Dos coses (entre moltes altres) que recordo de Nova York:
1/ La policia solia patrullar en parelles pels carrers de la ciutat.
2/ El número d'agents a les estacions de tren i de metro era notable, ja que algú s'havia adonat que eren els llocs preferits dels lladres locals.
A Barcelona, la presència policial als carrers i estacions brilla per la seva absència. Motiu pel qual passen coses com aquesta: una dona que havia detectat la presència de carteristes a l'estació de Sants va ser agredida per un d'ells, que li va donar un cop tan fort amb un telèfon mòbil (¿robat?) que li va obrir el cap. El seu company es va emportar un cop de puny.
Evidentment, no hi havia cap poli a la vista. I quan els agredits van recórrer als vigilants de l'estació (que tampoc estaven on haurien d'estar), aquests els van dir que no pensaven trucar als Mossos d'Esquadra i que el cop al front tampoc era per tant, així que, per què trucar a l'ambulància? Finalment, van aparèixer uns i altres i es van emportar la pobra noia a l'hospital.
Qualsevol que freqüenti l'estació de Sants (com jo, per raons que els estalviaré), s'haurà adonat de la presència, nutrida i alarmant, de tipus d'aspecte patibulari que revisen les papereres, demanen tabac i diners i semblen haver-hi trobat un hàbitat molt agradable. Evidentment, mai hi ha un poli a la vista.
I afortunadament, semblen haver entès que l'interior de l'estació és una zona off limits, aliena, en la qual ells no hi tenen res a perdre. Tots menys alguns emprenedors que continuen a l'interior amb la seva cerca de diners i cigarrets...
Ja sé que tot això és pecat minut comparat amb les notícies que llegim cada dia d'un boig sense samarreta blandint un ganivet de notables dimensions, d'algú cosit a trets en plena carrer, de baralles a ganivetades en carrerons barcelona. Però tot junt da l'impresió que alguna cosa no acaba de funcionar en la seguretat d'aquesta ciutat.
Quan es deté algú, es fa deliberadament amagar-ne la ètnia o nacionalitat. Suposo que, per evitar acusacions de racisme, cosa normal en una ciutat que, quan sofreix un atemptat islamista, el primer que fan els seus mandataris és prevenir-nos contra els mals de l'islamofòbia. Espero, com a mínim, que, ja que s'amaguen aquestes dades, es tinguin en compte de portes cap endins.
I que, si tenim un problema amb determinats orígens geogràfics (Romania i Marroc, per exemple), es prenguin mesures amb els procedents de determinats llocs (el que es fa fins ara és amagar la brutícia sota la catifa, en nom d'un presumpte multiculturalisme suïcida).
No sé si hi ha suficients Mossos d´Esquadra. O si es distribueixen bé els efectius. Però la sensació d'inseguretat s'estén i no és d'acceptar, com han fet alguns polítics, assegurar que Barcelona és una ciutat seguríssima i que el que passa és que la població té moltes manies.
Si la població té aquesta impressió és perquè, probablement, hi ha alguna cosa que no funciona. I comprar pistoles taser a comptagotes no ho solucionarà.
La policia, a més d'actuar, ha de ser vista, a efectes dissuasoris. I a Barcelona no se l'hi veu per cap lloc.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
