Jordi Pujol desitjava una Catalunya amb l'organització territorial d'Holanda (avui Països Baixos): regularment distribuïda, sembrada de ciutats mitjanes i sense grans aglomeracions.
Probablement el seu model no era positiu sinó que traduïa la preocupació que li provocava comprovar que Barcelona i el seu entorn votaven a l'esquerra i amenaçaven de convertir-se en un contrapoder davant el govern de la Generalitat. Per això, en quan va poder, va liquidar la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Malgrat això, Catalunya ha evolucionat al seu aire i voluntat. S'ha consolidat una gran aglomeració urbana on viuen més de dos terços de la població.
Així les coses, una de les majors virtuts de les jornades BCN Desperta! ha estat assumir que el present és el que és i que el seu coneixement adequat és imprescindible per organitzar el futur.
Els conservadors, agrupats en un partit o no, miren cap enrere. Imaginen que hi va haver un paradís que, clar, s'ha perdut. El futur, per tant, consisteix a tornar al passat.
A les jornades, en canvi, la majoria de les intervencions han mirat cap al futur, sense presuposar que hagi de perpetuar ni el passat ni el present. Entre altres motius perquè la situació general de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és manifestament millorable.
La cura de qualsevol pacient comença amb un diagnòstic adequat. Si s'encerta en l'anàlisi de la situació, les mesures poden resultar fins i tot contraproduents.
Entre els problemes actuals s'han destacat dos: la habitatge i la mobilitat. Estan associats, de manera que la solució ha de ser conjunta.
Hi ha un altre assumpte que convé no menystenir: la falta d'una autoritat real metropolitana que pugui decidir sobre l'urbanisme des d'una perspectiva global, per sobre de l'estrictament local.
L'entrega de l'urbanisme als municipis s'ha revelat com un petit desastre. No permet una ordenació del territori que doni continuïtat tant a les zones residencials com a les industrials, dotant-les d'un transport adequat.
Els ajuntaments prenen les decisions pensant en els ingressos que representen l'activitat constructora i industrial i gairebé en oberta competència amb la localitat veïna. Nacionalisme a petita escala.
Una autoritat real metropolitana podria programar alhora l'habitatge nou i el transport a construir, tenint present que el territori barceloní no se situa en una plana com la de Madrid i, per tant, que l'organització de la mobilitat ha de respectar les limitacions de muntanyes i rius que ha disposat la natura.
Sobretot perquè, per un motiu o un altre, els túnels estan mal vistos. Hi ha aplaçat sense data el projecte d'enllaçar la metròpoli amb el Vallès amb el túnel de Horta. Ni tan sols l'oferta que fos d'ús doble (ferroviari i per al trànsit rodat) ha convençut als reticents.
El que no sembla raonable és que, com sosté algun alcalde metropolità, la ciutat de Barcelona només es senti metropolitana quan cal projectar infraestructures molestes, siguin autopistes, abocadors, incineradores o aeroports. Aquestes, fora de la ciutat.
L'organització ferroviària actual és barcelonina, però no metropolitana. Contempla dues estacions: Sagrera (eternament en obres) i Sants (amb les obres eternament programades). L'estació d'El Prat, que té accés en metro i hauria d'enllaçar amb l'aeroport i convertir-se en l'estació del sud, ni tan sols s'utilitza.
Es va parlar en algun moment d'una estació al Vallès. No va prosperar la idea per l'oposició barcelonina i, també, per les discrepàncies entre els consistoris de Sant Cugat i Sabadell.
Que a les jornades BCN Desperta! s'hagi contemplat el territori metropolità com un tot, amb voluntat d'enteniment entre tècnics i poder polític, resulta estimulant. Que s'hagi parlat dels seus problemes i es busquin solucions, a més d'estimulant és esperançador.
Molt és en temps on hi ha gent desesperada i gent empenta en convèncer els desesperats que ja no queda esperar res. Almenys res bo. Però cal somiar el futur. I està a les nostres mans fer-ho realitat, tot i que només sigui per anar en contra dels agorers.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial