És el més alt del món i està en aquest barri de Barcelona: així és el claustre amb més de set segles d'història

Barcelona és coneguda pel seu llegat històric i arquitectònic, però hi ha un racó a la ciutat que podria sorprendre fins i tot als més coneixedors: el claustre gòtic més alt del món, situat al barri de Pedralbes.

Aquest imponent espai és part del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, un complex de més de set segles d'antiguitat que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat i de la seva vida religiosa i cultural.

Un monestir de rimes profundes

Fundat en 1327 per la reina Elisenda de Montcada i el seu marit, el rei Jaume II, el monestir va ser concebut com un lloc de retir per a les monges clarisses, allunyat de l'enrenou urbà. La reina Elisenda, després de la mort del seu marit, va convertir el monestir en la seva residència fins al final dels seus dies, tot i que mai va arribar a ser monja. La comunitat de religioses hi va viure fins a 1983, quan l'edifici va ser rehabilitat com a museu i centre cultural.

Monestir de Pedralbes de Barcelona

Un claustre de rècord

Allò que fa únic al Monestir de Pedralbes és el seu majestuós claustre gòtic, el més alt del món, amb tres pisos d'altura. Les seves dues primeres galeries estan envoltades per 26 columnes de pedra numulítica, una barreja de calcària i restes fòssils que li confereixen un caràcter particular. En el seu origen, el claustre també comptava amb una golfes en el tercer nivell, que servia per a diferents usos administratius i d'emmagatzematge.

Un dels detalls més fascinants de lloc és l'estat de les seves lloses, que conserven marques de la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814), quan les tropes napoleòniques el van utilitzar com a quarter. El pas del temps, els danys dels canons i els cavalls de batalla no han fet, sinó, afegir un valor històric únic a aquest lloc.

Monestir de Pedralbes Metròpoli

Un monestir ple de vida

El claustre, que va ser el centre de la vida quotidiana de les monges clarisses, no només era un lloc de pregària, sinó també un espai de convivència i treball. Als seus voltants es troben diverses estances que ofereixen una visió de la vida monàstica, com la cuina, que va estar en funcionament des del segle XIV fins a la dècada de 1980, i que encara conserva estris originals.

El refectori, les habitacions de les religioses, i la sala capitular, amb les seves esplèndides vidrieres, completen el recorregut que permetadentrar-se en la realitat de les monges que van habitar el monestir al llarg dels segles.

Interior del Monestir de Pedralbes de Barcelona AJ BCN

La memòria d'Elisenda

L'església del monestir alberga la tomba de la reina Elisenda. L'estàtua de marbre que la representa mostra la reina en un estat de pau, simbolitzant la seva figura noble i la seva connexió amb l'entorn. La tomba té una doble orientació: una cara cap al temple, on apareix com a sovina, i una altra cap al claustre, representant-la com a vídua.

Un art de gran valor

La capella de Sant Miquel, amb els seus frescos de Ferrer Bassa, és una altra de les joies del monestir. Pintades entre 1343 i 1346, aquestes obres són una de les primeres mostres de la influència del Trecento italià a la península ibèrica. Les escenes religioses, que representen la Passió de Crist i devocions mariannes, mostren la mestria de la pintura medieval i la fusió de tècniques que van marcar una època.

Més enllà de la seva imponent arquitectura, el Monestir de Pedralbes conserva una gran col·lecció d'objectes històrics, des de ceràmiques i mobles fins a ornaments litúrgics i pergamins que permeten endinsar-se en el dia a dia de les religioses i la vida monàstica en segles passats.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial