Com tothom sap, la veritat és la veritat, digui-la Agamèmnon o el seu porquer. Per això, encara que sol ser la dreta local la que es queixa de com obsequioses són les autoritats amb la comunitat àrab, felicitant els seus membres pel Ramadà, mentre es obliden, voluntària o involuntàriament, de felicitar la Setmana Santa als barcelonins catòlics, la veritat és que juraria que té raó.

És com si el Ramadà fos una costum progressista, mentre que la quaresma seria alguna cosa així com una cima del ràncid i del reaccionari. El millor, crec jo, seria que, atès que som un estat laic, les autoritats s'abstinguessin de felicitar els seus administrats per qüestions religioses. I que, si s'opta per les felicitacions, aquestes es fessin extensives als catòlics practicants.

Mai he entès molt bé què tenien a veure les coses de menjar amb les coses de Déu. De petit, recordo que hi havia dies que no es podia menjar carn, però mai vaig saber en què podia afectar-li al Creador que contraveníssim una norma que, a més, no havia imposat ell, ja que, que jo sàpiga, no hi ha cap indicació a la Bíblia a aquest respecte. No tenia Déu res millor a fer que ofendre's si la gent se zampava una hamburguesa el divendres sant?

Llavors va arribar la massiva immigració àrab i es va instaurar entre nosaltres la encara més absurda costum del Ramadà. Tot un mes sense menjar res fins a la posta de sol, travessant una jornada laboral de la pitjor manera possible i amb un rendiment forçosament millorable per causa de la gana.

Semejant idea supera amb escreix la irracionalitat de la nostra Quaresma. Quina millor ocasió per alliberar-se del Ramadà que emigrar a un lloc on no es celebra? Malauradament, l'islam tendeix a la teocràcia i els nostres immigrants àrabs es passen la vida exigint mesquites, no contaminant-se de la nostra propensió al pecat i, en els casos més extrems, amanyagant noces i segant clítoris.

Tinc la impressió que els àrabs tendeixen a la sobreactuació en la seva relació amb el Creador. La Quaresma és una ximpleria, d'acord, però no et mata de gana. A com a molt, et desvia cap al peix quan tu preferiries xumegar-te un xuletó. Les restriccions duren uns quants dies, i si t'aleshores tampoc passa res i no es presenten a casa teva un parell de capellans per llançar-te al fogar.

Però allò del Ramadà és una exageració insuportable: trenta dies sense menjar i treballant malament per satisfer a una entitat superior que ni tan sols sabem si existeix. Em sembla demanar molt, la veritat.

Per això considero que les nostres autoritats (i TV3, que va emetre recentment un reportatge sobre les meravelles de l'islam i l'evidència, combatuda per la intolerant dreta, que el vel és una elecció lliure de les dones àrabs) fan mal fomentant deliris perjudicials per al cos i la ment com el Ramadà.

De la mateixa manera que han deixat de felicitar-nos les Pasques, haurien de deixar de felicitar el Ramadà (i no descarto una campanya educativa sobre l'absurd i nociu que resulta tirar-se quatre setmanes passant gana).

D'altra banda, que es consideri progressista fomentar les babalulles religioses de l'islam és alguna cosa que no acabo d'entendre. Crec que hauríem de prendre'ns més en serio la nostra laïcitat i utilitzar la mateixa vara de mesurar per als diferents tipus de deliri pseudo religiós.

Considerar que el Ramadà és més modern i amigable que la Quaresma, així com projectar una mirada excessivament tolerant sobre una comunitat la qual respecte a les dones i al progrés és de les més discutibles, em sembla una mostra de miopia socio-política que en res contribueix a una societat millor.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial