
Koke Mata, fill dels Encants de Barcelona: "La meva mare va trencar aigües al mercat"
L'home de Barcelona guarda un afecte incalculable al lloc que l'ha vist créixer des de petit, i on manté en peu l'estand que durant més de 40 anys van regentar els seus pares
Relacionat: La cara invisible del Mercat dels Encants, l'engranatge que manté vius set segles d'història a Barcelona
Koke Mata fa mig segle que ven roba als Encants de Barcelona. Pràcticament des del dia que va néixer. “La meva mare va trencar aigües al mercat”, explica a Metròpoli. Trenta dies després de la seva arribada al món, el barceloní ja estava una altra vegada a l'estand dels seus pares, acostumant-se al rebolcall habitual del lloc. “És la meva segona casa”, expressa amb un somriure.
El seu nom és Juan José, però als Encants tothom el coneix com Koke. Els seus pares van dirigir durant més de 40 anys l'estand número 431-438, el mateix on actualment es troba Koke. “Quan era petit acompanyava el meu pare cada cap de setmana al mercat. M'agradava molt venir”, detalla a aquest mitjà.
La historia de Koke Mata, hijo dels Encants de Barcelona: “Mi madre rompió aguas en el mercado”
Pel caire dels seus pares van passar tota mena de productes: catifes, sabates, pintures... Koke, en canvi, fa anys que ven roba de segona mà. De fet, la seva botiga és una de les més grans del mercat: té 16 metres quadrats i s'ubica a la segona planta.
Generacions de clients
Tot i que a primera vista sembli una mica caòtic, Koke té tota la roba organitzada. “La tinc dividida en seccions segons si és més econòmic o més car. Aquí col·loco tot el que venc a cinc euros”, explica mentre passeja pel lloc.
És per això que abasta a tota mena de clients. “La gent que coneix el mercat és molt assídua a venir. Porten els seus fills, els seus nets… van passant per aquí, generació rere generació”, apunta.

Cartell de ‘Tot a 5€’ de l'estand 431-438 del Mercat dels Encants Barcelona
Els descobriments són diaris i inabastables. “Sempre et portes més del que has vingut a buscar”, relata el mateix a aquest mitjà. “Hi ha gent que ve per un botó i acaba sortint amb una jaqueta de pell”, afegeix. Ell ho sap bé.
Morir als Encants
“Tinc estudis, però m'agrada la vida aquí”, relata el mateix. Ens diu que se sent molt estimat, tant pels compradors com pels companys: “som com una família. Ens portem genial i anem tots a una”, destaca a aquest digital.
Koke no entén la seva vida sense els Encants, que després de tants anys s'ha convertit en la seva segona casa. Per això, als seus 52 anys té una cosa clara: “vaig néixer aquí i moriré aquí, i amb molt d'orgull”.
Set segles d'història
L'origen dels Encants es remunta a l'any 1300, quan es van començar a vendre de manera regular objectes usats a les portes de la muralla de Barcelona. Tot i que inicialment el mercat es va ubicar fora de la fortificació, més tard es va traslladar a l'antiga Rambla de les Flors, a prop del mercat de Sant Antoni i, finalment, a la plaça de Glòries.

Vista panoràmica del Mercat dels Encants amb la Torre Glòries al fons Barcelona
L'activitat dels Encants s'ha desenvolupat des de sempre en espais oberts, posant els objectes directament a terra per a la seva venda. Es tracta d'una activitat essencialment nòmada i amb un toc lliure i informal.
El 2013 es va estrenar el nou edifici icònic dels arquitectes b720 on s'ubica actualment el mercat, any en què també es va incorporar a la xarxa de Mercats Municipals de l'Ajuntament de Barcelona. El tret més característic d'aquest edifici és la colossal coberta d'espills daurats situats a 25 metres d'altura, que protegeix del sol o la pluja als comerciants i usuaris.
Subhasta única a Europa
Cada dilluns, dimecres i divendres de 8:00 a 9:00 hores s'organitza la tradicional subhasta del Mercat dels Encants, oberta al públic. És llavors quan pugen a cegues els diferents lots de productes que els comerciants posaran després a la venda als seus estands. El Mercat dels Encants és l'únic d'Europa que encara conserva aquesta pràctica ancestral.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial