El dia que Junts tingui prou força com per imposar decisions, al mode com Vox se les imposa al PP, Hansi Flick haurà de deixar el Barça. I amb ell un munt de jugadors (Pedri, Raphinha, Araujo). Ho explicava clarament l'altre dia Jordi Turull en un article a La Vanguardia: “De la mateixa manera que quan una persona arriba a Zamora se li demana el castellà per acreditar arrelament, si aquesta persona decideix arrelar-se a Catalunya és lògic que se li demani pel català” (sic).
Turull, secretari general del partit que presideix Carles Puigdemont, es va fer famós per l'interrogatori a Jordi Pujol en la comissió del Parlament que investigava diversos embolics de la família. Més que preguntes; el seu eren llepades. Només li va faltar netejar-li les sabates.
Amb aquestes credencials, i dirigint un partit amb ramals xenòfobs, no és estrany que a l'hora d'escriure sigui imprecís, per no dir que menteix.
A Zamora no se li demana a ningú conèixer el castellà per empadronar-se i viure allà. I hi ha una altra diferència entre Barcelona i Zamora: la capital catalana té, segons l'Estatut vigent, dos idiomes oficials: el català i el castellà. Cap dels dos és imprescindible per llogar o comprar un pis. Basta amb tenir els diners suficients.
Si s'apliqués el criteri de Junts, no només Flick no podria ser entrenador del Barcelona. Messi no hauria pogut quedar-s'hi i, després, si algun dia volgués, no podria tornar a Barcelona. Amb això la ciutat perdria dues de les figures que més han projectat el seu nom al món. Molt per sobre del que pugui fer mai Turull.
Acaba de publicar-se una novel·la (Mentre el riu flueix), de Blas Valentín Moreno, on té certa rellevància la intransigència lingüística. A Catalunya i a València per part de l'anomenat bunker barraqueta. No és l'únic assumpte que tracta, però en ella apareixen i reapareixen les actituds intransigents, autèntica carcoma de la convivència.
Arriba un punt en què la matraca de la llengua amb la qual els intolerants empaiten els demés comença a ser pesada. ¿Tan difícil és que cadascú parli en la llengua que li vingui de gust?
La qüestió de la llengua és tractada pels nacionalistes, sobretot, des de la perspectiva més emotiva. S'exagera qualsevol tipus de suposat agravi. Es defensa, com fa Turull, que la llengua és un factor d'identitat territorial (ell escriu nacional). Com si els territoris tinguessin llengua alguna.
Però les pedres no parlen. Són les persones les que ho fan. I algunes molt malament.
L'actitud de Junts ha estat sempre la mateixa: dir que tot està fatal i queixar-se molt. Després, res. Ahí està la seva negativa a negociar si més no l'acord per la llengua. No els importa, ni tan sols els importa fregar el ridícul com quan critiquen que Salvador Illa sigui capaç de parlar a vegades en castellà.
És el de sempre: la llei de l'embut. L'ample per a ells i l'estret per a la resta del món. A favor de la diversitat lingüística, però a Barcelona tots a parlar català. O a fer fonedís.
Quan Jordi Pujol presumia de dominar idiomes, sacaven pit. Sobretot del seu alemany. Ara, en canvi, demanen que només es parli català. I Flick, que se'n vagi.
Per cert, ha d'anar-se'n Puigdemont de Bèlgica o parla a la perfecció aquest dialecte holandès que alguns belgues anomenen flamenc?
Des de fa temps són freqüents a les xarxes queixes d'individus que diuen que no van ser atesos en català en tal o qual negoci privat. La majoria d'aquests xiulets, plens, diuen, d'amor per la pròpia llengua, presenten faltes d'ortografia.
Uns quants són energúmens disposats a estimar sempre que no suposi cap esforç. L'ús de la força el reserven pel dia que puguin castigar als castellanoparlants. En això, a més, estaran acompanyats pels seus més directes rivals d'Aliança Catalana, les expectatives de vot creixen a costa de Junts i la CUP. ¿Per què serà?
Però els agradi o no a Turull i companyia, els barcelonins tenen dos idiomes oficials. I el dret a parlar en el que els vingui de gust, garantit a més per la Carta Municipal. I l'entrenador del Barcelona té dret a utilitzar un anglès francament decent o l'alemany si ho preferís. Al menys fins que els de Turull puguin expulsar-lo.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial