Arriba l'equador del mandat de Jaume Collboni al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona i els plumilles constaten que els partits amb presència al consistori barceloní viuen el seu particular retorn al futur amb la vista posada en 2027. Això és, en les pròximes eleccions municipals. És el que té la pax romana imposada per Salvador Illa en la política catalana després dels anys del procés. Sembla que ara tot es juga a Barcelona.

Una empenta que es veu en el propi PSC, que calca l'accelerador en obres i projectes per arribar a la pròxima cita amb les urnes amb una bona fulla de serveis. Però també en ERC, que abandona definitivament la idea d'entrar en el govern municipal. O en Junts, on s'intensifica la batalla per succeir a Xavier Trias com a cap de cartell.

Els Comuns són cas apart. Sembla que han estat pensant en les eleccions des del dia següent d'investir alcalde a Collboni, encara sense tenir clar si Ada Colau tornarà finalment a la batalla municipal. També el PP de Daniel Sirera, que segueix lent però segur en la seva determinació per consolidar-se com a alternativa a l'alcalde Collboni. El seu és un projecte a mig termini en el qual ha sabut aïllar al grup municipal dels ensurts del PP de Catalunya.

Collboni donava mostres aquest mateix dilluns d'aquella dinàmica amb la presentació d'un ambiciós pla econòmic per a la ciutat. El pla Barcelona Impulsa, del qual donava compte en aquestes pàgines Rubén Pacheco, dibuixa l'agenda econòmica de la ciutat fins a 2035. En romà paladí: Collboni té projecte per a tres mandats, i ho demostrarà amb una injecció de 890 milions d'euros fins a 2027. L'equivalent al total de pressupost de l'Ajuntament en un any, repartit en els quatre anys d'aquest primer mandat socialista.

El govern socialista de la ciutat té clar, a més, que haurà de convèncer els veïns de Barcelona amb una fulla de serveis signada en solitari, perquè ni ERC ni els Comuns aniran a compartir govern amb ells. Després de donar per impossible qualsevol intent d'acord amb els Comuns en matèria pressupostària, els de Collboni posaran tota la carn a la graella en els pressupostos de 2026, que probablement hagin d'aprovar també en solitari, mitjançant moció de confiança. Unes comptes que han de ser l'últim impuls per guanyar les eleccions de 2027.

Des d'Esquerra observen amb certa comprensió la gestió del PSC, però tenen clar que l'acord aconseguit en el seu dia per compartir govern és passat. La guerra oberta dins del partit va acabar amb aquesta coalició municipal, que ara sustenten les dues principals famílies de la Federació d'ERC a Barcelona. En el proper congrés sumaran forces davant de la candidatura avalada per Alfred Bosch, a la qual des del partit donen poques opcions d'èxit.

Si es compleixen aquests pronòstics, els republicans podrien intentar de nou un pacte de govern amb el PSC a Barcelona passades les eleccions municipals. Mai abans. Elisenda Alamany encapçalarà per primer cop la candidatura republicana amb l'impuls a favor de la secretaria general del partit, que li dóna la projecció mediàtica que necessita per substituir una figura del pes de Ernest Maragall. Però no pot arribar als comicis lligada a Collboni, tot i que estigui convençuda que a mig termini ERC necessita entrar en el govern municipal per créixer a la capital catalana.

Mentrestant, a Junts continuen desfullant la magrana del proper candidat a l'alcaldia. Els mentideros independentistes aposten per Josep Rius, impulsat per la seva proximitat a Carles Puigdemont, que segueix designant candidats a plaer des de Waterloo sense que ningú s'arrisqui a oposar resistència al seu partit. El darrer tímid intent el va protagonitzar Jaume Giró, amb la seva efímera candidatura a encapçalar la llista de Junts al Congrés. El resultat: Míriam Nogueras el va netejar del terreny de joc amb l'aval de Puigdemont, i a Giró ni tan sols li han deixat la portaveu de Junts a la Comissió d'Economia del Parlament, tot i ser l'últim conseller del ram del partit. 

Encara que també hi ha qui assenyala possibles candidats fora de l'actual grup municipal, algú molt proper a Xavier Trias. Un Trias que sempre va apostar per Jordi Martí Galvis, però l'actual líder de Junts a l'Ajuntament no compta amb la projecció pública necessària per ser candidat. El 80% dels votants no sap qui és, segons el Baròmetre de l'Ajuntament. Falten encara dos anys, però dos anys no són res, semblen les direccions de tots els grups municipals.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial