Cares de satisfacció, del govern de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona. Les mesures estan tenint efecte, diuen. I el preu del lloguer s'ha contingut o, fins i tot, ha baixat en l'últim any. ¿De veritat?

Segons les xifres exposades el lloguer ha baixat a la ciutat un 6,4% en l'últim any, gràcies a la regulació de la Generalitat, amb la limitació de preus en zones tensionades. En el conjunt de Catalunya la reducció és una mica menor, del 3,7%. No obstant això, la impressió no és aquesta. Depenent de les xifres de les quals es parteixi, de l'evolució dels últims anys.

Perquè aquesta regulació també ha provocat que es redueixi l'oferta de vivendes en lloguer. Un 80% menys que el 2020. Aquesta és la realitat.

Tot depèn de cada experiència personal, clar, encara que pugui haver-hi un barem més o menys objectiu. La qüestió és la que relata Metròpoli aquest diumenge. I és que el preu del lloguer a Barcelona s'ha disparat més d'un 50% des del 2015, i ha passat d' uns 608 euros de mitjana a 933 euros. Ho indica un informe de CCOO, exhaustiu, que mostra com qualsevol mesura paliativa serveix de poc, perquè el problema és enorme.

I és que el salari mitjà no ha crescut en la mateixa proporció. Sí ha pujat, però ha estat d'un 18% en l'última dècada: gairebé tres vegades menys que el preu del lloguer.

Per tant, les mesures que s'adopten són d'escassa incidència. Que un lloguer pugi una mica menys que la inflació ja seria una bona notícia, però és que l'increment ha estat tan notable que l'alegria d'aquest 6,4% no es pot justificar.

Tot passa per incrementar l'oferta, per inundar el mercat de vivendes, ja sigui per al lloguer o la compra, ja sigui en el mercat lliure o de vivenda protegida. La pregunta que se suscita és si, realment, això és el que desitja el conjunt de la població.

Barcelona és una ciutat relativament petita, amb un enorme exèrcit de propietaris, que, encara que no ho verbalitzin, no tenen gaire interès en què es construeixi. Les seves vivendes perdrien valor. I el coratge dels governants guarda una estreta relació amb la necessitat de contentar els seus potencials votants.

Hi ha promocions de vivendes en marxa a Barcelona. L'alcalde Jaume Collboni les cita en cadascuna de les seves intervencions públiques. Però és que per baixar els preus, per fer-los accessibles en funció dels salaris mitjans existents, la construcció hauria de ser massiva.

I no hi ha espai ni un impuls jurídic i polític que la faciliti.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial