Va passant el temps i seguim sense saber a què agafar-nos amb la possible construcció d'un complex d'oci a Tarragona a càrrec dels mandamassos del Hard Rock Café. Els comuns i la CUP estan des de fa mesos per la feina de prohibir-ho, i ara s'han rebotat contra el govern de Salvador Illa perquè, segons ells, no parla clar del tema i està convertint la cosa en una mena de casino de Schrödinger, que existeix i no existeix alhora.

S'ha parlat de permetre l'edificació, però fent-li una al Hard Rock, en concepte d'indemnització per possibles danys al territori, un sablada milionari, ja que la prohibició total del tema obligaria al governet a soltar-hi una morterada de pasta als americans que, francament, no sortiria gens a compte. Però, en aquests moments, no se sap si el Hard Rock serà eliminat del mapa o sablat convenientment, que els seus responsables ja recuperaran la pasta a les màquines escurabutxaques i a les taules de tapet verd.

Encara que no sóc un home donat a la ludopatia (vaig estar a Las Vegas i no em vaig deixar ni un dòlar als casinos), no acabo d'entendre l'obsessió dels comuns i cupaires per impedir l'erigir, amb perdó, d'un supercomplex dedicat al joc i a l'oci en general a prop de Salou.

Intueixo que es tracta d'algun tipus d'embarbussament bolxevic (i moralista) contra el que consideren una clara mostra de capitalisme galopant, un antre de perdiu al qual la gent acudeix per avilir-se a les taules de pòquer i a les màquines escurabutxaques, jugant-se un diners que no té i propulsant-se a la ruïna al costat de les seves desgraciades famílies. I és que la cosa, en la meva opinió, no deixa de ser una variant (amb mala fama) de PortAventura.

O sigui, un lloc on anar a fer el ruc, tirar una mica de diners i fer-te la il·lusió durant uns pocs dies que estàs a Sin City (La ciutat del pecat), que és com coneixen els nord-americans a Las Vegas (per cert, com es pot batejar així un lloc que està al mig d'un desert?).

En cas que el Hard Rock surti-se'n amb la seva, jo no penso posar els peus al seu casino en la vida. Però no em molesta ni em indigna que es construeixi. Encara que soni a tòpic, el Hard Rock crearia llocs de treball i aportaria dinerets a la zona. Per això crec que el projecte acabarà duent-se a terme amb la beneïda de Salvador Illa, qui ja els ha recordat als enemics del casino que el PSC pesca més vots a Tarragona que la CUP i els comuns.

Però la CUP i els comuns són molt d'encapritxar-se amb un tema, de mossegar i no deixar anar, com si el casino en qüestió fos d'una importància fonamental per a la Catalunya del futur.

L'empresa responsable, per cert, no pot ser acusada de falta de paciència: primer es va dir que endavant, després que frenessin, després que apujessin indemnitzacions o que la Generalitat els indemnitzaria a ells...

Vinga, jo ja m'hauria anat amb el casino a una altra banda, encara que la seva no tingui res a veure amb la filantropia o l'amor a Catalunya, sino amb una oportunitat de negoci que han de tenir molt clara. Allà segueixen els caps del Hard Rock. Amb els comuns i la CUP dient-los que es vagin a fer càrrec i Illa dient-los no se sap exactament què.

I així va passant el temps sense que se sapiga en quina direcció van les coses. Jo estic a favor que es construeixi el casino de les fileres i que qui vulgui arruïnar-se pugui visitar-lo quan li vingui de gust. Tampoc em semblaria malament que sotmetessin a referèndum la pertinència, o no, de la construcció del Hard Rock, encara que no sé si a tota Catalunya o només a Tarragona.

I si ho volen prohibir els polítics, que s'hi posin d'acord d'una vegada i ho prohibeixin. Qualsevol cosa és preferible a aquest espectacle cansat i interminable entorn a alguna cosa tan banal com un complex lúdic on la gent es juga els quartos i s'infla a copes. I aprofite per recordar als comuns i cupaires que el capitalisme, amb o sense Hard Rock, per bé o per mal, fa molt temps que ha sortit-se'n amb la seva.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial