Barcelona continua sent una potència editorial en llengua castellana. També a llibreries, situades en aquest centre local que és l'Eixample, com assenyalava un reportatge publicat fa uns dies a Metrópoli. Llibreries que han hagut d'anar adaptant-se als nous temps. Com tot. Com tots.

Una d'elles, Byron, situada al carrer de Casanova, compleix ara cinc anys. Va tenir un part difícil marcat per la pandèmia, que va dilatar les obres d'obertura. Però va sobreviure. Sobreviu.

Els lectors són gent especial. Encara que en el món editorial hi hagi també modes, molts d'ells es mantenen fidels a una llarga tradició, la dels clàssics. Una de les escasses tradicions que no és conservadora.

Però llegir els clàssics, antics o moderns, no sempre és fàcil. El sistema de comercialització de llibres fa que disposar d'un fons ampli, molt més enllà de les novetats que el públic busca, resulti sovint difícil.

L'espai és molt car a Barcelona, de manera que mantenir un magatzem amb títols amb demanda esporàdica resulta complicat.

Les llibreries han hagut de reinventar-se. Trobar noves formes d'atendre al client, tant al que busca l'últim volum d'un escriptor mediàtic com al que, coses que passen, vol llegir la Odisea o el Doctor Faust de Goethe o a Thomas Mann o fins i tot la Crítica de la raó pura.

Byron, que ofereix un fons de 25.000 títols, no s'ha quedat només aquí. S'ha convertit en zona de xerrada, perquè la lectura és una activitat individual que no deixa de ser un diàleg amb l'autor del text. Comentar-ho amb algú és un plaer afegit.

A la llibreria Byron això es pot fer prenent un cafè o durant alguna de les tertúlies que s'organitzen. Hi han participat, per exemple, els membres de la societat machadiana Juan de Mairena.

No és l'única llibreria que ofereix com a servei ser un punt de trobada. També ho fan Laie, La Central, La Casa del Llibre, Alibris, Bernat…

En el cas de Byron, aquestes activitats col·lectives s'han anat diversificant. A més de presentacions de llibres o debats, acull també intervencions musicals i fins i tot mixtes i, per a aquest cinquè any de vida, anuncia teatre de petit format.

La història està plena de funerals anunciats. La televisió havia de matar al cinema i a la ràdio. No ha estat així. El cinema s'ha acostat a nous formats i plataformes i la ràdio viu un moment d'esplendor.

També els diaris havien de morir a cop de pantallada. En lloc d'això, s'han instal·lat amb èxit a les pantalles.

Els llibres digitals es van veure com la tomba dels de paper. En absolut. Ambdós conviuen, encara que el sector electrònic lluiti encara (com els diaris electrònics) per trobar un mètode de distribució adequat als nous temps, assetjats per navegants pirates.

Els predicadors de l'apocalipsi, que deia Umberto Eco, tenen una llarga història. Plató recull al Fedre el mite de Teut i Tàmuz. El primer va inventar les lletres i les va oferir  com a regal al segon qui va voler saber per a què servien: “per fixar la memòria”, va respondre Teut.

No va convèncer la resposta al faraó. Li va objectar que l'escriptura no salvaria les paraules sinó que seria un verí que mataria la memòria. Els homes ja no necessitarien recordar. Més encara: es tractava d'un invent inútil perquè als textos, si els preguntes, sempre responen el mateix.

Però tenia raó Teut: l'escriptura no només no va matar la memòria. L'estimulà i, sobretot, la conservà quan s'extingien les vides individuals.

Avui llegir és parlar amb els autors del passat i, si es vol, amb altres lectors contemporanis.

No és casualitat que les autocràcies mirin amb desconfiança als llibres, a la paraula que fa pensar, que fa la gent lliure (paraula tan semblant a llibre).

Són aquests temps de desconfiança cap al pensament, cap a la literatura, cap al llibre. La dreta i ultradreta (més una certa esquerra desorientada) promouen, amb l'excusa de la correcció política, la pura censura.

Les llibreries com Byron són trinxeres davant d'un autoritarisme que busca escalfar l'ambient fins arribar a la temperatura de Farenheit.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial