Hi ha dues qüestions que afecten àrea metropolitana de Barcelona, en funció de la perspectiva que es prengui. La primera guarda relació amb la seva governança. La segona sobre què es vol fer i com es pretén actuar sobre els municipis que la comprenen. És a dir, ¿és necessari una Gran Barcelona que pugui agrupar a 5,5 milions d'habitants, amb la primera i la segona corona metropolitana al seu si? En aquest cas, ¿què hauria de fer el govern de la Generalitat?, ¿què li restaria per 'coordinar'?

Es pot analitzar la situació, en canvi, des del propi govern autonòmic. ¿Pot ser el president de la Generalitat, --avui el socialista Salvador Illa--el veritable gran alcalde de l'àrea metropolitana?

Aquesta és la clau: l'ajuda necessària i l'atenció de la Generalitat cap a l'àrea metropolitana, amb una densitat de població enorme, que ha d'atendre nombrosos reptes, amb notables complicacions. Clar que Catalunya és més que aquesta zona urbana. Però gràcies a la Gran Barcelona la resta del país podrà tenir oportunitats de desenvolupament.

A l'Ajuntament de L’Hospitalet han comprovat les diferents visions de la Generalitat sobre aquesta gran taca urbana. Ho assenyala aquest diumenge el seu alcalde en una entrevista en aquest mitjà. El que ha canviat és la 'voluntat política' per arribar a acords, per oferir més mitjans amb l'objectiu de reduir la inseguretat ciutadana.

“Ara hi ha voluntat política”, diu l'alcalde de L’Hospitalet, David Quirós. Pot ser trist, es dirà que no ha estat així, però aquesta ajuda des del Govern cap a una ciutat -la segona de Catalunya- amb la densitat de població d'unes de les més altes d'Europa, es produeix perquè el color polític és el mateix. Coincideix. Però no hauria de ser així.

El ‘sí es pot’ del Govern d'Illa és una evidència. Els agents dels Mossos d’Esquadra es mobilitzen quan se'ls necessita, estiguin a més o menys distància de la ciutat. Darrere hi ha la consellera d'Interior, Núria Parlon, que va ser alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, una altra ciutat important amb enormes problemes.

Perquè, ¿s'obstaculitzaven els acords en l'àmbit de la seguretat, de l'educació o el sanitari entre la Generalitat i L’Hospitalet a causa que l'alcaldessa era socialista, Núria Marín, i portava massa temps al càrrec?

Els partits nacionalistes que van governar en el passat recent, Esquerra Republicana i Junts, rebutjaran aquesta interpretació. Però el cert és que mai s'han acabat de creure el que suposa l'àrea metropolitana. Cap territori té els vots assegurats per a una determinada força política. Però els suports electorals es consiguen a través del treball i la constància dels dirigents que els barallen.

Potser en el futur immediat tant Junts com Esquerra governin ciutats com L’Hospitalet. Seria la clara demostració que han aconseguit la confiança dels seus ciutadans a través de l'esforç i la defensa d'una relació més estreta i equitativa entre el Govern de la Generalitat i el municipi.

El que ha passat, però, és que ha arribat un Govern -sense majoria, cal recordar-ho i amb molts problemes per tirar endavant polítiques concretes- que entén que la segona ciutat de Catalunya no pot quedar desatesa.

El que passi a L’Hospitalet en els propers anys serà determinant per a tots: hi ha problemes d'habitatge, un parc immobiliari envellit, un xoc cultural enorme, amb immigrants de tots els racons del món, i problemes educatius, amb escoles públiques molt penalitzades per les matrícules vives.

Ara “hi ha voluntat política” per canviar situacions. Aquesta voluntat hauria d'existir sempre: el territori és un. I s'hauria de governar per a tots.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial