'Senyera blanca' a les platges de Barcelona: socorristes i Ajuntament signen la treva després d'un estiu en vaga
Els 80 treballadors que conformen actualment el servei arriben a un acord amb substancioses millores després d'un agost calent
Els socorristes tanquen les torres de vigilància i onegen bandera vermella a les platges de Barcelona en senyal de protesta
Les platges de Barcelona reprenen la calma amb el retorn dels socorristes a les seves torres de vigilància després d'una vaga que ha durat 27 dies i que ha marcat l'agenda interna del consistori aquest agost. 80 treballadors, amb suport del sindicat CGT, de l'oposició en bloc i l'atenta mirada mediàtica han aconseguit posar contra les cordes l'aparell municipal.
El consistori, tal com va avançar Metròpoli, davant les amenaces de vaga va prometre 'capejar' l'aturada sota el pretext que els pressupostos estaven tancats i el contracte adjudicat. Pocs dies després, van portar a la primera negociació una proposta que, per insuficient, va ser rebutjada tant per la part sindical com per la mateixa assemblea.
La batalla, que va començar l'1 d'agost, es lliurava, no obstant això, des de la nit de Sant Joan, quan els treballadors van deixar un descobert i es van negar a participar en el dispositiu com a protesta per les deficiències del servei.
El passat 27 d'agost, després gairebé un mes de mobilització, de banderes grogues i manifestacions davant l'ajuntament i la seu del PSC, els treballadors del servei municipal, subrogats des de finals del 2023 a l'empresa FCC --que ostenta l'adjudicació municipal-- van arribar a un acord amb els representants municipals.
Manifestació de socorristes davant l'ajuntament de Barcelona
Millores en el servei
El sindicat ha valorat com una victòria el resultat de la vaga. Tot i que no s'aconsegueixen les peticions inicials, la temporada baixa guanya 26 dies de treball i la incorporació de tres reforços, mentre que la temporada alta guanya 21 dies.
El document també contempla la participació dels treballadors en el projecte per reformar els mòduls de salvament. A més, el consistori es compromet a garantir el seguiment del contracte actual per fiscalitzar les accions de l'empresa.
Avui, després de la signatura del text al Departament de Treball, els vuitanta treballadors tornen a les seves torres. Ho fan, no obstant això, deixant en l'aire que la lluita no acaba. L'objectiu final és clar: que Barcelona gaudeixi d'un bon servei complet de socorrisme durant tot l'any.
Aquest estiu, no obstant això, es tanca amb la màxima que 80 treballadors "units i organitzats" han posat contra les cordes l'aparell municipal. Les manifestacions, la vaga i el contacte amb els partits de l'oposició han estat essencials per a aconseguir-ho.
Una trentena de socorristes han protestat davant l'Ajuntament de Barcelona per demanar millors condicions de treball
Compareixença municipal
De fet, el pacte se signa menys d'una setmana després que, a petició de Junts, es convoqués una comissió extraordinària al consistori. El tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle, va comparèixer davant els grups de Junts, ERC, Barcelona en Comú, PP i Vox, que varen recriminar deficiències en la gestió del conflicte i la manca d'informació que des del govern es va facilitar a la resta de grups.
Va haver de donar Batlle explicacions de tot el que s'estava fent i ratificar el compromís de l'Executiu local per arribar a una entesa amb la plantilla. Prèviament, tant Batlle com la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, van fer declaracions públiques apel·lant a la "responsabilitat" dels treballadors.
Pressió pública
"Estem parlant d'un servei crític en el moment més crític de l'any i esperem que tots siguem conscients del que això significa", suggeria la número dos de Collboni en una mena de pressió per acabar amb l'aturada.
Uns socorristes en serveis mínims a les platges de Barcelona
Si bé la negociació ha acabat amb concessions per part de tothom fins a arribar a un terme mig, no es va poder evitar que la situació saltés al debat públic, precisament, per risc seguretat que suposava l'absència dels salvavides en unes platges per les quals cada any passen uns cinc milions de persones, segons dades esgrimides per ERC en la comissió.
Seguretat i vigilància
En aquest sentit, els vigilants no només cobreixen el servei de sorra i aigua, sinó també espigons i passeig marítim. Una tasca impulsada, expliquen, per un sentiment del deure, que es demostra en moments com quan socorristes fora de servei van participar en alguns dels tres rescats, reanimacions i atencions per ofegaments que s'han produït aquest mes.
Una caseta de socorristes amb cartells per la vaga
Ara, els treballadors enterraran l'empaita després d'un mes de dures negociacions, d'encreuaments de declaracions, de demostracions de força i amb "la bona sensació d'haver posat en valor el servei". Només caldrà donar marge a l'administració perquè compleixi amb el firmat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
