Mark Zuckerberg porta tota la vida en samarreta per intentar que ens creguem que és un dels nostres. Allò seu recorda al acreditat mètode Springsteen, amb el qual el bard de Nova Jersey s'ens presenta com un heroi de la classe obrera quan en realitat és un milionari (res a objectar, no ha matat ningú per aconseguir-ho) empès a seguir guanyant diners, com demostra eixa caixa amb set discos i 83 cançons (74 d'elles inèdites) que anuncia que llançarà properament a prop de 400 euros per exemplar (o com treure rendiment a un material que, en el seu moment, no es va considerar digne de ser distribuït).

Sincerament, preferia quan els milionaris eren com els personatges dels quadres de Grosz i anaven per ahí amb vestit i barret de copa i fumant puros: com a mínim, no enganyaven a ningú.

El senyor Zuckerberg acaba de tancar el centre de moderació de continguts que tenia a Barcelona. No sabem si aquest centre serà reubicat a una altra ciutat europea o si serà, directament, suprimit, ja que en aquest paradís de la llibertat en el qual Trump ha convertit el seu país no fa falta moderar res perquè això és cosa de comunistes (fins ara, el nostre Mark s'ha plegat a totes les iniciatives de l'home taronja).

Els treballadors barcelonins han estat enviats a casa amb un permís remunerat (fins a noves ordres, tampoc l'home derrocarà els diners). Però a més de tota la gent que, tard o d'hora, es quedarà al carrer, cal tenir presents els danys col·laterals. Un d'ells és el fet que els empleats de la nostra ciutat cobraven menys que els de ciutats septentrionals més petites, com si haguessin estat agafats com a pèrdues dels restaurants del Upper Manhattan (per a què distingir entre els mexicans i els barcelonins, quan tots parlen el mateix idioma?).

Un altre efecte col·lateral, potser més greu, consisteix en els danys psíquics soferts per un nombre considerable d'empleats encarregats de la moderació de continguts. Davant les atrocitats que han hagut de veure, molts han acabat necessitant ajuda psiquiàtrica.

La veritat és que no s'entén per què els tarats de tot el món continuen enviant coses a Facebook que ja saben que no passaran la censura. Si en Zucky no suporta la visió d'un mugró femení, com va a considerar bones imatges molt més brutes que només serviran per tornar bojos als qui cobren un sou sincerament millorable per supervisar i moderar els continguts de les xarxes socials?

En tot cas, hi ha molta gent que ha petat després de les seves sessions de moderació i supervisió. Gent de baixa per depressió que necessita veure un psiquiatre. A Zucky mai se li va ocórrer augmentar-los el sou. Ni pagar-los el psiquiatre. I ara es disposa a posar-los al carrer quan decideixi que allò del permís retribuït és un malbaratament que no pot ni ha de permetre's.

Dit això: on estiguin els capitalistes dels quadres de Grosz, que s'allunyin aquells nois en samarreta que es van formar al garatge del seu pare i que ara dominen el món. Fins el siniestre Elon Musk va ser un d'ells. I tots són iguals. Comencen fent-se els progressistes (Musk era fan de Barack Obama), després giren a la dreta i acaben explotant els seus treballadors, com qualsevol empresari que se'n respecti.

Probablement, Meta es va instal·lar a Barcelona perquè li sortia més barat que fer-ho a Berlín o a Londres. Ara buscarà nous horitzons on els siervos no exigisquen un salari digne i on no siguin tan febles com per no suportar imatges d'una desmembrament o de sexe amb nens. Un consell: cada vegada que vegis a la televisió un emprenedor en samarreta, desconfia'n d'ell.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial