L'ampliació de l'aeroport de Barcelona va per llarg. No és només que ha passat la data oficiosa per posar sobre la taula una operació de primer nivell, sinó que en el Govern tiren aigua al vi. No és el moment. No entren en més detalls. No sabem si és que no hi ha acord o si és perquè si la situació geopolítica és un caos per embarcar-se en aventures.
Si és per la segona raó em semblava fins i tot correcta una certa dosi de prudència. Si és per la primera, em vaig portar les mans al cap. Diuen que volen minimitzar l'impacte ambiental. Bé, però l'impacte ambiental no és només la Llacuna de la Ricarda, sinó que també ho és la supervivència de la indústria agroalimentària del Baix Llobregat que subministra en un 25% a Mercabarna. Els productes agroalimentaris són la gran peça que es vol cobrar Trump i perdre l'agricultura de proximitat no és una bona idea.
De totes maneres, mana carall com diria un gallec, que després de tot aquest temps estiguem més que mai tenant la perdiz. Trump no ha perdut el temps i ha posat en marxa una creuada, la seva creuada, proteccionista que ens posa a tots el cor en un puny i ens ha agafat, una altra vegada, amb els deures per fer. I la culpa, senyors i senyores, és nostra.
Primer perquè els talibans del paisatge són uns urbanites irredents que aposten pel decreixement i per no embrutar l'entorn per no embrutar-se els peus, per descomptat. Segon perquè hem tingut governs covards que no sabien que governar és prendre decisions. I tercer perquè voler ampliar l'aeroport no és un senyal, sinó reorganitzar el territori subsanant els dèficits i aprofitant les oportunitats. I per això cal tenir collons.
Salvador Illa, ho té, no em cab cap dubte, però no m'agrada que el projecte de l'aeroport dormi el son dels justs, excepte per als que han comprat la Casa Gomis per un pastís indecent sense que hagin donat cap mena d'explicació més enllà de veleïtats sobre un no sé què centre de reflexió ambiental.
Trump no està boig, ni és tonto, encara que faci servir unes xifres que semblen inspirades en els agents de la T.I.A. Aquella meravellosa agència liderada per Mortadelo i Filemón, els Tècnics d'Investigació Aeroterrestre. Nosaltres no estem bojos, però si semblen tontos. Esperar i ser comès és bo, però el qui espera, desespera, i perdre el temps és igual a perdre oportunitats. Ja sigui ampliar l'aeroport o ja sigui reordenar el territori, protegint llacunes, fent les infraestructures hidràuliques per evitar inundacions previsibles, o enfortint una indústria bàsica agroalimentària de primer nivell com tenim.
Per cert, en contrast la resposta a Trump ha estat ràpida i consensuada. ¿Per què l'aeroport és diferent?
Mai saps el que perds fins que ho has perdut. Val tant per allò que tens i pots perdre, com per allò que no tens i no hauràs de tenir perquè la perdiz està marejada i com una sopa. Foment, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona -per boca de la seva presidenta, l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret en aquestes pàgines, i AENA s'han posicionat en aquests dies a favor. ¡Què bé! Però ¿i? Doncs res, el Govern segueix en silenci. Un silenci ensordidor i Barcelona deixant de nou passar el tren.
Quan més triguem pitjor, perquè l'aeroport no s'amplia de la nit al matí. I hi haurà debat, però això no és dolent, és positiu. El que és contraproduent és el silenci, el no donar un pas al front. ¿Aeroport? Torni vostè demà. Es fa cansí.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial