El passat diumenge em vaig pujar a un Ouigo amb destinació Madrid sense estar del tot segur que arribaria sense problemes al meu destí. Pocs dies abans, un tren d'aquesta companyia francesa es va quedar clavat enmig de cap lloc i els viatgers es van veure obligats a caminar per les vies en busca d'un andana en el qual oblidar-se de tot fins que aparegués un altre convoy.

Si el desastre de Rodalies s'estenia a la llarga distància, vaig pensar, ja ningú estava sa i estalvi. Afortunadament, el meu tren va arribar sense problemes a l'estació d'Atocha, però el mal cos durant el trajecte no me'l va treure ningú.

Fa temps que agafar un tren per anar a un poble del Maresme o de Tarragona és una malson. El govern autònom insisteix que se li cedeixi la gestió del servei, però tinc la impressió que això no ens garanteix cap millora, per molt que els indepes insisteixin que, sota l'organització catalana, tot aniria de conya.

És com si una maledicció hagués caigut sobre Rodalies. Davant de cada nou desastre, veiem per la tele al cap de l'ADIF dient que quina vergonya, que això no pot continuar així i que s'adoptaran totes les mesures necessàries per solucionar el desgavell. Però el desgavell no s'arregla mai, per molt que el president de la Generalitat posi cara d'indignació.

De fet, els problemes amb Rodalies venen de fa molts anys. No són un problema d'ara, encara que ara sigui quan la situació lamentable ha crescut de manera exponencial. Ja sé que no és un consol, però els puc assegurar, si la memòria no em fa una mala jugada, que Rodalies ja funcionava fatal quan jo era petit i passava les vacances a Canet de Mar.

Cada dos per tres es produïa una incidència, igual que ara, estava sempre relacionada amb la catenària, que mai no vaig saber què era. La veritat és que he arribat a la meva edat avançada sense saber què és una catenària. Motiu pel qual he recorregut recentment al diccionari, on m'he trobat amb la següent definició: "En ferrocarrils, s'anomena catenària als cables aèris d'alimentació que transmeten energia a les locomotores o un altre material motor".

Abans de saber què era una catenària, per al nen que jo era era una mena d'ent malienc que es preocupava que el meu pobre pare arribés tard a dinar. A l'estiu, l'home ens aparacava a Canet i treballava al matí a Barcelona, on agafava un tren a una hora molt adequada per arribar al Maresme a temps per dinar en família.

A menys que s'hi poses la catenària pel mig, en aquest cas arribava a les quatre cagant-se en tot. Com en aquells temps del cuplet no hi havia telèfons mòbils, no hi havia manera d'avisar de l'incident, per la qual cosa la meva mare mai sabia si s'enfrontava a una nova jugarreta de la catenària (que sona a alias d'una mala dona) o si el tren que transportava el meu senyor pare havia descarrilat.

El motiu d'aquest exòrdi és demostrar-los que el servei de rodalies no ha funcionat bé mai, la qual cosa no és un consol, però sí una manera de mirar les coses amb una mica més de perspectiva. És a dir, Rodalies ha estat maleficiat des de temps immemorials. El d'ara, certament, ja és brut, però convindria pensar una mica en per què ha hagut sempre problemes per desplaçar-se entre Barcelona i els pobles més propers.

Segons els indepes, tot es deu a una manca d'inversió permanent a càrrec de l'estat, però em sembla una explicació molt avara. No és que un cregui en bruixes i malediccions, però tinc la impressió que l'etern caos de Rodalies és fruit d'algun malefici o d'una maledicció gitana. Pensem que als anys 60 la cosa ja hi anava fatal. I no ha fet més que empitjorar.

Juraria que això no ho arreglem ni amb un exorcista.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial