Barcelona està recuperant múscul. Lluny queden aquelles somriures, estúpides per cert, de Janet Sanz demanant no "reactivar" la indústria de l'automòbil davant del tancament de Nissan i lluny queda aquell impresentable conseller de mal record, avui caigut en desgràcia, anomenat Toni Comin, que per els seus errors, i els del procés, l'Agència del Medicament va buscar acomodament lluny de la capital catalana.
Barcelona entre la política de decreixement i les veleitats del procés perdia embranzida econòmica a costa de perdre, sobretot, pes industrial. Les últimes setmanes les notícies, per fi, són bones notícies. Ha tornat Criteria Caixa i la Fundació La Caixa, Cementos Molins i el Banc de Sabadell i el president Salvador Illa pot "fardar" d'assolir una important inversió estrangera de 1000 milions.
Però a més dels grans titulars, l'alcalde Collboni està alcant el brases al seu sardina unint esforços amb la Generalitat.
Així, la tecnològica Microsoft ha triat Barcelona per ubicar un nou centre operatiu que donarà servei a 13 països europeus. El nou centre de vendes digitals ja ha contractat 44 persones i la plantilla arribarà a 250 persones.
Aquest centre, segons publica la companyia nord-americana, serà clau a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. En aquesta línia, la farmacèutica Sanofi portarà a Barcelona el seu nou hub d'investigació internacional. La capital catalana ha guanyat la partida a ciutats com Dublín, Lisboa o Varsòvia.
El centre, encara sense ubicació, suposarà la creació de 1000 llocs de treball d'alta qualificació que se sumen a una multinacional amb llarga trajectòria a Espanya i a Barcelona on compta amb un centre digital i una planta de producció a Riells. Segons algunes informacions, Sanofi Espanya contribueix amb 716 milions al PIB espanyol. Hi ha res.
Amb aquest moviment, Sanofi torna a apostar per Barcelona. El 2004 gairebé marxava de la ciutat però la feina compartida del conseller Castells i de l'alcalde Clos va impedir que se li fes un "set" a Barcelona, lloc on recauen més del 70% de la indústria farmacèutica.
Avui la col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament està donant els seus fruits perquè a més de Sanofi, AstraZeneca aposta per Barcelona instal·lant-se a l'edifici Estel amb una inversió de 1300 milions i la creació de 2000 llocs de treball que revitalitzarà, i dinamitzarà, el barri on va estar ubicada la seu de Telefónica, sense oblidar-nos de Glovo que té el seu centre tecnològic a Barcelona donant feina qualificada a més de mil persones.
L'economia no només és turisme ni activitat constructora. El pols de la ciutat és la indústria. Una indústria moderna i competitiva en sectors punts i estratègics. Aquest any també, per fi perquè arreglar el tancament de Nissan que va estar a punt de descarrilar en diverses ocasions va ser tot un mal de cap, la fàbrica d'Ebro i Chery començarà la seva producció dels nous models de cotxes elèctrics en una Zona Franca que ha revitalitzat i posat al mapa Pere Navarro.
La Barcelona que aposta per la col·laboració amb la Generalitat, i amb el Govern, la Barcelona que escolta i posa facilitats a inversions de futur, amb feina associada, i la Barcelona que abandona el declivi i el decreixement com a model econòmic, ha tornat amb Jaume Collboni.
És d'agrair perquè en moments d'incertesa i de desassossec com estem vivint després de l'arribada de Trump, l'expansionisme rus i el gegant xinès ronsa però controlant l'economia mundial, es faci una aposta pel valor afegit en economia i feina.
El turisme és important, les fires són un expositor també important, la construcció és un pulmó expansiu, i redistributiu en el repte social de l'habitatge, però sense indústria Barcelona no batega.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial