“Jaume Collboni serà millor alcalde que candidat”. L'afirmació feta una setmana abans de les eleccions per un veterà col·laborador del PSC sembla haver-se confirmat en l'ecuador del mandat a l'Ajuntament de Barcelona, a tenor del que s'ha vist a l'enquesta publicada aquest dilluns per Metròpoli Oberta.
El PSC es consolida amb un creixement que el portaria als 12 regidors i, sobretot, al podi dels grups municipals. Guanyar no ho és tot —el seu és obtenir una majoria suficient de govern— però vist el que s'ha vist en la política municipal, catalana i espanyola, una victòria és un món.
Tampoc va guanyar Pedro Sánchez, i ja gairebé ningú recorda la pírrica victòria de Salvador Illa, beneït al Parlament per una oposició inoperant.
A més, la política local té altres dinàmiques i el bastó de comandament municipal dóna molt poder. Hi són els pressupostos aprovats en contra de tot i contra tots fa poc més d'un any a Barcelona. Però el PSC no hauria d'equivocar-se a l'hora de valorar aquesta enquesta i l'evident avantatge que li atorga.
Que Junts pagui amb una caiguda de 4 punts la sortida de Xavier Trias del consistori i la falta d'un candidat reconeixible no és tan mala notícia per al partit de Carles Puigdemont, si són capaços de llançar una candidatura creïble a temps.
Els ex convergents es mantenen com a segona força malgrat les batalles internes al partit i al grup municipal, la qual cosa significa que aquella marca —la d'ex convergents— continua sent la més atractiva per a una part substancial de l'electorat barceloní.
Una part de l'electorat a qui els socialistes han apel·lat sense disimulació amb les seves polítiques de seguretat, de la mà de Albert Batlle, i el seu empeny en presentar-se com un govern bussines friendly, amb Jordi Valls com a abanderat.
Bones paraules que necessiten relacionar-se amb els fets, i aquí rau el taló d'Aquil·les del govern municipal. Perquè Collboni, reu del suport d'ERC —dels Comuns ja s'han oblidat, vista la dinàmica obstructiva del grup que lidera Janet Sanz— no podrà substantivar les polítiques fiscals que li reclamen des del món empresarial.
Tampoc una promesa que va ser bandera de la anterior campanya i segueix sense complir: eliminar la reserva del 30% de vivenda social per a tota obra nova o rehabilitació a Barcelona.
Una mesura que s'ha demostrat no només inútil, sinó contraproduent, com ho demostren any rere any les dades d'obra nova a la capital catalana. Els promotors miren sense disimul als l'àrea metropolitana mentre es limiten a transformar edificis de vivendes en oficines en el cas de Barcelona.
Això ho denunciava fa poc el Col·legi d'Arquitectes: de tots els projectes visats el 2024, només tres edificis estan obligats a complir amb el 30% i sumen només 12 futures vivendes de protecció.
A Junts són conscients d'aquestes dades i saben que la majoria absoluta que ostenten juntament amb el PSC és l'única via possible per reformar aquesta reserva del 30% que és tabú pels comuns i un Himalaia impossible, ara mateix, per al dividit grup d'Esquerra. D'aquí que hagin decidit llançar-hi tota la carn a l'asador i exigir a Collboni l'única contraprestació que els seus fidels entendrien: una rebaixa fiscal que alleugi els butxaques de les famílies de classe mitjana que integren el gruix del seu electorat.
Res de nou sota el sol. Si els comuns han entès que la fórmula màgica de la seva comunicació política passa per presentar un nou impost després de cada pacte amb els socialistes —una màxima que val tant per a la Generalitat com per a l'Ajuntament— a Junts han entès que el seu millor triomf és córrer el camí contrari. Això és, menys impostos a la segona ciutat més cara —fiscalment— d'Espanya.
Per cert, més d'un es sorprendrà en saber que el rànquing el lidera Madrid, on cada veí paga una mitjana de 1.000 euros en taxes i impostos locals, tot i ser la capital de la llibertat, el liberalisme i els impostos baixos que el PP diu abanderar des de la capital espanyola.
Vist el qual caldrà recordar aquest impagable adagi espanyol: “del dit al fet…” a l'hora de parlar d'impostos i política local. Tanmateix, l'enquesta elaborada per Electomanía per Metròpoli Oberta és una bona notícia per a Collboni, però també li posa deures per a la segona part del mandat si vol que aquesta lleu avantatge es consolidi i augmenti.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
