantenir-se vius o fins i tot renéixer gràcies a l'impuls veïnal, el suport institucional i nous models de gestió cultural
Relacionat: Viladecans tornarà a obrir els històrics cinemes Lauren: deu anys de lluita i més d'un milió d'euros
Tots sabem que la gran pantalla no travessa el seu millor moment. A Barcelona, lamentablement algunes sales de cinema han abaixat la persiana. El Comèdia i Boliche han estat les últimes víctimes de la competència de les plataformes de streaming i dels canvis en els hàbits de consum, una tendència que s'ha fet especialment evident en els últims anys amb el tancament progressiu de cinemes històrics.
No obstant això, aquesta crisi cinematogràfica que afecta la capital catalana contrasta amb la situació a l'àrea metropolitana, on algunes sales emblemàtiques han aconseguit mantenir-se vives i fins i tot reobrir després d'anys amb la pantalla apagada.
El cine Comèdia de paseo de Gràcia, cerrado desde enero de 2024
A ciutats com Sant Boi, Sant Feliu o Viladecans, equipaments de barri han ressorgit gràcies al suport institucional, la implicació veïnal o nous models de gestió cultural. Metròpoli fa un repàs per aquestes històries de resistència, que demostren que, més enllà de Barcelona, encara hi ha espai per al cinema com a experiència col·lectiva.
La resistència metropolitana
A l'àrea metropolitana encara resisteixen quatre sales de cinema –sense comptar les que es troben en centres comercials–, segons figura en l'últim cens de sales amb activitat del Ministeri de Cultura corresponent a 2023 i actualitzat per aquest mitjà. Es tracta dels cinemes Capri, a El Prat de Llobregat; Can Castellet, a Sant Boi; Cinemes Sant Cugat; i CineBaix, a Sant Feliu.
A més, fora de l'àmbit metropolità, també es mantenen obertes sales a Sabadell –amb un total de 20 entre Imperial i Eix Macià–, Sitges –amb el Cine Prado i l'històric El Retiro, que reobrirà el 2025 després d'un any de reformes–, i per últim Terrassa, amb el Cine Catalunya.
A més, i després de la ferma voluntat de l'Ajuntament de Viladecans de recuperar els històrics cinemes Lauren, la Gran Barcelona sumaria fins a 10 sales d'autor –sense incloure les de la capital catalana–.
El Baix Llobregat, bastió cinèfil
El Baix Llobregat és la comarca metropolitana on més cinemes de barri resisteixen. Un dels casos més destacats és el del Cine Capri, a El Prat. Aquesta sala del municipi costaner ha sobreviscut al pas dels anys i a l'auge de les plataformes audiovisuals, convertint-se en la sala més antiga de la comarca.
Inaugurada el 23 de desembre de 1967, va obrir gràcies a l'impuls de Joaquim Marimón-Padrosa, que també gestionava el Cine Monmari al mateix municipi. L'arribada de la crisi va provocar el tancament progressiu de les altres tres sales, quedant únicament el Capri, que des de 1985 és l'únic cinema en funcionament a El Prat.
Actualment, és una de les poques sales de gran format que es mantenen al Baix Llobregat, tot i estar en mans de la família Marimón-Padrosa.
Imagen de archivo del Cine Capri de El Prat de Llobregat
A Sant Boi, Cinemes Can Castellet és l'únic en actiu del municipi. Consta de cinc sales i una programació variada que va més enllà del cinema comercial. Ofereix pel·lícules en versió original, documentals i cine d'autor, a més d'activitats culturals i educatives. El seu objectiu és consolidar-se com un referent cultural vinculat a l'audiovisual.
A Sant Feliu, CineBaix és el resultat de la voluntat ciutadana per mantenir l'oferta de cinema de qualitat després del tancament del Cinema Guinart. Gràcies a la mobilització veïnal i al suport municipal, es va crear una associació sense ànim de lucre que gestiona l'espai des de 2004 com a centre cultural. CineBaix continua projectant cine d'autor, estatal i en català.
Tornen els Lauren a Viladecans
A Viladecans el govern municipal s'ha proposat tornar el cinema a la ciutat. Tancats des de 2013, els multicinemes Lauren van deixar el municipi orfe de sales, una vinculació històrica que va començar el 1923 i es va mantenir intacta amb el pas dels anys, amb fins i tot diversos espais de projecció.
Ara, l'ajuntament ha desemborsat més d'un milió d'euros per recuperar els drets d'activitat sobre l'edifici municipal, en mans de fins a set propietaris, entre fons d'inversió i entitats bancàries. A més, l'Ajuntament ha encarregat un estudi tècnic per definir el model de negoci i els possibles operadors de l'espai.
Antigues sales Lauren de Viladecans, tancades des de 2013
Això sí, com van avançar fonts municipals a aquest diari, no es preveu una reobertura amb múltiples sales com en el passat, ja que ho consideren un “model insostenible”. “El sector ha canviat”, apuntaven. L'aposta, per tant, és obrir una única sala i destinar la resta de l'edifici a equipaments per a joves del municipi.
Els centres comercials: cinemes amb una altra lògica
A més de les 10 sales independents esmentades, l'àrea metropolitana allotja una desena més de cinemes integrats en centres comercials: Ocine Magic Badalona, Yelmo Cines Baricentro (Barberà del Vallès), Yelmo Cines Castelldefels, Kinepolis Full Barcelona (Splau de Cornellà), Cinesa Barnasud (Gavà), Cinesa La Farga i Filmax Granvia II (L’Hospitalet de Llobregat), Montcada, Yelmo Cines Sant Cugat i Cinesa Parc Vallès (Terrassa).
Tot i que els centres comercials són una gran alternativa per als qui busquen gaudir de diversos serveis en un mateix lloc sense necessitat de desplaçar-se, la seva oferta cinematogràfica no té res a veure amb l'experiència que ofereixen les sales de barri.
Mentre que els multicinemes solen pertànyer a grans cadenes que programen majoritàriament estrenes comercials, els cinemes de barri aposten per una programació més diversa, donant espai al cinema independent, d'autor o en versió original.
Imatge d'arxiu de gent fent cua al CineBaix de Sant Feliu de Llobregat
A més, l'ambient també marca una gran diferència: com formen part del paisatge urbà quotidià de les nostres ciutats, aquests últims generen un vincle més proper amb el públic, convertint-se en espais culturals que van més enllà de la simple projecció de pel·lícules.
En molts casos, organitzen cicles temàtics, col·loquis amb directors i festivals especialitzats que enriqueixen l'experiència cinematogràfica.
Crisi cinematogràfica a Barcelona
A la ciutat de Barcelona, sense comptar els cinemes de centres comercials —cinc en total—, gairebé resisteixen 13 sales de les 26 que hi havia el 2013. Una de les més emblemàtiques és l'històric Verdi, a Gràcia, en funcionament des de 1926. Aquest complex multisala continua sent una referència pels cinèfils quasi 100 anys després de la seva obertura.
La seva supervivència resulta excepcional en un context en què els cinemes no deixen de desaparèixer. Les últimes a tancar han estat el Comèdia, a passeig de Gràcia —que va abaixar la persiana el gener després de 64 anys de història—, i el Boliche, obert des del 1998 a l'avinguda Diagonal.
Facciata dels Cinemes Verdi del barrio de Gràcia
El cinema Girona és un altre dels grans referents de la ciutat. Inaugurat el 1936 com a Cine New York, ha passat per diversos noms i reformes. L'última va ser el 2009, quan Toni Espinosa el va rescatar del tancament per transformar-lo en els actuals cinemes Girona.
D'altra banda, el cinema Maldà, ubicat al barri Gòtic, és una sala d'exhibició amb una sola pantalla. Va ser inaugurat el 1945 a l'interior de l'antic Palau del Baró de Maldà, on avui també es troben les Galeries Maldà i el teatre El Maldà.
El Cine Texas, un altre clàssic barceloní,
