TMB gastarà més de 650.000 euros en detectius privats per "perseguir" l'absentisme laboral. Continuen així la tradició que va iniciar Ada Colau abans d'acabar com a regidora sense cartera.
Colau va dilapidar diners públics creant una quadrilla per espiar alcaldes i alcaldesses de l'Àrea Metropolitana. La seva missió textual era: "controlar les reunions dels edils".
A més de "cotejar les seves agendes de gènere" i "l'adscripció política" de les autoritats locals de 35 municipis. O sigui, una còpia de la brigada político social de la dictadura franquista.
També va inventar un negoci feminoide per acumular i propagar dades. I va subvencionar una Agència de Transparència que va premiar projectes com una escuadra de caçadores de bruixes.
La mala ombra de la pitjor alcaldessa possible planeja encara sobre la pitjor empresa pública possible. És la TMB. Niu d'enchufats, botarates, activistes i sindicats estil Chicago anys 30.
Un exemplar és l'autobuser agressiu de la CUP que va arribar a regidor. Un altre, l'empleat del metro que va ser i és regidor comuner des del colauismo i suma càrrecs a la Diputació.
Contractar només dos sabuesos és ridícul i insuficient per "obtenir informació precisa i detallada" i "avaluar possibles riscos legals, financers, de reputació i de conductes de possibles transgressions de la bona fe contractual".
A més d'inútil. Perquè, per exemple, la TMB encara no ha donat explicacions sobre aquella seva impremta que imprimia més bitllets dels necessaris i els revenia a meitat de preu al mercat negre de L'Hospitalet.
Amb el seu corporativisme, complicitats i lleis del silenci, la TMB ha estat sempre un problema i un constant xantatge per a l'Ajuntament. Causant danys i perjudicis als usuaris que tracta com a rehenes.
En aquesta campanya d'imatge, la TMB afirma que els investigadors no es dedicaran només "al tema de l'absentisme greu i fraudulento". Sinó també "a perseguir altres situacions de frau".
Així que alguna cosa greu està passant i olora molt malament des de la base fins a la cimera de l'empresa. Si es tracta de desvetllar-ho o de tapar-ho, no se sap. Perquè tot està sota l'ombra de sospita.
Possiblement valdria per a la TMB el que un parlamentari del PP ha recomanat al president de la Generalitat: "Catalunya també necessita una motoserra", perquè hi ha organismes duplicats i superflus a la Generalitat.
La paraula motoserra causa escalofríos des de la pel·lícula La matança de Texas, sobre l'assassí en sèrie que matava amb aquesta eina. El president argentí Melei la va utilitzar com a metàfora políticoeconòmica. I li va regalar una al president Trump.
La motoserra retalla de manera radical despeses, càrrecs, personal innecessari i chiringuitos woke. Sense contemplacions. Un utensili més ràpid, eficient i menys cruel que la guillotina, per exemple.
Però en el cas de la TMB, seria precís afinar més, ja que l'alcalde opta per la finor. Per això, resultaria més adient, un cop passada la motoserra, emprar el talla-herba.
Inventat el 1830 a Anglaterra, el talla-herba retalla a baixa alçada i obté un verd més estètic i equilibrat. Successor de la guadaña, no evoca la mort.
Amb la motoserra i el talla-herba, la TMB milloraria la seva imatge i no moriria de mala manera abans d'acabar sent privatitzada. Que és el que es mereixeria.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
