Abans que res, he de dir que prefereixo un ajuntament dirigit per Jaume Collboni i una Generalitat al comandament de Salvador Illa que veure a ambdues institucions sota les ordres d'algun destacat representant del lazisme. Instiucionalment, tots dos polítics han contribuït a la normalitat i s'han acabat les al·lusions a la monarquia (no rebre el rei a Barcelona, però després apuntar-se al sopar de rigor) i aquesta actitud permanent de reny i ràbia que es gastaven els comuns i els de JUNTS i ERC. Però segueixen imperant unes ganes de quedar bé amb els adversaris que, francament, no sé molt bé a què venen.

Ayer vaig saber que Illa cedirà al sablazo dels gorrons de La Bressola, i que fins i tot pretenia augmentar la contribució catalana a aquest negoci francès que sembla que no funciona gaire bé i al qual ERC atorgava generosament 650.000 dels nostres millors euros. 800.000 pavos pretenia soltar-los Illa, tot i que no podrà per assumptes pressupostaris i els de La Bressola hauran de conformar-se amb els 650.000 de rigor.

Aquí s'ha perdut una oportunitat de marcar distàncies amb l'administració d'Aragonès i de deixar ben clar que Catalunya no està per sablazos patriòtics: si La Bressola no és rendible, que la tanquin, ja que això demostra que l'interès pel català a Catalunya Nord (on es vota massivament a Marine Le Pen) és força discutible. Però ja es sap que els socialistes sempre han de sobreactuar en la seva catalanitat (aquest vell síndrome d'Estat inusual arrossegat des dels temps de Pujol) i que troben compatible fer-se el desfilament del dia de la festa nacional amb finançar fàbriques de separatistes.

Avui sé que Jaume Collboni, seguint l'exemple del seu líder natural, es disposa a soltar 400.000 euros a EL PLURAL, xiringuito sobre noves masculinitats alumbrat per Ada Colau el 2021 i al qual es van apuntar en la seva primera edició la xifrera de vint-i-dos persones (tot i que les coses van millorant i l'any passat van arribar a 554).

Aquest centre de reeducació per homes que deixen bastant a desitjar (han sentit parlar de la masculinitat tòxica?) també s'encarrega, clar está, d'assumptes LGTBI i aporta una forta càrrega feminista.

Tots els tòpics dels comuns es donen cita a EL PLURAL, una de les missions del qual és "la revisió crítica de la pròpia masculinitat" (s'agraeix, suposo, la presència d'homes blancs heterosexuals disposats a fer-se'n càrrec de tot el que va malament al món en general i a Barcelona en particular).

Tinc la impressió que ens trobem davant del típic xiringuito inútil de la nostra esquerra més desorientada, delirant i monja, molt disposada a ficar-se en assumptes que, en la meva opinió, són competència de la policia i dels jutges.

I Collboni tenia una excel·lent oportunitat de tancar-ho o, com a mínim, de deixar de aplicar-li respiració financera assistida. Sobre tot, si tenim en compte que està a matar amb els comuns, que es resisteixen a aprovar-li els pressupostos. Però sembla que a Catalunya hi ha sinergies no gaire fàcils d'entendre (encara estem esperant la necessària purga a TV3 i Catalunya Ràdio) i que el peatge lazi i alternatiu caldrà estar pagant-lo fins al dia del judici.

I mentrestant, si hem de fer cas al ciutadà mitjà, la il·luminació a Barcelona deixa molt a desitjar i cada vegada hi ha més zones on s'imposa una semioscúritat com la que regnava a Berlín Est quan el vaig visitar abans de la caiguda del mur. Què tal uns euros perquè els barcelonins no es caiguin de morros o no siguin assaltats per lladres que consideren l'obscuritat el seu hàbitat natural?

Sembla que La Bressola (tot i que la subvenció sigui una injerència en un país veí) i EL PLURAL són prioritaris. Els xiringuitos patriòtics i pogresistas passen per davant de necessitats de més ampli espectre a Catalunya i Barcelona. És igual qui estigui al comandament. Ja només falta que incrementin la sopa boba a Institut Nova Història.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial