Hi ha plor i cruixir de dents entre el col·lectiu lazi per la mutació que està patint el centre cultural del Born per convertir-lo en un museu més de història de Barcelona, a mans, clar està, del pervers PSC i el seu pla nefand per descatalanitzar Catalunya.

Els columnistes de l'ancien régime, que creien etern, com el tercer Reich per al Führer, publiquen als seus digitals articles i columnes d'opinió en què lamenten aquesta nova punyalada trapera a la catalanitat, representada en el seu moment per aquest gran patriota i divulgador internacional de la ratafia que va ser el gran Quim Torra, director del Born quan era el Born, és a dir, un arma per al victimisme perenne dels independentistes.

semblen ignorar que quan es produeix un canvi de règim, les coses acostumen a canviar. I canvien poc, en la meva modesta opinió, ja que TV3 i Catalunya Ràdio continuen en mans dels lazis i no es produeix mai la curativa purga que molts esperàvem.

No sé si vosaltres heu visitat el Born alguna vegada. Jo ho vaig fer en una ocasió i em vaig avorrir com una bolet davant la monoteàtic del plantejament. Vaig estar mirant una estona les runes, molt útils i instructives per saber com anaven els catalans de finals del segle XVIII, però no molt diferents de les que podríem trobar si capgiréssim tota la ciutat: les ciutats estan fetes de capes i en la que cavalls una mica, et surten els resíduus de temps passats.

Calia salvar aquestes runes? Jo sempre vaig pensar que no i que més ens hauria valgut tirar endavant el pla de la nova biblioteca, que a més ens sortia gratis perquè la pagava el ministeri. Però van imposar-se la nostàlgia i el victimisme i ens vam quedar a perpetuïtat amb uns pedruscos sagrats que ens recordaven permanentment la somanta de 1714.

El Born va ser durant uns anys la nena dels ulls de l'inefable Torra, que fins i tot va arribar a col·locar una bandera el màstil de la qual mesurava exactament disset metres i catorze centímetres (és a dir, 1714, ¿ho canvien? Quines coses tenia el nostre Quim! Aquest home no donava puntada sense fil!).

Però va arribar el comandant Illa i va dir prou. Del què em complau, ja que aquell Born era tan sols un entreteniment per a obsessos de la derrota (que igual no ho va ser, ja que la burgesia catalana va fer negocis jutejos amb la resta d'Espanya que haurien estat impossibles amb els Austries). Un entreteniment que als altres, francament, ens resultava tremendament avorrit.

Un cop vistes les runes, què et quedava? Doncs exposicions que giraven sempre entorn del mateix tema: 1714 i la pèrdua de llibertats pels sofrits catalans.

¿Quantas mostres es podien muntar sobre el mateix tema? Segons Torra, una infinitat. Segons la gent sensata, unes quantes. Però a Torra ja li bastava repetir fins a la sacietat el mateix assumpte, ja que calia recordar constantment a la població el malvats que eren els espanyols i la mania que ens tenien.

La conversió del Born en un museu de història de Barcelona permetrà a partir d'ara ampliar l'enquadrament i oferir algunes benvingudes novetats al sofrimat visitant, qui, per si no tenia prou amb les exposicions monoteàtiques, es trobava després amb una petita llibreria en la qual només es venien llibres per a indepes (espero que, a partir d'ara, aquesta llibreria s'assembli una mica més a una llibreria normal d'aquelles que, encara que siguin petites, alberguen una mica de tot).

Que criden i rabien, doncs, els lazis. Que es lamentin sense mesura als seus diaris subvencionats (un altre assumpte descuidat per l'administració Illa: la sopa boba per als enemics de l'estat). O, essent més cruels, que se'n jodin. I que donin gràcies a Déu que mai acabi d'arribar aquesta necessària purga als anomenats mitjans públics de comunicació.

Barcelona guanya un museu i els indepes perden un reducte pel victimisme i la pesadesa. Regocijem-nos.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial