La veritable raó de la compra de la Casa Orsola és el cristi que havia muntat aquesta corretja de transmissió de BComú que respon al nom de Sindicat de Llogateres. Potser per això, a l'alcalde li va trair el subconscient en la roda de premsa en la qual  donava compte de l'adquisició i es va oblidar de citar els activists restant-los protagonisme, la qual cosa els va caure com una petada a la canyella.

Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3, serà l'encarregada de menjar-se el marró, dit sigui amb tots els meus respectes. Perquè l'objectiu de la fundació que s'ha fet amb la meitat de l'edifici és atendre casos de vulnerabilitat habitacional, i els inquilins de Casa Orsola no són vulnerables: tenen risc de ser-ho, en opinió de l'experta, una apreciació que obre nombroses incògnites.

Dels 26 inquilins reals del famós edifici de l'Eixample sembla que només un té dificultats econòmiques. Set d'ells paguen menys de 500 euros al mes: a un li costa 269€ i a diversos 320€. I nou disposen de contracte indefinit, encara que ignoro quantos poden aplicar noves pròrrogues forçosas.

Aquest panorama ruinós per als propietaris és producte directe de la llei d'arrendaments urbans (LAU) la reforma de la qual el 1985 va consagrar la perpetuïtat dels contractes signats abans d'aquesta data. I malgrat que el Tribunal Suprem té establert que la naturalesa dels contractes de lloguer és temporal per definició, aquest règim persisteix. Congela la relació entre propietari i inquilí, i també la renda mensual.

Al voltant del 15% dels contractes de lloguer de Barcelona són indefinits, un percentatge amb tendència a la baixa per raons purament biològiques, ja que els últims que es van firmar daten de fa 40 anys. Però pel mateix motiu la major part es troben al centre i poden contribuir a situacions com les de Casa Orsola.

Jaume Collboni podria haver inclòs les anacròniques pròrrogues forçoses d'aquest tipus de contractes en la seva petició al Grup Parlamentari Socialista de que limiti les rendes dels habitatges de temporada en la mateixa reforma de la LAU. És molt probable que una actualització raonable dels contractes indefinits freni la gentrificació dels millors barris perquè faria viables els edificis de renda antiga.

D'aquesta manera, es podria evitar també que la gent que ha viscut de lloguer en zones cèntriques, gent que es guanya la vida i que no és vulnerable sigui expulsada pels alts preus que alimenta el turisme: menys barcelonins dels quals ocupar-se des d'organismes d'assistència com Hàbitat3.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial