Al mes de juny de 2024 l'Ajuntament de Barcelona, fa gairebé un any, va informar de la seva pretensió de comprar 22 pistoles Taser amb un cost aproximat d'al voltant de 400.000 euros. Després de l'anunci municipal, més publicitari que policial, es va constatar que les mateixes no podien entrar en servei si prèviament no s'aprovava un Reglament local que regulés la seva utilització pels agents.

De no existir contratemps o complex polític per a l'aprovació definitiva, la mencionada norma veurà la llum dins de dos mesos després de finalitzar el període d'informació pública. Dudo que la totalitat de la trentena de consistoris catalans les policíes locals ja disposen de Taser hagin aprovat un Reglament o Protocol per al seu ús que, d'altra banda, ja utilitzen els Mossos.

Voldria observar que no comparteixo la pretensió barcelonina d'adquirir només 22 Dispositius Conductors d'Energia (DCE), àlies pistoles Taser. Seria convenient que el seu número inicial no fos inferior al centenar vista les demandes de serveis i de districtes de la nostra ciutat.

Els seus destinataris no seran en la pràctica ni tots els agents ni tots els vehicles patrulla de la Guàrdia Urbana. Ho serà només en unitats especialitzades, per exemple la UREP, i alguns comandaments, agents i vehicles. S'oblida que en la majoria d'intervencions policials, per la seva pròpia raó de servei, els comandaments no estan presents, almenys inicialment que sol ser el moment més crític.

Cal recordar alguns episodis difícils. El d'aquell indigent que es va abalanzar amb un machete al Passeig de Sant Joan contra un agent, o el de l'individu que a Nou Barris va matar el seu gos i després de fer-se mal a si mateix va sortir al carrer amb un ganivet, o el succés d'aquell pertorbat de Ciutat Vella que en diverses i successives ocasions diversos agents van resultar amb lesions per immobilitzar-lo.

Després d'aprovar-se el Reglament en les setmanes venidores s'haurà de promoure llavors el procediment de compra de les pistoles. Aquest procés hauria d'haver-se iniciat ja sense aprovar-se el Reglament, això sí, condicionat a l'aprovació final de la normativa municipal. No oblidem que el procediment de contractació és llarg. Inclou aprovar plecs de condicions i memòries tècniques, rebre ofertes, valorar-les, adjudicar el contracte i la posterior entrega de les pistoles. Un mínim de nou mesos, un part administratiu.

No només això, després, els agents usuaris hauran de familiaritzar-se, formar-se, amb el complex sistema informàtic i de càmera d'aquestes pistoles les imatges de les quals s'enviaran a la nube amb salvaguarda del seu contingut. I, òbviament, la destresa en el dispar de qui les porta.

Aquestes armes o estris paralitzen a una persona mitjançant una descàrrega elèctrica. Les que es compraran ja no seran aquelles primeres dotades d'un arc d'energia. Les Taser-10 o altres, per exemple, són ja unes pistoles que res tenen a veure amb les originals pel que fa als riscos personals ateses la seva evolució tecnològica. A més, està assegurada la trazabilitat del seu ús des que són desembutxadres.

Qui si disparen contra les pistoles Taser i el Reglament municipal que les habilita són certs entitats. Així ho han fet SOS Racisme o Top Manta Barcelona i altres col·lectius subvencionats per l'Ajuntament com Novaact, Lafede, Iridia i variades organitzacions que es diuen defensores dels drets humans. Algunes d'aquestes estan més pendents de ser acusadores dels uniformats dels diferents Cossos de Seguretat, policies locals i Nacional, mossos o Guàrdia Civil.

A els crítics els demanaria que expliquessin com els agents poden immobilitzar certs individus que, per la seva envergadura i complexió física, estat mental o emprar certes armes o objectes d'agressió, una catana per exemple, se'ls redueix i deté. Qui desaproven les Taser seran els primers que llavors es encarnissaran, ja ho fan, contra els agents si utilitzen les seves armes de foc en aquestes situacions de perill per a tots.

Confio que el govern municipal no es deixi impressionar per les crítiques de l'òrbita de Barcelona en Comú i del seu grup municipal i s'aprovi immediatament la norma municipal i que s'agilitzi la compra de les Taser necessàries. Els agents de Policia que arrisquen la seva vida i ens protegeixen les precisen i mereixen poder intervenir amb i en seguretat.

El Reglament, que hauria de millorar-se en la seva redacció i abast, és garantista per al veí de bé i fins i tot per als ciutadans delinqüents i la utilització d'aquestes armes és comparable a les ja existents en altres ciutats europees si no volem ser referenciats amb les nord-americanes.

Per a la indefensió de la bona gent i per a la felicitat dels indesitjables, les Taser no seran per l'estiu ni pels Reis Mags ni en Santa Eulàlia. Amb sort i sense demores seran realitat per Sant Jordi de 2026. Més val tard que mai.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial