Sant Cugat, llar adoptiu: per què els 'expats' trien viure en un dels municipis més cars de Catalunya

La situació de l'habitatge a Sant Cugat del Vallès està canviant, i no només en xifres.

La transformació del mercat de lloguer al municipi té rostre, idioma i origen estranger.

Cada cop més professionals internacionals —els anomenats expats— s'instal·len amb les seves famílies en un dels indrets residencials més cobejats de l'àrea metropolitana, atrets pel seu entorn, els seus serveis i la seva proximitat amb Barcelona.

Vista panoràmica de Sant Cugat del Vallès, el municipi més ric de Catalunya

L'arribada d'aquest perfil, altament qualificat i amb poder adquisitiu, està reconfigurant el mercat immobiliari i alimenta una pregunta de fons: Qui pot permetre's avui viure a Sant Cugat?

Els expats 'desnonen' veïns i comerços de tota la vida a l'Eixample de Barcelona

Perfil internacional, renda alta i noves demandes

Com ja es va detallar a Metròpoli fa unes setmanes, segons un informe anual d'Amat Immobiliaris, el 42 % dels nous contractes de lloguer a Sant Cugat van ser signats per persones de nacionalitat estrangera l'any 2024. Un any abans, el percentatge era la meitat.

La majoria provenen d'Europa occidental o dels Estats Units, i la seva arribada està lligada a l'auge de multinacionals tecnològiques i farmacèutiques amb seu al Vallès Occidental.

Aquests nous inquilins solen tenir contractes internacionals, sous alts i assistència immobiliària personalitzada.

Vista aèria de Sant Cugat ON-VIURE Sant Cugat

És el cas de Heather, que va arribar a Sant Cugat el 2022, poc després d'acceptar un càrrec com a responsable de sostenibilitat en una multinacional farmacèutica amb seu al Parc de l’Alba.

Als seus 42 anys, acumula tres trasllats per Europa, però aquest cop s'ha mudat amb la seva parella i els seus dos fills, de 6 i 9 anys.

Van viure un mes en un apartament provisional a Les Corts mentre cercaven habitatge definitiu. El criteri era clar: bon accés a l'escola internacional on ja havien reservat plaça, transport públic eficaç i una zona tranquil·la.

Van acabar llogant una planta baixa a Can Mates per 2.800 euros al mes."Hi havia moltes opcions sobre pla, però gairebé res disponible per entrar ja, les visites es tancaven al minut", recorda.

Aquest perfil d'estranger accedeix amb rapidesa a un mercat limitat i molt competitiu. Sant Cugat es presenta com una opció ideal per a qui busca seguretat, serveis, escoles internacionals i proximitat a Barcelona.

Chris, un altre resident a Sant Cugat, treballa per a una empresa tecnològica amb seu a Amsterdam. Viu des de fa tres anys en una casa adossada de Valldoreix, juntament amb la seva parella.

"Ens va agradar la idea de viure fora de la ciutat, tot i que seguim molt connectats a Barcelona pel treball. Vam triar Sant Cugat més per descart que per entusiasme: aquí podíem trobar alguna cosa àmplia, amb espai, sense sentir que vivíem a sobre d'altra gent", explica. El seu lloguer, de 3.200 euros al mes, el paguen a parts iguals.

La conseqüència és, com va apuntar a aquest mitjà el director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes Amat, un mercat immobiliari cada cop més segmentat per nivell de renda, on els residents locals queden en clara desavantatge.

Entre la integració i la distància

L'arribada de nous veïns també reconfigura les dinàmiques socials. Alguns s'esforcen per integrar-se: aprenen català o castellà, participen en festes locals i es relacionen amb l'entorn.

En el seu dia a dia, Heather no acostuma a sortir del circuit habitual: escola, oficina, supermercat, grups de WhatsApp de pares i mares i alguna sopar puntual amb companys de feina (també expatriats).

"Hi ha una xarxa molt establerta. Si necessites pediatre, pintor o recomanació de classes extraescolars, ho trobes en anglès", explica.

Turgut Durduran, un ‘expat’ afincado en Castelldefels: “Mi hija va al CAU y cada año celebramos Sant Jordi”

Zones com Valldoreix o Mira-sol, amb urbanitzacions i habitatges unifamiliars, concentren bona part d'aquesta nova residència internacional.

La interacció veïnal és limitada i la rotació freqüent. Aquesta dualitat es reflexa en escoles, comerços i equipaments públics, on creix la demanda de serveis en anglès i l'oferta bilingüe.

"Mai he tingut una conversa llarga amb cap veí. No perquè no vulgui, sinó perquè no es dóna. La veritat és que tot el que necessito ja està cobert dins del meu entorn", admiteix.

Encara que els seus fills estan començant a entendre català, a casa només es parla anglès. Heather no sap si seguiran molt més temps. "Barcelona està molt bé per una temporada. Però no sé si és on ens quedarem".

Chris, d'altra banda, no és especialment actiu en la comunitat internacional del municipi. No té fills, ni participa en grups d'expats.

Una plaça concorreguda de Sant Cugat del Vallès Visit Sant Cugat

Però reconeix que viu en una mena de limbe cultural. "No estic integrat, però tampoc aïllat. És com si flotéssim enmig. M'agradaria parlar millor l'idioma, però tampoc ho necessito. En el meu dia a dia tot es pot fer en anglès".

Sí que li preocupa, però, l'impacte que el seu perfil genera. "Tinc clar que, si nosaltres podem pagar això, algú altre no pot. I em molesta una mica, tot i que no sé què fer amb aquesta sensació", reconeix. "Suposo que aquest tipus de contradiccions formen part del que significa moure's d'un país a un altre amb certs privilegis."

Habitatge de luxe i revalorització del sòl

El fenomen expat no es limita al lloguer. També impulsa la compravenda d'habitatges d'alt standing. Segons l'informe anual esmentat, Sant Cugat concentra el 16,5 % de l'obra nova del Vallès Occidental.

La majoria d'operacions se situa per sobre del milion d'euros, especialment en xalets i solars edificables.

Interior d'un habitatge a Sant Cugat del Vallès / ARQUITECTURA DESIGN

Aquest creixement contribueix a la revalorització del sòl i a la consolidació d'un mercat residencial de luxe, mentre l'habitatge assequible continua en retrocés.

En aquest cas, els compradors internacionals i nacionals d'alt poder adquisitiu dominen el nou cicle.

Noves pertinences, velles tensions

Per als propietaris, els expats són l'inquilí ideal. Paguen més, generen menys conflicte legal i no acostumen a acollir-se a ajudes o proteccions.

Per a bona part dels veïns, per contra, la seva arribada implica un nou factor de pressió. No pel que fan, sinó pel tipus de mercat que alimenten.

Ja ho va il·lustrar Homedes. "Una parella d'empresaris francesos no es declararà com a arrendatari vulnerable, és molt poc probable", va exemplificar el director, que va remarcar que les famílies locals amb fills queden "al final de la cua" quan es tracta d'accedir a la possibilitat de llogar al municipi del Vallès, per la seva situació socioeconòmica menys estable. 

Barcelona, Terrassa i Sant Cugat, les millors zones urbanitzables segons un estudi pioner

Les properes desenvolupaments urbanístics —com el Parc de l’Alba, que préveu més de 5.000 vivendes, un 30 % d'elles protegides— podrien oferir una mica d'alleujament. Però el seu impacte no serà immediat. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial