Jordi Valls: "L'IBEX hauria d'estar més present a Barcelona, de forma personal"

Jordi Valls (Manresa, 1960) mira a l'horitzó, però amb els peus a terra. El tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona considera que la ciutat "viu un bon moment", però que trigarà el seu temps recuperar el perdut durant els anys del procés independentista. Ell denomina a aquest període com "anys d'aislament". La ciutat té diversos projectes en marxa d'envergadura, però el consistori no ha pogut aprovar els pressupostos per al 2025.

L'equip de govern de l'alcalde Jaume Collboni, amb Valls com a punta de llança, ho intentarà al 2026, "dialogant amb els grups municipals". Però serà difícil en un context en el qual tots els partits ja estaran amb la vista posada en les eleccions del 2027. Valls rep a Metròpoli al seu despatx a l'Ajuntament. Assegura que Barcelona s'ha convertit amb claredat "en la capital científica i tecnològica" d'Espanya, i que aquesta posició s'hauria de respectar. Tot i que falti camí per recórrer, Valls entén que Barcelona és avui, després d'anys de "tensió des de l'Ajuntament amb diversos sectors de la ciutat", una urbs molt diferent, amb projectes i ben posicionada. Però llança un missatge perquè això s'interioritzi: "L'IBEX hauria d'estar més present a Barcelona, de forma personal".

Quina lectura es fa de la pròrroga dels pressupostos?

Disposem d'unes comptes municipals solvents, amb un nivell d'endeutament del 29%, quan el màxim permès per llei és un 75%. Comptem amb un estalvi brut del 18%, financem gairebé tot el paquet d'inversions amb recursos ordinaris. Els dos últims exercicis hem tingut una situació de superàvit pressupostari en termes europeus. I no ha hagut un increment de la pressió fiscal sobre els barcelonins, aquesta serà la posició que tindrem en els pròxims dos anys més enllà d'ajustos sobre el turisme i alguna actualització de preus.

Es podria fer algun ajust impositiu a la baixa, com l'IBI?

No està previst, però no incrementarem la pressió fiscal. Un pressupost municipal serveix per prestar serveis públics a la ciutadania, hi ha un interès comunitari que ens obliga a tenir una situació d'estabilitat pressupostària correcta.

Quin és el model turístic al qual ha d'aspirar Barcelona?

Barcelona és una de les ciutats del món que ha desenvolupat polítiques públiques dirigides al turisme, que s'ha disparat en les últimes dècades. El nivell de renda s'ha incrementat, el turisme s'ha convertit en un bé vinculat al nivell de renda, les condicions socials i laborals de les persones, i s'ha reduït el cost dels vols. Ha hagut un boom que s'ha de gestionar, la qual cosa implica polítiques públiques més enllà de la promoció. No cal ser negacionista d'una activitat que genera riquesa, però cal prendre decisions. Hem fet polítiques que afecten a l'oferta, i el sector turístic ho està entenent, tot i que crec que el 2025, en termes turístics, no serà tan bo.

Per què?

Venim de dos o tres anys bons en termes de pernoctacions, congressos, oci i en creixement de despesa per turista. Els nostres principals clients són americans, alemanys, francesos i anglesos, i Europa no està vivint una situació extraordinària en termes econòmics. A més, s'introdueix la percepció d'un risc davant d'un canvi geopolític, la qual cosa obliga a prendre decisions individuals que, en casos d'amenaça, acostuma a ser de contractació. També s'està produint un increment del preu dels vols. Tot això té un impacte, i obliga a apostar pel turisme de qualitat.

El tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, durant l'entrevista Òscar Gil Coy Barcelona

Pimec ha rebutjat que la recaptació de l'impost turístic es destini a habitatge. A què s'ha de dedicar aquesta partida?

No veig malament que també es destini a habitatge, avui és un àmbit fonamental per a la construcció de la ciutat i els seus habitants. En el cas de Barcelona, part de l'impost es dedica a la promoció, a elements culturals, a la reactivació dels barris i a la gestió dels espais de gran afluència (EGA), mentre que el recàrrec es destina a finançar els costos de gestió de la ciutat. Ha de ser així per no incrementar les taxes als ciutadans.

A Barcelona s'aplicarà la taxa turística màxima?

Qualsevol addició fiscal que tingui un impacte important ha de ser progressiva i raonada. Duplicar l'impost perquè no vinguin turistes no seria una decisió raonada.

És possible que el sector atribueixi una temporada amb pitjors xifres a l'impost turístic?

Inevitablement, aquest debat existeix. Parlem-ne entre les parts. La política ha de tractar sobre fets, no només sobre posicions ideològiques. El que és cert és que l'impost turístic ha funcionat bé en l'àmbit municipal, no té efectes negatius. Aquest tribut és la tercera entrada d'ingressos fiscals de Barcelona.

