La Inquisició o Santa Inquisició va néixer per preservar l'ordre establert -de l'església i del propi estat- i es va dedicar amb denodat ahínco a la supressió de la que consideraven heretgies. La qüestió era castigar al diferent i a tot aquell que osés usar el lliure pensament. L'activitat del Sant Ofici va funcionar durant anys perseguin primer a jueus i després a conversos sense oblidar-se dels protestants ni dels moriscos, ni la seva frenètica activitat contra la bruixeria i les supersticions, i per descomptat contra l'homosexualitat.
Més de 350.000 foren assassinades i moltes més sotmeses al control inquisitorial. La seva última víctima es va produir el 1826. Un mestre d'escola valencià, Cayetano Ripoll, va ser penjat per no comulgar amb les doctrines de l'església. Foren més de 300 anys d'insult a la intel·ligència de les persones i de persecució del discrepant.
Diuen que la Inquisició va ser definitivament abolida el 15 de juliol de 1834. Després del succeït el divendres 28 de febrer al ple de l'Ajuntament de Barcelona, ho dubto. Alguns han reviure una part d'allò que va configurar la llegenda negra d'Espanya, que tenia molt de negra i poc de llegenda, perquè va ser sobretot realitat.
El consistori es va reunir per debatre la idoneïtat de lliurar la medalla d'or de la ciutat a l'actriu, Loles León. Va ser un dia simplement de vergonya per als barcelonins perquè no es va debatre sobre la idoneïtat de la concessió, sinó que Junts, ERC, PP i Vox es van convertir en tribunal inquisitorial i van castigar al diferent.
No podien dir res sobre la professionalitat de Loles León i van preferir atacar-la pel que pensa. ERC, és una actitud més que penosa i que poc té a veure amb ser d'esquerres, s'hi va unir a Junts per vetar una colona, botiflera i xarnega com León. Afegiria “espanyolassa”, com qualifica Javier Cercas a Melchor Marín, el mosso protagonista de la saga Terra Alta.
Van argumentar que León està en contra del català. No senyors i senyores, està en contra d'una forma d'entendre la llengua. Està en contra de marginar els catalans que tenen l'osadia -i no oblidin també el dret- d'usar les seves llengües. Sigui el català o el castellà. No posaven tants esquinços Joana Ortega, Neus Munté o Jordi Martí quan acudien a la Feria de Abril amb intenció de rascar algun vot.
I què dir dels republicans que en la seva afany de tenir més pedigrí que Junts obliden que hi hagué un temps que deien “Súmate” al procés tot i que parles en espanyol. No van votar contra Loles com professional, van votar contra Loles perquè representa el que els jode: al català no independentista que no considera el bilingüisme un problema, sinó una riquesa.
El tribunal inquisitorial “indepe” va tenir uns aliats de raça. Tampoc van votar contra Loles per posar en dubte la seva professionalitat sinó perquè havia tingut la desfeta de dir que és d'esquerres, alguna cosa que els aprenents del trumpisme no són capaços de digerir. “Mort a la intel·ligència, Visca la mort”, va dir aquell despropòsit de Millán Astray.
Amb altres formes la dreta i l'extrema dreta municipal ho van reproduir amb entusiasme de la mà de l'independentisme, del de dretes i del que simula ser d'esquerres. Els va costar prendre una decisió. Vox va votar primer a favor, el PP es va reservar el vot. Al final van votar al uníson pensant en aquesta Espanya homogènia, que per molt que s'esforcin tampoc existeix.
Com la cosa ho mereixia, TV3 es va fer ressò de la notícia amb aquest pseudoperiodisme que mira la realitat des d'una finestra estelada, fent un flac favor a la professió i a la televisió pública.
La televisió de tots, per cert. Potser els senyors i senyores de Junts i ERC haurien d'haver-se mirat en Salvador Illa que va atorgar la Creu de Sant Jordi a Josep Lluís Carod Rovira.
Ningú es va trencar les vestidures perquè els guardons institucionals no es donen a qui pensa com tu, sinó a aquells que han fet de Catalunya una societat diversa i plural. Alguna cosa que no han tingut en compte els nous inquisidors que van fer del 28 de febrer un trist dia pels lliurapensadors de Barcelona.
Espero que el president prengui nota i inclogui a Loles León a la Creu de Sant Jordi de 2025. Seria una bona forma de restituir l'autoestima en molts ciutadans que ens identifiquem amb ella.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial