El Laberint d'Horta, un tresor "deteriorat": Barcelona inverteix un milió per salvar el seu jardí més antic
El parc està a l'espera de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), però les seves tanques i vegetació estan molt malmeses
El laberint d'Horta de Barcelona tancarà durant un any per les obres de renovació
L'Ajuntament de Barcelona acaba d'encarregar a dues empreses els treballs de recuperació històrico-paisatgística del laberint vegetal del parc del Laberint d'Horta.
“El Laberint vegetal necessita la reposició i millora de les condicions de plantació de la vegetació que el conforma, especialment el sòl, el drenatge i el reg, i les estructures de suport i separació de la vegetació”, diu el voluminós projecte executiu elaborat pel despatx Feu i Godoy Arquitectura.
Les empreses que duran a terme aquesta tasca seran Drim Medi Ambient i Certis Obres i Serveis. L'encàrrec costarà a les arques municipals un total d'1.325.130 euros i el treball haurà d'estar finalitzat en un termini màxim de 12 mesos, per la qual cosa oficialment acabaran en febrer de l'any que ve.
Jardí més antic de Barcelona
Construït en 1794, és el jardí més antic de Barcelona i és considerat un monument i "els jardins històrics de més entitat del país".
La seva qualificació és de bé cultural d'interès local (BCIL), tot i que en l'actualitat, segons fonts municipals, es troba en procés un expedient per considerar-lo bé cultural d'interès nacional (BCIN). En els es del Laberint es va estrenar Ifigenia en Tàuride, traduïda per Joan Maragall el 1898. El 1940 va ser replantat i reformat i el 19 de març de 1971 va passar a ser parc públic.
Torre Soberana en el laberint de Horta
Als anys 90 del passat segle es va fer una nova restauració del conjunt de jardins de la finca del Laberint, que va anar a càrrec de l'arquitecta italiana Patrizia Falcone, però des de llavors no es va abordar cap obra més grana, tret de plantar alguna vegetació en accions disperses en el temps, l'última fa tres anys.
Visitants incívics
El projecte de Feu i Godoy desvetlla algunes de les insuficiències de l'actual laberint, amb unes parets pràcticament desaparegudes tant pel pas del temps com per l'acció de visitants incívics, que travessen les parets de fullatge destrossant-les i deixant grans forats o trencant el trenat dels arbustos.
També malmeten les xarxes metàl·liques que separen els camins i, de rebot, als arbustos que estan al costat d'elles.
Una de les lesions més importants, assenyalen els tècnics en el seu informe, són les fractures de les tanques realitzades pels usuaris “per poder sortir ràpidament”. També perd continuïtat la vegetació i algunes parets s'han deixat pel camí la seva estructura, deixant de complir la seva funció.
“L'estructura vegetal del Laberint està perdent la continuïtat, és a dir, en general, els arbres han perdut part de la seva estructura de branques i fulles i es mostren nus, deixant de complir la seva funció de tanca i evidenciant la seva degeneració”, relata el projecte.
Estat molt deteriorat
La massa vegetal és correcta, però la deterioració és gran. L'alçada de les parets de la vegetació del recorregut oscil·la entre 2,2 i 2,4 metres (els arcs centrals arriben als 4 metres), la qual cosa dificulta la tallada manual, però també evita l'entrada de llum en les parts intermèdies i baixes dels vegetals i no afavoreix el creixement en horitzontal dels xiprers.
Així, la falta de llum a l'interior dels arbres provoca “la pèrdua de la vegetació”.
Parc del Laberint de Horta, un dels jardins més bonics de Catalunya / Canaan - CREATIVE COMMONS 3.0
El sòl té poca porositat i això redueix en perjudici del nutrient de les plantes i fa que es formin basses que dificulten el pas als usuaris. El projecte subratlla que “en l'actualitat, el laberint vegetal es troba en estat deteriorat i presenta lesions que cal revertir per garantir-ne la conservació”.
Els arquitectes proposen com tanca de tancament la utilització de la varietat de xiprer cupressus horizontalis, que suporta “tota mena de sòls, la calor i la sequera”.
Únic jardí de Barcelona de pagament
Per al consistori, és imprescindible salvar aquest racó de la ciutat perquè “té un alt valor patrimonial”, malgrat que “queda fora dels circuits turístics més habituals per estar ubicat en un espai de la perifèria de la ciutat”. Des del 1994, es gestiona com un jardí museu i, juntament amb el Parc Güell, és l'únic jardí de Barcelona de pagament.
Des de l'Administració local s'adverteix que és l'únic laberint vegetal de la ciutat i un dels pocs d'Espanya. La seva composició és d'1,5 quilòmetres de camins flanquejats per xiprers.
La recuperació del parc es farà finançada amb fons europeus Next Generation, executats a través de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
