Fa ja molts anys, quan Felipe González vivia una etapa de plena creativitat, va dir que preferia el risc d'ésser acuchillat a les 10 de la nit al metro de Nova York que la certesa de 30 anys de vida segura i tranquil·la a Moscou.

Era més una diatriba contra el comunisme que una reflexió sobre la seguretat als carrers, però va causar un gran impacte: va ser el primer esquerrà espanyol que, a més de posar sobre la taula la disjuntiva entre seguretat i llibertat, qüestionava els èxits del règim soviètic i apostava obertament pel model capitalista. Rompi... dos tabús d'una sola tacada.

A Barcelona s'ha tornat a posar d'actualitat la polèmica a propòsit de la instal·lació de més càmeres de vigilància als espais públics. No estic segur que incrementar la seguretat, fins i tot amb aquests mitjans incòmodes, equivalgui a disminuir la llibertat, com deia Manel Manchón en aquestes pàgines el diumenge passat.

Quan vaig llegir la seva columna acabava d'assabentar-me que un centre comercial xilè havia difós imatges de l'hereva del Tron d'Espanya mentre visitava les seves instal·lacions. El mall va fer servir la vida privada d'una persona famosa per autopromocionar-se, un clar atemptat contra la llibertat de Leonor de Borbón.

Això és cert, però en quantes ocasions aquests mateixos espies mecanitzats han permès reprimir un crim o detenir un delinqüent. Sense anar més lluny, la setmana passada es va conèixer la sentència de quatre anys de presó contra el lladre d'un rellotge de luxe al barri de Gràcia. El robatori es va produir a l'octubre i l'autor va ser detingut al novembre.

Els Mossos van identificar al delinqüent com a un habitual de la vigilància als voltants dels hotels del centre de la ciutat, on també l'havien vist per Lloret de Mar. A partir d'aquí es van lligar cabdells fins a trobar el jersei, un antic menor no acompanyat que des de juliol del 2024 disposava d'un permís de residència temporal a Espanya.

El sistema de seguretat d'un pàrquing proper al lloc dels fets va gravar l'escena i va permetre la localització del delinqüent. El turista no va poder recuperar la seva joia -de 160.000€-, però el lladre es passarà tres anys en una presó espanyola per ser expulsat després -probablement al seu país d'origen, Marroc- amb la prohibició a tornar en vuit anys.

La càmera de vigilància i la decisió del jutge han permès en aquest cas una resposta consistent a un delicte que té tots els aspectes de la multireincidència i que genera grans dosis de -sensació- inseguretat.

És veritat que la filmació no va impedir el delicte, la qual cosa ens podria portar a la conclusió que la contribució d'aquests enginys és més una il·lusió -de seguretat- que una realitat.

Idèntica deducció podríem fer de la presència policial en zones delicades de la ciutat, com la Barceloneta, Ciutat Vella o Sagrada Família. El patrullatge no impossibilita un robatori, un apunyalament o fins i tot un atemptat, però sempre serà dissuasiu i, també, tranquil·litzador pel ciutadà.

Sobretot, si tenim en compte que només el 5% dels habitants de l'àrea metropolitana és víctima d'un delicte a l'any, encara que la percepció general és molt major. Raó de més per implementar mesures que incideixin justament en aquesta percepció d'inseguretat que les xifres no avalen.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial