Sant Gervasi amaga un racó abandonat amb una escultura icònica i un estany: inversió milionària per rescatar-lo
La Plaça d'Adrià, marcada durante anys per l'abandonament, afronta una reforma integral per tornar-li la dignitat i la seva essència de "salonet de sauló"
Més 'Racones de Barcelona': El popular mercat de Barcelona que ‘va néixer’ de l'hort d'un capellà: amb més de 100 anys d'història
Noticias relacionadas
És una pausa en mig del món, un petit secret a la vista de tots, d'aquells que de tant veure'ls, ni tan sols admirem.¿Quantes vegades habrem pujat pel carrer Muntaner o baixat per Santaló sense reparar de debò en les dues joves que llegeixen, absortes, al cor de la Plaça d’Adrià?
Són dues escolars de pedra, congelades en el temps als peus d'un rectangle d'aigua, compartint un llibre que sembla contenir totes les lliçons del món.
Un oasis enrunat
Aquesta plaça, batejada en honor a l'emperador Adrià, és l'antítesi del bullici que l'envolta. Pretén ser un "salonet de sauló", un salonet de terra que serveix de centre neuràlgic per al barri de Galvany, una mena de mini rambla on la vida hauria de fluir a un altre ritme.
No obstant això, durant anys, ha estat més un oasis enrunat que un refugi.
L'escultura que la presideix, obra de Manuel Silvestre de Edeta, es va inaugurar el 1961. Va néixer d'un concurs municipal per embellir els jardins públics i ens va regalar aquesta escena d'una delicadesa abrumadora: dues noies, potser repassant la lliçó abans d'un examen, aïllades de tot.
la plaça d'Adrià de Barcelona
Un lloc de contrastos
Però la seva plàcida lectura ha tingut com a teló de fons una realitat molt diferent. L'estany als seus peus, amb la seva aigua verda i estancada, i el terra de sorra convertit sovint en un barranc, han estat el reflex d'un abandonament denunciat una vegada i una altra per veïns i comerciants, "els eterns oblidats", com van arribar a definir-se.
La plaça d'Adrià és un lloc de contrastos. A l'altra banda de la quietud figurativa de les lectores, conviu el sobri i polèmic monument a Carrasco i Formiguera, un cub de memòria històrica que també ha patit les estralls de l'oblit i la incivisme, fins al punt de haver de ser envoltat de jardineres per protegir-lo. Dos monuments, dues èpoques i un mateix sentiment d'abandonament.
Reforma integral
Després d'anys de promeses trencades i estudis preliminars guardats en un calaix, l'Ajuntament va anunciar el passat abril una reforma integral.
Amb un projecte aprovat de gairebé 1,2 milions d'euros i un calendari que preveu l'inici de les obres per a desembre i la seva finalització el novembre de 2026, el canvi és imminent.
La principal transformació serà la conquesta de l'espai per al vianant. Es dirà adéu als vials laterals que l'encoixinaven per crear una gran plataforma única de façana a façana, amb un nou paviment granític.
La plaça d'Adrià de Barcelona
Més verd i connectivitat
El "salonet de sauló" central es conservarà, però guanyarà en verd, connectivitat i dignitat. Fins i tot l'arbrat es renovarà: els vells olmes, ja malalts, deixaran pas a espècies més adequades que no embrutin la font recuperada.
Ojalà la reforma aconsegueixi tornar-li l'encant sense arreplegar-li l'ànima de "salonet" de barri, que les dues joves tinguin, per fi, un escenari digne per a la seva eterna i silenciosa lectura, i que el monument a Carrasco i Formiguera deixi de ser un pipicà improvisat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
