L'Ajuntament de Barcelona es diu disposem a eradicar l'incivisme. De dues formes: sancionant-lo i cobrant les multes imposades. ¡Ja era hora! No hi ha pitjor norma que la que no es compleix. No només incita a saltar-s'hi al pit i a passejar-se les altres per l'orma.

Fa poques setmanes Mossos i Guàrdia Urbana anotaven un augment de l'ús d'armes blanques a la ciutat. I no precisament per pelar la fruita de l'esmorzar.

Hi ha una relació directa entre la mala educació i l'agressivitat. La primera consisteix en una falta de respecte cap als altres. S'inicia prenent el seient del metro a una vellota i acaba a tallades de ganivet. Només és qüestió de gradació. I d'aguant per part de les víctimes.

L'educació comença a casa i es consolida a l'escola. De les famílies es pot esperar poc. L'incivisme, com el pecat original, es transmet sovint de pares a fills.

Els professors de centres públics fa temps que han detectat el procés: primer la mala educació i després el menyspreu cap a tota norma de convivència. Trucar als progenitors agreuja la situació. A algun mestre l'han pegat.

No és que el món s'hagi omplert de bandolers. No. Els dolents són pocs, però suficients. En una classe de 30 alumnes, n'hi ha prou amb que tres o quatre facin marrameus o agredissin per impedir la feina als altres.

El bondadosisme dominant en certa esquerra sosté que aquestes conductes són, en general, símptoma de problemes d'arrelament. Qui les protagonitzen són víctimes de la societat.

És possible, però el seu comportament converteix en víctimes als altres: als alumnes que pretenen estudiar i als professors, que es veuen impotents per realitzar la seva feina.

Passa a les escoles, als CAP i al metro, on els vigilants acaben magullats quan pretenen comprovar si algú viatja sense bitllet.

Entre els comportaments que l'Ajuntament de Barcelona busca combatre hi ha fer les necessitats biològiques al carrer (¿no incorda això als altres?) i la mania de pintarrajolar parets, mobiliari urbà i transport públic.

Si aquestes conductes (que costen diners) no es sancionen, l'incivisme es generalitza. I és pitjor si es denuncien i no es pot cobrar la multa.

El consistori ha encarregat l'anàlisi d'uns 140.000 expedients oberts en els dos últims anys. L'import de les sancions va ascendir a gairebé 17 milions d'euros. La suma recaptada no va arribar a 2,5 milions.

Una part d'aquests cobraments s'ha topat amb problemes administratius, la qual cosa qüestiona un cop més als serveis jurídics municipals, que no van ser capaços de preveure.

Els polítics tenen l'obligació d'anticipar les conseqüències de les seves decisions. La bona intenció no n'és suficient.

En l'ensenyament, base del civisme, les autoritats van prendre fa temps dues mesures bondadoses que han acabat en fracàs. Una, permetre que els estudiants passessin de curs amb diverses assignatures sense aprovar. Una altra, assumir que la repetició d'un curs no té conseqüències per a l'alumne que s'ha passat l'any sense fer res.

Es suposava que amb això s'ajudava als nois més vulnerables. En algun cas serà així, però el resultat és un desastre per als altres.

Els aprovats per decret no s'enteren de res al curs següent i són un entrebanc per la resta. Els que repeteixen sense voluntat d'aprenentatge ocupen una plaça que podria ser aprofitada per un altre.

Bé està garantir el dret a l'estudi, però a l'estudi; no a passar l'estona incordiant. Perquè els diners públics són escassos i no haurien de ser dilapidats en qui no els aprofita.

És el mateix diner (de tots) que l'Ajuntament ha de destinar a incrementar la neteja en una ciutat plena d'escombrades (humanes o de gossos).

Aquesta permissivitat té una conseqüència no desitjada: que la gent se n'arté i acabi reclamant una autoritat ferma que ho resolgui.

No ho farà. L'ultradreta no és garantia d'ordre. Més aviat ho és de desordre, perquè el que de veritat garanteix és l'arbitrarietat i el càstig per a qui no participi dels seus principis. Si és que en tenen, perquè suposar principis ètics o polítics als de Se Acabó la Fiesta exigeix unes dosis de credulitat molt per damunt de la mitjana.

La cosa està clara: com deia Aristòtil de l'ésser, l'incivisme és un, però es presenta de moltes maneres.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial