Radiografia 'okupa' a Barcelona: més d'una vintena d'edificis públics afectats
Després del desallotjament de l'antiga escola Massana, la capital catalana compta amb 21 okupacions d'edificis municipals, amb Sant Andreu com el districte amb major afectació
Altres informacions: Desallotgen els okupes de l'Antiga Massana de Barcelona
Noticias relacionadas
Les okupacions afecten, també, a les dependències municipals de Barcelona. Fins al desallotjament del passat dimecres, l'antiga escola Massana ha estat un dels exemples que ha tingut més rellevància a la capital catalana, però la ciutat compta amb altres 21 casos d'okupació en immobles públics.
Segons dades municipals corresponents a inicis de 2024, Sant Andreu és el districte més castigat per aquestes okupacions, amb sis casos, seguit de Horta-Guinardó (5), Nou Barris i Sants-Montjuïc (3), Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi (2), i Sant Martí (1). A l'Eixample, Les Corts i Gràcia no hi ha casos registrats.
Sobre aquestes xifres, la Guardia Urbana ha identificat dues okupacions delictives a Sant Andreu, altres dues a Sants-Montjuïc, una a Ciutat Vella i una al Nou Barris, mentre que qualifiquen d'okupacions "reivindicatives" els casos restants.
Elevada conflictivitat
Entre les okupacions d'immobles públics, destaquen dues d'elles per la seva elevada conflictivitat. Can Vies, a Sants, és el cas més representatiu. El cansament dels veïns per les reiterades festes celebrades en aquesta propietat no ha rebut una resposta municipal des del fallit intent de Xavier Trias per al seu desallotjament.
Cas similar és el del casal okupa Tres Lliris, a Gràcia. L'incivisme en aquesta antiga comissaria de la Policia Nacional no només no ha despertat el rebuig del govern municipal en els últims anys, sinó que l'Executiu d' Ada Colau va arribar a costejar treballs de millora en el local per valor de 40.000 euros.
Altres espais municipals, com la Torre del Fang o diversos locals de Vallcarca, han patit diverses okupacions durant els últims anys, que han ocasionat conflictes amb el veïnat i han deteriorat les propietats municipals.
Rogativa del PP
Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona, va denunciar recentment l'okupació d'immobles municipals a la capital catalana, i va exigir al govern de Jaume Collboni que actués per recuperar aquestes propietats.
Una festa de matinada a Can Vies
"És necessari que Collboni es posi al seu lloc i recordi que ha de garantir la llei i ordenar de manera immediata el desallotjament dels edificis municipals okupats per persones que no paguen impostos, lloguer, aigua ni llum", va afirmar el líder popular.
En aquest sentit, el grup municipal emetrà una rogativa en el ple ordinari d'aquest divendres en el qual reclamarà a l'ajuntament que procedeixi al "desallotjament immediat" dels béns immobles públics okupats a la ciutat.
Festa al casal okupa Tres Lliris
Immobles privats
La Guardia Urbana ha identificat, també, un total de 180 okupacions d'immobles privats a la capital catalana, unes dades que excloïen els casos catalogats com a infravivenda o de caràcter social, on els okupants tenen la finalitat de residir.
Gràcia (33), Ciutat Vella (32) i Horta-Guinardó (30) lideren aquest particular rànquing. Sant Andreu (25), Sant Martí (18), Sants-Montjuïc (17), Nou Barris (12), Eixample (9), Sarrià-Sant Gervasi (3) i Les Corts (1) completen la classificació de districtes amb espais privats okupats.
Fins a 79 d'aquestes okupacions estan considerades com a delictives, amb Ciutat Vella (28) i Sant Andreu (15) al capdavant.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
