El mes passat, l'alcalde Collboni i el ministre Bolaños van acordar un pla de xoc contra la multireincidència delictiva a Barcelona. No obstant això, els delinqüents comuns de la CUP segueixen delinquint amb total llibertat.
Les mesures promeses i no complertes incloïen un reforç a les forces de seguretat i una agilització de l'activitat judicial. Res d'això s'ha dut a terme davant els malfeactors cupers i les seves accions violentes.
Una de les últimes fechories dels seus matons ha estat assetjar, agredir i ferir un membre d'un altre partit polític. Els partits de la majoria parlamentària van decidir no condemnar la seva canallesca.
Al contrari, una dirigent i una maleïda reincident de la CUP ho van justificar i aplaudir. Ningú les ha denunciat per presumpte delicte d'odi o altres salvatjades com vandalisme contra esglésies i sinagogues, per exemple.
Des de 2017, aquesta banda, barreja de lumpen i pijois, va camí d'ascendir a organització criminal. Amb centenars d'actes delictius, el seu objectiu és sembrar el caos i atemptar contra la convivència a Barcelona i Catalunya.
El intent d'assalt al Parlament i les barricades i incendis de la plaça Urquinaona van ser els seus entrenaments. Després, atemptats contra el turisme, contra mitjans de comunicació com Crònica Global, contra els desallotjaments d'okupes...
L'any 2019 hi va haver un miler d'accions violentes amb cupijos pel mig. Moltes, de guerrilla urbana. Van causar centenars de ferits, milions de danys econòmics en propietats públiques i privades i en la imatge internacional d'inseguretat a Barcelona.
Informes d'entitats neutrals van assenyalar que PSC i ERC van ser els més atacats. Però no condemnen l'agressió a un partit minoritari. Entre les seves altres víctimes, estudiants i universitats. Com les bandes de la porra franquistes.
Al cementiri de Sant Andreu van profanar tombes de soldats i guàrdies civils. En aquest barri tenen una de les seves guarides. Allà diverses militants s'hi dedicaven a l'oci i a la fornicació amb un policia infiltrat.
De relacions amb els serveis d'intel·ligència (CNI) sap bastant aquella líder ara ricament resident (no exiliada) a Suïssa. I també el capdavall cupijo de Girona que s'ofegava a una altra agent de policia en acte de servei.
Escàndols sobre assetjaments i abusos sexuals han estat narrats per algunes militants. Unes per por, altres per vergonya i altres per la mafiosa llei del silenci no han denunciat. Tots els casos els ha tapat la llibertat d'expressió a l'estil cupero.
Quan es parla de delinquents reincident, hi ha tendència a assenyalar estrangers no comunitaris. Però a les aldarulls de la CUP hi ha activistes Italians, bascos experts en kaleborroka i altres activistes europeus.
Sorprèn la impunitat amb què actuen, les poques detencions i menys condemnes. Encara que només fossin per realitzar treballs comunitaris de neteja de carrers, boscos, aiguamolls, platges... Com que diuen ser ecologistes, serien feliços i útils.
Tots els que no pensen com ells (suposant que el seu sigui pensament) són feixistes. Per aquesta raó, cal recordar i repetir el que ja va advertir Sir Winston Churchill: “Els pròxims feixistes seran els antifeixistes”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
