Montserrat, la directora d'una concertada de barri de Barcelona que va tancar fa dos anys: “El meu germà i jo seguim a l'atur”

Fa dos anys que la gairebé centenària escola Nostra Senyora del Carme de Barcelona va tancar. Ubicat a Sants, aquest petit centre concertat havia estat actiu durant els anys més durs de la Guerra Civil i la dictadura i va arribar a acollir fins a quatre generacions de famílies del barri.

Google Maps

Adéu a una escola de Barcelona amb 65 anys d’història: diu adeu a l’Eixample per sempre

A tot el seu pes, Montserrat Pinyol, la directora, va haver de tancar l’escola que havia fundat la seva àvia en 1927 per la que semblava ser una manca d’alumnes vinculada a la baixada de la natalitat. No obstant això, allò era només la punta de l’iceberg.

Metròpoli s’ha posat en contacte amb la directora, qui ha aclarit les causes del tancament de Nostra Senyora del Carme i ha tret a la llum la sèrie d’entrebancs amb els quals les administracions comprometen les escoles concertades.

“Nosaltres estàvem a tope, alumnes no em faltaven”, ha afirmat Pinyol. “El problema venia de la quantitat de vulnerables que teníem -els que no estan obligats a pagar- i va acabar sent insostenible. No arribava”, ha lamentat.

Infrafinançament

El Consorci d’Educació va aprovar l’any 2019 una resolució en la qual es detallava un pla de xoc contra la segregació escolar per evitar que els alumnes de famílies més pobres es concentraren en unes poques escoles.

Així doncs, l’entitat pública va adquirir competències per gestionar els nens i repartir-los entre els diferents centres educatius, tant públics com concertats, i es va comprometre a finançar aquestes places.

No obstant això, amb els anys, s’ha vist que aquesta subvenció no és suficient per cobrir tots els costos de material escolar, bates, excursions, llibres…

Allò mateix passa amb el programa Motxilles Escolars de la Generalitat, una normativa similar a la del pla de xoc destinada a infantil i que també ha rebut crítiques per la infrafinançament.

Imatge arxiu d'unes nenes Freepik

Ofegament econòmic

“Teníem la primària pleníssima i els alumnes del pla de xoc no paraven d’arribar en qualsevol mes de l’any. Com sobreviure si la meitat no paga la quota?”, ha denunciat Pinyol, que en el seu cas eren 65 euros al mes.

A les despeses afegides de les places dels nens vulnerables, ha explicat la directora, se li afegeixen les despeses de funcionament, l’alquiler, la llum, l’aigua, el gas, la neteja, la secretaria, ordinadors, fotocòpies, etc.

EUROPA PRESS

Caiguda de la natalitat a Barcelona: les classes d’educació infantil redueixen les seves places pel proper curs

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat paga el sou dels professors, però únicament dels cursos que han aconseguit complir amb les ràtios per aconseguir el concert.

En el cas de Nostra Senyora del Carme, l’escola era la que havia de pagar als mestres de I3, I4 i I5.

Retards en els pagaments del menjador

Per més inri, la directora ha denunciat que les subvencions de les beques de menjador arribaven amb molta retard. “He arribat a cobrar-les al desembre del curs següent, pagaven quan els donava la gana i el que els donava la gana”, ha relatat.

A conseqüència del retard, la pròpia escola havia de avançar els diners, que no inclou només el menjar, sinó també els sous dels monitors i el servei de neteja.

Un menjador d'escola SIMÓN SÁNCHEZ

“Em van obligar a tancar”

“Jo no esperava beneficis. L’únic que volia era que sortissin els números per poder pagar l’alquiler, els sous que em corresponien i continuar amb la feina que van fer la meva àvia i la meva mare”, ha lamentat Pinyol.

Altres concertades, especialment les que formen part d’una mateixa comunitat religiosa, s’ajuden mútuament. Però en el cas de les escoles de barri com Nostra Senyora del Carme es veuen desemparats davant els pagaments abrumadors.

“Estàvem sols. Érem una família que la portàvem, jo en la direcció i el meu germà en administració. Només volíem cobrir despeses, però ens van obligar a tancar”, ha assegurat la directora.

CONSORCI D'EDUCACIÓ DE BARCELONA

Barcelona comptarà amb dos nous instituts escola el proper curs 2025-2026

En el paro

Dos anys més tard del tancament, Pinyol ha explicat que tant ella com el seu germà continuen en el paro.

Moltes de les professores del centre, a més, tampoc han aconseguit feina o estan a les borses de personal docent.

Facilitats en el tancament

La directora ha narrat com, en el moment de comunicar el tancament de l’escola, li van posar “totes les facilitats del món”. L’únic que va haver de lluitar va ser la reubicació dels nens, ja que les administracions pensaven col·locar-los allà on hi haguessin places lliures.

“Érem l’escola de la família per a molts veïns del barri. Tenia clar que no volia tancar i desaparèixer”, ha explicat.

La directora va lluitar i al final va aconseguir que els seus alumnes poguessin matricular-se al febrer, abans d’iniciar la prematrícula oficial, i amb prioritat absoluta.

D’aquesta manera, un gran percentatge de les famílies va poder enviar els seus fills en els Maristes de Sants, ja que Nostra Senyora del Carme era un col·legi adscrit a aquest centre.

Porta del col·legi dels Maristes EP

La segregació perseverarà

Els últims anys, escoles i llars d’infants concertades petites d’una sola línia han anat caient una darrere de l’altra i les que resistien, ho feien amb dificultat.

“Està clar que acabaran amb el model de la concertada de barri, però es passaran de frenada. Les concertades d’obre de la Diagonal continuaran i els estudiants del pla de xoc no volen anar tan amunt, més que res perquè no viuen allà”, ha argumentat Pinyol.

De fet, ha matitzat com fins i tot a la seva escola els propis alumnes i les famílies coneixien qui pagava i qui no, la qual cosa creava certes dinàmiques de grup i fins i tot maldecaps.

“Molts pares als quals els costava pagar la quota veien com algunes de les famílies del pla de xoc anaven de vacances i portaven mòbils de marca… És injust”, ha subratllat.

Situacions com la viscuda en aquesta escola de Sants posen de relleu com les normatives de la Generalitat i el Consorci per evitar la segregació escolar podrien acabar impactant en contra seva i en la dels alumnes de les àrees més vulnerables de Barcelona.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial