La darrera masia del S.XVII que resisteix a Sant Martí: la lluita veïnal la va rescatar de l'enderrocament

Imaginem un petit oasi de calma enmig de l'enrenou de Barcelona, una càpsula del temps que et transporta a una època en què Sant Martí de Provençals era un nucli rural als afores de la ciutat, un mosaic de camps esquitxat de masies.

Inma Santos

L'edifici amb 130 anys d'història del Poblenou que amaga un secret de la mitologia grega

De les moltes que hi va haver, avui només es mantenen Can Cadena, Can Planas i aquesta davant de la qual ens trobem, Ca l'Arnó, l'última masia que va abandonar el conreu de les terres a Sant Martí de Provençals.

Ca l'Arnó, situada al carrer Menorca, 21, està catalogada com a bé cultural d'interès local, amaga en les seves parets segles d'històries. Formava part del conjunt de masies que envoltaven l'església i formaven part del nucli antic de Sant Martí de Provençals.

Masia Ca l'Arnó de Barcelona Inma Santos

Propietat del general Mansó

Una làpida gravada ens recorda la seva existència des de 1689, encara que alguns murmuren que fins i tot podria ser anterior. Es diu, encara que no hi ha proves concloents, que en algun moment va ser propietat del general Mansó, un personatge que va passar de moliner a heroi en la Guerra de la Independència.

Però la història d'aquesta masia no tracta només de generals i de dates antigues. El nom pel qual se l'anomena avui correspon a l'últim propietari que l'habitava.

El masover Isidre Crusens, va mantenir en actiu la masia en la qual va néixer i va morir el seu pare el 1954 amb 88 anys. Va conrear les terres que l'envoltaven i va vendre els seus productes en el mercat del Clot fins al 1982, quan l'Ajuntament va adquirir la propietat.

IS

El bar centenari de Barcelona que resisteix en un barri amb "ànima única": els millors entrepans de la ciutat

Joia arquitectònica

Ca l'Arnó és una masia típica del segle XVII, de línies senzilles, amb planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i façanes emblanquinades. Un dels portals és quadrat i l'altre, un arc de mig punt amb dovelles.

Però el que crida més l'atenció a la façana principal és un finestral gòtic trilobulat, una joia arquitectònica que potser pertany a una construcció més antiga.

Monument romà

De fet, el 1989, l'historiador Josep de la Vega va descobrir dos carreus d'època romana reutilitzats com a part del marc d'aquest mateix finestral gòtic. D'on van venir?

De la Vega suggereix que podrien ser restes d'algun monument funerari romà, una pràctica comuna en aquella època, quan aquests solien ubicar-se al costat dels camins.

Ludoteca Ca l'Arnó de Barcelona Ajuntament de Barcelona

La masia que resisteix

A mesura que la ciutat creixia, el paisatge rural de Sant Martí es va anar transformant. A finals dels anys 50, aquest territori agrícola es va convertir en el germen d'un barri nou, i la lluita dels veïns per mantenir en peu les seves masies va ser admirable.

Les masies van donar pas a edificis d'habitatges i fàbriques, però Ca l'Arnó es va resistir a ser absorbida pel progrés.

El 1982, les excavadores municipals van començar a enderrocar Ca l'Arnó, però l'acció dels veïns va aturar la destrucció. Un campament de treball internacional el 1988 va reunir voluntaris de tot el món per restaurar la masia.

Ludoteca infantil

El 1992, aquesta masoveria que, segons algunes fonts, va pertànyer al general Mansó, i que es va convertir en l'última masia activa de Sant Martí de Provençals, va deixar les armes i les eines dels horts per al record i es va convertir en ludoteca infantil.

Des de llavors, aquest tros d'història del barri ha consagrat la seva missió a educar nens d'entre 4 i 16 anys a través del joc.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial