L'alienació ideològica entre el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Moncloa pot facilitar la solució d'alguns problemes pendents, com és el cas de l'impasse en el qual havia entrat l'ampliació de l'aeroport d'El Prat.

El fet que un militant del PSC amb experiència en el sector privat i en el públic estigui al capdavant d'Aena, l'empresa cotitzada i de majoria estatal que gestiona els aeroports, també ajuda.

Però potser el factor determinant que ha fet possible el pas endavant que ha donat la Generalitat té més a veure amb la cultura dels govern en minoria als quals Espanya comença a acostumar-se.

Les difícils negociacions entre la minoria majoritària i els seus suports externs per a qualsevol projecte suposen un risc de paralització de la gestió de govern, com veiem tan sovint en els tres àmbits de l'Administració. Però, alhora, aquests equilibris impossibles també són un acicate perquè els governants decidits assumeixin riscos. És el que vam veure ahir a Barcelona en relació a El Prat.

Massa sovint la posició progre està en la inacció, en refugiar-se en les excuses ideològiques per escapar de l'aposta i de les crítiques. L'esquerra ha caigut en aquesta trampa des de fa anys, i per això és d'agrair que algú es defineixi, defensi una decisió concreta i valenta assumint els costos que això suposi.

El president de la Generalitat va presentar ahir el projecte d'ampliació aeroportuària insistint que es tracta d'una decisió tècnica, però en realitat el que es va conèixer va ser el detall d'una decisió política i econòmica que deixa la pilota de la resposta i la col·laboració en el teulat d'una oposició reduïda a una enorme minoria.

Ara és inútil respondre a l'envestida amb llocs comuns de l'estil de "volem una Aena catalana" o els revolucionaris de "donarem la batalla fins al final per defensar l'ecosistema", com si la mateixa agricultura que ha permès sobreviure a la nostra espècie fos una altra cosa que una alteració profunda de l'equilibri de la natura.

Hi ha alguna cosa en l'ambient que deixa veure la inconsistència en què han caigut els arguments contra la modernització/ampliació de l'aeroport, una debilitat de la qual els mateixos partits "radicalment" oposats són conscients malgrat que encara s'hi atenguin al guió buit i desgastat. La cultura del no ha mort o, com a mínim, no respira.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir inteligència artificial