La supressió dels pisos turístics a Barcelona tindrà un efecte positiu sobre el mercat de lloguer d'habitatge o provocarà una tendència a la venda d'immobles?

l important és l'habitatge, i té les modalitats de lloguer i venda. Aconseguir que aquests immobles siguin destinats a habitatge ja és una victòria. Ha d'haver incentius perquè es destinin al mercat de lloguer, però no vull entrar en la dicotomia lloguer/venda. Entenc qui defensa els pisos turístics, però nosaltres defensem una altra posició.

L'incentiu municipal per aconseguir que els pisos es destinin al mercat de lloguer podria ser una rebaixa de l'IBI?

Ja veurem si fem incentius. No es pot generar incentius mentre hi hagi una reclamació de milions d'euros. Pot arribar un moment en què haguem de tractar aquesta qüestió però, avui per avui, no hem arribat a aquest punt.

Com ha evolucionat econòmicament la ciutat des de l'inici del mandat?

Al 2023 teníem tres crisis: la tensió entre el govern i un sector de la ciutat, la crisi monotemàtica i aïllant del procés i la covid. Tot això s'ha acabat. Aquest govern està ajudant a superar-ho. Barcelona està parlant de les coses que importen. La ciutat està en un moment extraordinàriament interessant. Hem de recuperar la nostra posició a Europa, la ciutat té potència per ubicar-se bé en l'entorn actual.

S'ha entès a Espanya que Barcelona ha tornat i vol estar present o s'aposta únicament per Madrid?

S'ha entès i s'ha percebut a una velocitat extraordinària, però hi ha dues qüestions per tractar. La primera, és que el període d'aislament ha fet molt de mal, calen més de dos anys per recuperar-se d'això. D'altra banda, Espanya ha de comprendre que Catalunya no és només un mercat. Les companyies de l'IBEX que estan a Catalunya han de comprendre què estem fent aquí. Som la capital científica i tecnològica d'aquest país. Si per a l'IBEX Barcelona és important, l'IBEX ha d'estar més present a Barcelona, de forma personal. La ciutat està en un moment bastant positiu, amb reptes globals molt importants, intentant donar resposta a temes de seguretat, equipaments, recuperació d'espais públics... Amb impactes extraordinaris que tenen a veure amb la globalització, la demografia i l'habitatge.

El tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, posa per a Metròpoli Òscar Gil Coy Barcelona

La coordinació implica evitar projectes científics i tecnològics en altres punts d'Espanya?

No necessàriament, perquè crec que Màlaga, per exemple, pot fer el que vulgui. Barcelona no ha d'acaparar aquestes àrees, però som la capital, i ens han de valorar com a tal.

En el paper de Barcelona com a capital científica i tecnològica entren en joc els 'data center'. Barcelona ha de liderar aquest camp a Europa?

Si volem mantenir-nos com capital científica i tecnològica, necessitem tenir data center i connectivitat. Han de ser per a ús col·lectiu, no per a la utilització d'una corporació determinada. Necessitarem els data center per desenvolupar qüestions d'intel·ligència artificial. Aquests centres de dades tenen dues característiques a tenir en compte. El consum d'energia, en un país que depèn del nuclear, i l'aigua. Barcelona vol data centers, però no vol ser el centre d'Europa en aquest camp. Cal buscar l'equilibri.

Barcelona ha apostat per la generació de noves connexions amb Àsia i Amèrica. Fins a quan ens podem permetre estar debatent com incrementar la capacitat de l'aeroport?

El debat de l'aeroport s'ha de tancar, però la fragmentació política obligarà a crear una nova cultura en el futur. Cal parlar des d'un punt de vista raonable, amb l'objectiu d'arribar a acords.

Aeroport de Barcelona-El Prat AENA

L'acord hauria de ser imminent?

Barcelona no té una bona connectivitat intercontinental. Accepto que amb una nova infraestructura entraran alguns turistes més, però aquesta nova porta permetria tenir una connectivitat important amb altres llocs del món. Les posicions dogmàtiques i les línies vermelles d'alguns expressen inseguretat.

En quin punt es troba la reforma del 30% en habitatge protegit?

Estem parlant amb tots els grups municipals per arribar a un acord. El 30% s'ha de quedar, però cal parlar de la seva flexibilització. El sector privat necessita incentius, perquè sense ell no podem solucionar el problema de l'habitatge, que és un dret que necessita capital econòmic per transformar-lo en una realitat física.

La Gran Barcelona necessita una governança metropolitana?

La regió metropolitana de Barcelona existeix i té cinc milions d'habitants. I la potència de Catalunya i Barcelona va determinada a l'existència d'aquesta realitat, que és molt interessant des del punt de vista demogràfic i econòmic. Caldria parlar de la governança de la ciutat, però encara tenim diversos passos per recórrer sobre l'estructuració metropolitana. Rodalies, que va vinculada a l'habitatge, és important. I cal crear una governança creïble per a qui forma aquest entorn.

Ja s'estan negociant els pressupostos per al 2026?

La voluntat de l'Ajuntament és intentar treure uns pressupostos per al 2026. Farem tot l'esforç possible per aconseguir-los juntament amb els grups polítics.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial